Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Via Verda d´Olot-Argelaguer-Besalú

Posted by lejarza en 23 agosto, 2011


Argelaguer riu Fluvià

Argelaguer riu Fluvià

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú/Olot: Via Verda d´Olot-Argelaguer-Besalú.-El Consell Comarcal de la Garrotxa ha demanat assessorament al Consorci de Vies Verdes per fer el projecte d’un carril per a bicicletes entre Olot-Argelaguer-Besalú. Segons fonts del Consorci, l’ens comarcal ha demanat informació sobre els pendents i les amplades necessaris per crear una via verda.
Segon el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona Agusti de CiU-Olot (alcalde de Sant Joan les Fonts), es tracta de trajectes que tendexien a seguir el curs del riu Fluvià i que destaquen per estar proveïts d’un gran atractiu natural. Ha avançat que la sortida de la nova ruta està prevista al final del tram de la via verda que des de l’ermita de l’Esperança a la Canya enllaça amb el casal de joves de la Vall de Bianya a Lloc Alou. Des d’aquest punt, la intenció és crear un enllaç que connecti amb la fàbrica de can Porxes (Vall de Bianya), on hi ha la carretera vella de Sant Joan les Fonts a Olot. Per aquesta via assentada sobre el fluvia des de la falda de les muntanyes, ha d’arribar a Castellfollit de la Roca. Després la via entrarà a la Vall del Llierca pel municipi de Montagut i Oix a través del barri de les Fàbriques, continuarà pel veïnat dels Anglès i sortirà per Sant Jaume de Llierca des d’on connectarà amb Argelaguer i Besalú per les restes de les carretera que fins als anys cinquanta va ser usada pels desplaçaments amb bicicleta cap a les fàbriques de la vora del riu Fluvià.

Anuncios

18 comentarios to “Via Verda d´Olot-Argelaguer-Besalú”

  1. lejarza said

    Eixos bàsics del programa electoral del grup municipal ICV-EUiA d´Argelaguer
    Protecció del Patrimoni Natural d´Argelaguer:
    Dins de les actuacions supramunicipals prestarem atenció al desenvolupament de la Via Verda: Olot-Argelaguer-Banyoles.
    Candidats que s’han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Argelaguer
    INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA (ICV-EUIA-E)
    JUAN RODRIGUEZ LEJARZA
    BEATRIZ AURORA PÉREZ MANZANO
    EVA LLANSANA I BENAIGES
    MIREIA MARCHET LLORET
    DOLORES PEDROSA LABRADOR
    ENGRACIA BACH GRAU
    FERNANDO DELGADO CASAS

  2. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 164 – 29 d´agost de 2011 Núm. 11292 Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.
    CONSORCI DE LES VIES VERDES DE GIRONA
    Anunci de formalització d’un contracte de serveis
    Mitjançant Decret de la Presidència de data 2 d’agost de 2011, ha
    estat aprovada l’adjudicació del contracte de servei de creació
    d’imatge gràfica i digital per la creació de la marca del producte
    final del projecte ENLLAÇ: Xarxa transfronterera de vies verdes
    a Catalunya (POCTEFA FEDER 2007-2013, fons FEDER), la qual
    cosa es publica als efectes de l’article 135.3 de la Llei 30/2007, de 30
    d’octubre, de contractes del sector públic.
    Entitat adjudicadora:
    Organisme: Consorci de les Vies Verdes de Girona
    Número d’expedient: CPN 02/2011
    Objecte del contracte:
    Tipus de contracte: Servei
    Descripció de l’objecte: Creació d’imatge gràfica i digital per la
    creació de la marca del producte final del projecte ENLLAÇ: Xarxa
    transfronterera de vies verdes a Catalunya (POCTEFA FEDER 2007-
    2013, fons FEDER)
    Tramitació procediment i forma d’adjudicació:
    Tramitació: Ordinària
    Procediment: Negociat sense publicitat
    Pressupost base de licitació: Deu mil euros (10.000,00 €), IVA no
    inclòs.
    Adjudicació:
    Data: Decret de la Presidència de 2 d’agost de 2011.
    Adjudicatari: Iglesies Associats, SL
    Import d’adjudicació: Vuit mil sis-cents noranta euros (8.690,00 €),
    IVA no inclòs.
    Data formalització: 22 d’agost de 2011.
    Girona, 23 d’agost de 2011
    Miquel Calm i Puig
    President

  3. lejarza said

    Vies verdes
    JOAN BENET
    Son vies verdes perquè als costat solen tenir herba o arbres? Sí són una lluita amb els elements que te trobes pam a pam. Així fem les rutes de sortida de Girona. Al carrilet d’Olot (Garrotxa), agafant-lo per Santa Eugènia, ja s’ha de compartir amb cotxes. I conseqüentment amb els sots que hi fan i que cal anar sortejant. També dins la devesa de Salt, sots que també es tornen bassals d’aigua, i més enllà, fins quasi arribar a la connexió al lloc anomenat la Pilastra. Lloc on és possible travessar el Ter per anar cap a Sant Gregori, encara que avui el circuit de caiacs que s’està muntant fa que s’hi formi una bassa que fa quasi impossible passar a l’altra banda. Ara ja dins el carrilet, arribant a la rònega estació de Bescanó, trobem un mur de l’aigua que hi va per sota, que fa un coll d’ampolla, i uns graons prou evidents. On sempre pot haver creuament amb topades. I fins que no es passa el poble, també s’ha de compartir amb més cotxes i quan no, algun quad.
    Ara fem el Feliuet. Sortim de Girona pel carrer d’Emili Grahit. Ja per on passava el tren hi passen els cotxes. No és fins que sortim de la Creueta que trobem la via, fins que arribem a l’eixample de Quart. Pels carrers del carrilet anem fins que ens desviem cap amunt, ja que, feta la nova connexió de sortida del poble amb la carretera, el pobre carrilet, una vegada més, va haver de rebre. I després de les rampes som de nou situats, fins arribar a Llambilles, on entrem ara pel carrer fet de fa poc. I més enllà de Llambilles, més històries que podríem explicar.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  4. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 134 – 11 de juliol de 2012
    Núm. 8118
    CONSORCI DE LES VIES VERDES
    Edicte d’exposició pública del compte general de 2011
    La Comissió Especial de Comptes del Consorci de les Vies Verdes de
    Girona amb data 3 de juliol de 2012 ha dictaminat favorablement el
    Compte General de 2011, que consten dels comptes i estats previstos
    en l’article 209 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova
    el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
    En compliment del que preveu l’article 212.3 del Reial decret legislatiu
    2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
    reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic el Compte General,
    amb l’informe de la Comissió Especial de Comptes, pel termini
    de quinze dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la
    publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província, dins
    els quals i vuit dies més, els interessats podran presentar les reclamacions,
    reparaments o observacions que considerin adients.
    Girona, 3 de juliol de 2012
    Miquel Calm i Puig
    President

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    Garrotxa Santa Pau demana ajuts per fer un carril bici que travessarà la zona volcànica
    18.06.2013
    SANTA PAU | X.V. L’Ajuntament de Santa Pau ha demanat ajuda al Departament de Territori i Sostenibilitat per la construcció d’un carril bici al cor de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La intenció de l’Ajuntament té dos objectius, el primer és evitar el trànsit de caminants i de ciclistes pel voral de la GI-524 i l’altre és afegir una atracció a les visites turísitiques. El cost previst per l’obra és de 60.000 euros. Segons ha explicat, l’alcalde de Santa Pau, Josep Companys (Units per Santa Pau-AM).
    Pel que fa al primer objectiu, l’alcalde ha explicat: “en els dies de màxima afluència, coincideixen caminants i ciclistes amb una gran quantitat de vehicles -ha valorat-, en conseqüència es dóna una situació de perill”.
    Respecte a l’atractiu turístic, l’alcalde ha apuntat que “sortirà de can Blanch i a través de l’aparcament de can Serra culminarà a l’aparcament del volcà de Santa Margarida”. Es tracta d’una ruta de 2,6 quilòmetres que travessa boscos, camps de fesols i culmina en el paisatge cremat de l’entorn del volcà de Santa Margarida. Companys, ha recordat que és una ruta que ara ja es pot fer, però a través de camins de terra i poc senyalitzats. El carril bici disposaria de les àrees de picnic ja fetes al costat de l’aparcament de can Serra, a can Xel i al volcà de Santa Margarida.
    El carril bici també passaria pel costat de l’alberg de Sacot. Es tracta d’un edifici destinat a alberg, però sense adjudicatari des de fa dècades.
    Companys ha recordat que els darrers concursos per l’adjudicació del servei no van tenir èxit. Això no obstant, ha indicat que l’Ajuntament hi treballa i que preveu tornar a posar l’explotació de l’alberg a concurs públic.
    L’edifici havia estat construït per fer d’escola de la zona de Sacot.

  6. lejarza said

    Les vies verdes de Girona generen feina per a més de cent empreses

    Segons el consorci hi ha prop de 400 negocis més susceptibles de convertir-se en agents econòmics de servei als usuaris

    Aquest any fa un decenni de la creació de l’ens que gestiona les rutes cicloturístiques

    Garrotxa 25/08/13 – GIRONA – JORDI NADAL

    L’impacte del turisme a l’entorn de les vies verdes de Girona genera activitat econòmica per a més d’un centenar d’empreses. Són aquestes, un centenar, les empreses que ara per ara tenen acords amb el Consorci de les Vies Verdes de Girona per dotar de serveis les rutes, i que van des de l’allotjament i la gastronomia fins a les agències de viatges, lloguers i altres serveis complementaris. A part, en el consorci consideren que hi ha un ampli marge d’empreses noves amb les quals podrien crear sinergies: “Hi ha un tècnic que es dedica a això, a buscar nous agents econòmics que complementin els serveis de les rutes i atendre millor els usuaris”, explica el gerent del Consorci de les Vies Verdes, Gerard Darnés. Pel que fa a les activitats, l’oferta més àmplia és la d’allotjaments, amb un total de 57 empreses. Hi segueix la gastronomia, amb 23 opcions, i els lloguers de material per als cicloturistes, amb 13 negocis. En alguns casos es tracta d’activitat econòmica que s’ha creat directament per a les vies verdes. En d’altres, són negocis que ja existien, amb altres vetes de mercat per bé que complementen la seva oferta amb els acords amb el consorci. És el cas, per exemple, de diversos hotels que hi ha al llarg dels 353 quilòmetres de rutes que conformen la xarxa que gestiona el consorci. Alguns serveis oferts per aquests establiments són els de dutxa, garatge per les bicicletes o un lloc per deixar motxilles i equipatges. Un terç del total dels agents econòmics tenen el distintiu europeu de qualitat Bed & Bike. Es tracta d’un distintiu per a aquells col·laboradors que compleixen una sèrie de requisits de qualitat que reclamen els cicloturistes.
    Bona part dels agents econòmics actuals estan vinculats a la ruta del Carrilet, entre Olot i Sant Feliu de Guíxols, de pràcticament cent quilòmetres. En aquesta ruta hi ha setanta-quatre serveis oferts per empreses privades.
    En el consorci, però, destaquen que encara hi ha un gran potencial econòmic per desenvolupar. Segons les seves estimacions, al llarg de tots els recorreguts hi ha unes 400 empreses susceptibles d’atraure clientela entre els usuaris de les rutes gestionades pel consorci.
    Aquesta col·laboració entre l’ens i les empreses es complementa amb la creació de punts de suport i informació al cicloturisme –a través d’acords amb els consistoris i els consells comarcals–en punts considerats estratègics. N’hi ha, per exemple, a Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí, Girona, la Jonquera, Sant Feliu de Guíxols, l’Escala i Olot, entre d’altres. La xarxa de rutes del consorci travessen un total de cinquanta-tres municipis de la demarcació.
    Desè aniversari
    El Consorci de les Vies Verdes de Girona es va crear el 2003, fa deu anys. Al principi disposava de 125 quilòmetres que gairebé s’han multiplicat per tres en aquests anys. En el consorci han detectat una evolució en els interessos de les persones pel que fa a l’ús de les vies verdes i rutes ciclables, i els valors mediambientals: “Cada vegada es valora més l’activitat física saludable, la sortida a la naturalesa i la sostenibilitat. Les famílies cada dia surten més per fer rutes en bicicleta, i molta gent també s’ha acostumat a agafar-la entre setmana. Això ha obligat al consorci, i per bé, a fer un esforç per ampliar els serveis i la seva qualitat”, explica Darnés. També destaca l’efecte desestacionalitzador que té el cicloturisme: “Primavera i tardor són les millors èpoques per als cicloturistes, i això porta gent fora de la temporada d’estiu. Un dels objectius que perseguim és que els camins i vies verdes no siguin només un camí per anar d’un punt a l’altre sinó que generin l’encís per la ruta, el paisatge, i que els usuaris el gaudeixin i el valorin per ell mateix, també”, hi afegeix. El consorci té set treballadors i dues persones més cedides per la Diputació. El pressupost per al 2013 és de 705.000 euros, una quantitat amb una rebaixa important respecte a l’any anterior, que va ser d’1.048.000 euros.
    353
    quilòmetres
    són els que el Consorci de les Vies Verdes de Girona gestiona en rutes actualment. El 2003, quan es va crear, en gestionava 125.
    LES XIFRES
    705.000
    euros
    és la quantitat del pressupost per al 2013 del consorci. Ha baixat significativament respecte a l’any passat, de 1.048.000 euros.
    PIRINEXUS
    Una anella que uneix la Catalunya del Nord i Girona

    Un dels projectes que s’espera que doni més projecció internacional a les rutes gironines és el Pirinexus. Es tracta d’una anella de 366 quilòmetres de rutes per fer en bici que uneixen la demarcació de Girona amb la Catalunya del Nord. L’anella enllaça amb la xarxa europea per cicloturistes Eurovelo.
    PROJECTE DE RUTES NOVES
    El projecte Vuit queda encallat pel finançament

    El consorci té redactat i acordat amb diversos ajuntaments l’execució del projecte Vuit, que recuperaria en forma de via verda la ruta del tren de la Bisbal fins a Girona, i la del tren Pinxo, des de Girona fins a Olot. De moment, però, no hi ha finançament ni previsió de quan podran executar el projecte.
    PUNTS NEGRES DE LES VIES
    Nous passos a Bescanó, Anglès i les Preses

    El consorci vol arreglar durant els propers mesos tres punts negres de les rutes que gestiona, tots tres situats a la carretera N-141, coneguda com la “carretera de la vergonya”. El primer d’aquest punts negres hauria d’estar arreglat d’aquí a poques setmanes. Es tracta de la construcció d’un pas subterrani per sota de la carretera a Montfullà, nucli de Bescanó. Aquesta obra, en execució, ha estat llargament reivindicada pels usuaris d’aquest tram de les vies verdes. Des del 2006, es volia fer, però la falta de finançament no ho ha permès fins ara, que ja disposen, entre d’altres, de fons europeus. Un altre punt conflictiu és a l’altura d’Anglès, a la mateixa ruta del Carrilet. Està previst que aquesta obra s’executi quan es facin les obres de millora de l’anomenada “carretera de la vergonya”, promeses per la Generalitat, però encara no hi ha cap calendari ferm de realització. L’últim tram que en el consorci han fixat l’atenció és a les Preses. Aquesta reforma també depèn de la Generalitat. En el consorci esperen que al llarg d’aquest any es puguin resoldre aquests punts negres de la ruta del Carrilet. Per altra banda, es treballarà per millorar trams concrets de les noves rutes a l’Alt i Baix Empordà: “Ja estan definides les rutes i es poden fer servir, però l’objectiu és anar millorant i redefinint trams concrets, allà on es detecti que hi ha la possibilitat de fer-ho”, explica Darnés.

  7. lejarza said

    Volen usar un camí privat per allargar la via verda de Bianya

    La solució permetria ajuntar el vial de la Garrotxa amb la ruta del ferro del Ripollès

    15.04.2014

    LA VALL DE BIANYA | XAVIER VALERI El consorci de les Vies Verdes negocia l’ús d’un camí privat per connectar el bicicarril de la Vall de Bianya amb la ruta del Ferro i del Carbó al Ripollès. Amb aquesta finalitat ja s’han mantingut reunions entre els alcaldes Santi Reixach (la Vall de Bianya CiU), Ramon Roqué (Sant Joan de les Abadesses) i la propietat del camí de la Rovira a la Vall de Bianya. La ruta continuarìa la via verda que passa per l’Hostalnou i, ara, arriba el molí d’en Solà. Seguiria a través del camí de la Rovira cap a Santa Llúcia fins a la ruta del Ferro del Carbó a Sant Joan de les Abadesses. La idea seria que Vies Verdes i els ajuntaments es fessin càrrec del manteniment del camí mentre durés la cessió d’ús.
    L’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, ahir, va explicar que han aconseguit fer arribar una via verda des de Lloc Alou fins al molí d’en Solà. Al molí s’acaba el pla de Bianya i comencen els colls de Collabós i del Capsacosta, els quals suposen una barrera per la pràctica del ciclisme familiar. “Es pot passar pel camí públic de la Rosada que està dins del plans d’adequació del Consorci de Vies Verdes”, va assenyalar Reixach. Això no obstant, va explicar que es tracta d’una ruta molt difícil. “Només és per experts de les bicicletes tot terreny”, va assenyalar.
    Adequar el camí públic, segons Reixach, suposa un despesa molt difícil d’assumir per l’Administració. “Per això – va considerar Reixach-, ens hem de moure i trobar solucions”. Va precisar que “No podem esperar que ens ho arreglin tot des d’allà”.
    A partir d’aquest principi, Reixach va avançar que els joves del poble posaran bancs i taules al costat de la part de la via verda que limita amb el polígon dels Morrals. “L’any passat les brigades joves d’estiu van fer el disseny i van adequar una font”, va recordar. “Aquest estiu -va preveure-, acabaran la zona de picnic”.
    Reixach va considerar les rutes amb bicicleta i a peu com un engranatgec clau pel turisme.

    Senders
    Reixach va posar com a exemple la xarxa de senders Itinerànnia. Un estudi ha quantificat en 3.263.645 euros la xifra de negoci que ha suposat per a les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà l’atracció dels senders d’Itinerànnia. L’informe es basa en el preu dels paquets turístics a partir de les despeses generades en alimentació i compres. La xifra suposa un creixement sobre el 2012.

  8. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 217 – 13 de novembre de 2014
    Administració Local Consorcis
    Núm. 12214
    CONSORCI DE LES VIES VERDES DE GIRONA
    Edicte d’aprovació inicial de la modificació dels Estatuts
    L’Assemblea General del Consorci de les Vies Verdes de Girona, en
    la sessió del dia 9 d’octubre de 2014 va adoptar l’acord d’aprovació
    inicial de la modificació dels Estatuts del Consorci, en els termes
    següents:
    “El Consorci de les Vies Verdes de Girona (en endavant el Consorci),
    ens públic de caràcter associatiu, està subjecte al règim jurídic establert
    als seus Estatuts, que li atribueix caràcter local i determina que
    el funcionament i l’actuació del mateix es regirà pels Estatuts del
    Consorci i per la normativa de règim local.
    Atesa l’entrada en vigor la Llei 27/2013 de 27 de desembre, de racionalització
    i sostenibilitat de l’Administració Local (LERSAL), es
    considera necessari procedir a modificar determinats aspectes dels
    estatuts, que hauran d’adaptar-se a l’esmentada normativa, determinant
    l’Administració Pública on quedin adscrits així com el seu
    règim orgànic, econòmic i financer, d’acord amb la disposició addicional
    vintena de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic
    de les Administracions públiques i del procediment administratiu
    comú, introduïda per la LRSAL.
    D’altra banda el Consorci de les Vies Verdes de Girona com a entitat
    vinculada o dependent de la Diputació de Girona, ha quedat
    classificada per acord del ple de 23 de setembre de 2014, segons les
    previsions de la Disposició Addicional Dotzena de la Llei 7/1985,
    de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, redactada conforme
    a la LRSAL, als efectes de determinar el nombre màxim de
    membres del consell d’administració i òrgans superiors de govern
    o administració.
    Atès que aquest Consorci ha quedat classificat en el grup 1 que determina
    que el nombre màxim dels membres del Consell executiu és
    de 15, caldrà també fer aquesta previsió en els estatuts.
    Vist que el Consorci de les Vies Verdes de Girona ha aprovat inicialment
    la modificació dels Estatuts del Consorci i ha aprovat la
    tramitació de l’expedient de modificació de manera centralitzada,
    es proposa al Ple l’adopció de l’acord següent:
    Primer. Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci
    de les Vies Verdes de Girona en els articles 3 naturalesa, 8 consell
    executiu, 10 gerència, 32 separació del Consorci i 33 dissolució,
    que queden redactats com segueix:
    Article 3. Naturalesa
    1. El Consorci de les Vies Verdes de Girona, que té la consideració
    d’ens local i està adscrita a la Diputació de Girona als efectes de
    la Disposició Addicional vintena de la llei 30/1992, de 26 de novembre,
    introduïda per la LRSAL, és de caràcter voluntari, de naturalesa
    administrativa i gaudeix de personalitat jurídica pròpia i
    de plena capacitat jurídica i d’obrar per crear i gestionar serveis i
    activitats d’interès local o comú, dintre de l’àmbit de les seves finalitats
    estatutàriament definides. Amb aquest efecte pot realitzar
    actes d’administració i de disposició de béns, formalitzar contractes,
    defensar judicialment i extrajudicialment els seus drets i, en general,
    dur a terme tots els actes necessaris per assolir, d’acord amb la legislació
    aplicable a cada supòsit, els objectius establerts en els presents
    Estatuts i pot emprar qualsevol de les formes de gestió de serveis
    que preveu la legislació de règim local.
    Article 8. Consell Executiu
    1. El Consell Executiu està integrat per la Presidència (amb un vot
    ponderat equivalent a tres vots) i els/les vocals, amb un mínim de
    deu i un màxim de catorze vocals.
    Dintre del mínim de vocals s’hi preveuen:
    – cinc diputats o diputades, designats pel Ple de la Diputació, a proposta
    de la Presidència (amb un vot ponderat cadascun d’ells equivalent
    a tres vots).
    – cinc membres en representació de les diferents zones d’actuació.
    2. Si un diputat o una diputada passa a ocupar la Presidència per
    delegació del seu titular, un altre diputat o diputada de l’Assemblea
    General ha d’ocupar la seva plaça al Consell Executiu.
    3. Els membres de les zones abans esmentades han de ser designats
    per l’Assemblea General a proposta dels representants de cada
    zona.
    4. També formen part del Consell Executiu, amb veu però sense vot,
    les persones que ocupin els càrrecs de Gerència, Secretaria i Intervenció.
    5. Si per qualsevol motiu cessa algun membre de les zones d’actuació
    durant la vigència del seu mandat, l’Assemblea General ha d’escollir
    el que hagi de substituir-lo, a proposta dels i les representants de les
    zones corresponents i ha d’exercir el càrrec per completar el període
    de temps que li falti al seu antecessor o antecessora.
    Article 10. Gerència, Secretaria i Intervenció
    1. El gerent serà escollit d’acord amb els criteris d’idoneïtat, mèrit i
    capacitat, mitjançant un procediment que respecti la publicitat i la
    concurrència. En cas que la persona designada en el càrrec no tingui
    la condició de funcionari/ària de carrera, se sotmetrà a la relació
    laboral de caràcter especial d’alta direcció.
    2. El Consorci ha de tenir una Secretaria i una Intervenció de fons, els
    titulars de les quals els ha de nomenar el Consell Executiu d’entre els
    funcionaris o les funcionàries amb habilitació nacional que exerceixin
    llur càrrec en algun o alguns dels ens locals consorciats.
    Article 32. Separació del Consorci i efectes de la separació
    1. Cadascun dels ens consorciats pot separar-se del Consorci, sempre
    que doni un preavís al mateix Consorci amb un mínim de sis
    mesos d’antelació, que estigui al corrent en el compliment de les
    obligacions i els compromisos anteriors i que en garanteixi el compliment
    dels pendents.
    2. Quan un municipi deixi de prestar un servei, d’acord amb la Llei
    27/2013, de 27 de desembre, i aquest servei sigui un dels prestats
    pel Consorci, el municipi podrà separar-se’n.
    3. El dret de separació s’haurà d’exercitar per escrit notificat a
    l’Assemblea General del Consorci.
    4. L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del Consorci
    excepte que la resta dels seus membres acordin la seva continuïtat
    i segueixin pertanyent al Consorci, al menys dues administracions
    o dues entitats o organismes públics vinculats o que depenguin de
    més d’una Administració.
    5. Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del
    Consorci, la quota de separació es calcularà per part de la Intervenció
    del Consorci, atenent els mateixos criteris a aplicar en el cas de
    liquidació. En el cas que el Consorci hagi de procedir a la reducció
    de la plantilla de personal, motivat per la separació d’un o varis
    membres, s’estarà al que disposi la legislació laboral, assumint en
    tot cas el membre o membres que se separin els efectes indemnitzatoris
    corresponents.
    6. S’acordarà per part del Consorci la forma i condicions en què tindrà
    lloc el pagament de la quota de separació, en el supòsit que
    sigui positiva, així com la forma i condicions de pagament del deute
    que correspongui a qui exercita el dret de separació si la quota és
    negativa.
    Article 33. Dissolució
    1. El Consorci es pot dissoldre per les causes següents:
    a) Per compliment de la seva finalitat
    b) Per acord unànime dels ens consorciats
    c) Per impossibilitat de continuar en funcionament
    d) Per separació d’un o diversos ens consorciats, si amb això esdevé
    inoperant
    e) Per incompliment de l’objecte
    f) Per transformació del Consorci en un altre ens
    g) Per expiració del termini inicial o de pròrroga de duració del
    Consorci
    2. La dissolució del Consorci requereix l’acord de l’Assemblea General,
    adoptat amb el vot favorable de les dues terceres parts del
    nombre de fet, i en tot cas de la majoria absoluta i del nombre legal
    de membres i la ratificació per part dels òrgans competents dels ens
    consorciats. Si no s’assoleixen els acords esmentats, cada ens consorciat
    conserva el seu dret de separació d’acord amb l’article anterior.
    3. L’acord de l’Assemblea General sobre la dissolució del Consorci
    ha d’especificar la forma de liquidació del seu actiu i passiu i revertiment
    de les seves obres i instal·lacions a les administracions
    consorciades, d’acord amb la ponderació dels criteris de preservació
    de l’interès públic i d’equitat respecte a les aportacions que hagi
    efectuat cada ens consorciat al llarg de la durada del Consorci.
    4. En el no previst en aquests Estatuts pel que respecta a la liquidació
    del Consorci, resultarà d’aplicació el que disposa l’article 14
    de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector
    Públic i altres mesures de reforma administrativa.”
    Segon. En el supòsit que durant el termini d’informació pública no
    es presentin al·legacions i/o reclamacions l’acord esdevindrà definitiu.
    Tercer. Sotmetre l’expedient a informació pública encarregant al
    Consorci de les Vies Verdes de Girona la realització, en nom de
    l’Ajuntament/Consell comarcal de ______, dels tràmits d’informació
    pública de l’acord de modificació dels estatuts i la seva publicació
    una vegada aprovats definitivament, amb la finalitat de centralitzar
    el procediment habilitant i facultant expressament al Consorci per a
    la signatura dels documents que siguin necessaris.
    Quart. Facultar, tan àmpliament com en dret sigui menester a
    l’Alcaldia/Presidència per a la signatura de quants documents siguin
    necessaris per a l’execució del present acord.”
    D’aquest acord s’ha donat trasllat a totes les entitats integrants del
    Consorci, per tal que siguin ratificats pels respectius òrgans de govern.
    D’acord amb el previst a l’acord, aquest anunci té caràcter col·lectiu
    i substitueix els que haurien de publicar separadament el Consorci i
    els ens locals consorciats.
    L’expedient se sotmet a informació pública pel termini de trenta dies
    hàbils, amb efectes del dia següent a la publicació d’aquest anunci
    als efectes de formular al·legacions i reclamacions, si s’escau.
    Qualsevol persona interessada pot examinar l’expedient que es troba
    a la Secretaria del Consorci, carrer Emili Grahit, 13, 9è B 17002 de
    Girona.
    Transcorregut l’esmentat període d’informació pública sense haverse
    presentat al·legacions, reclamacions o suggeriments, l’acord esdevindrà
    definitiu.
    Girona, 6 de novembre de 2014
    Miquel Calm i Puig
    President del Consorci

  9. lejarza said

    La Vall de Bianya vol fer una via que l´enllaci amb el Ripollès

    Preveuen fer arribar la xarxa d’aigua potable de la captació del Capsacosta als disseminats de la Canya

    18.12.2014

    LA VALL DE BIANYA | DDG L’Ajuntament de la Vall de Bianya ha inclòs una partida al pressupost del 2015 per adequar els camins públics que van del Molí d’en Solà (Vall de Bianya-la Garrotxa) fins a Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses-el Ripollès). Segons ha explicat Santi Reixach (alcalde de la Vall de Bianya per CiU), “es tracta de donar continuïtat a la via verda que travessa el Pla de Bianya en base a pujar pels camins públics de la serralada fins arribar a Santa Llúcia de Puigmal”. D’aquesta manera -segons ell-, la ruta del bici carril Girona-Olot quedaria ajuntada amb la Ruta del Ferro que va de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll.
    Reixach va assenyalar que es tracta d’una solució provisional a l’espera que el Consorci de Vies Verdes tingui recursos per afrontar una ruta amplia i definitiva. Ha valorat que la idea del projecte és enllaçar camins que suposin un traçat suportable per als ciclistes que volen superar les muntanyes que separen la Vall de Bianya de Sant Joan de les Abadesses. “Ara -explica- hi ha pas, però és molt complicat i només apte per a gent molt experta”.

    Via verda
    A més del projecte de la connexió amb el Ripollès, l’Ajuntament de la Vall de Bianya té la previsió d’incloure la via verda del seu terme a la xarxa d’Itinerànnia. Es tracta d’un sistema de senyalització i d’orientació digital que engloba tres comarques. Reixach ha valorat que és una xarxa molt important i que servirà per posar la Vall de Bianya en el mapa. Per tal de fer suportable econòmicament la nova senyalització, Reixach ha indicat que faran servir els pals que aguanten els senyals actuals.
    La partida del projecte d’unió de camins entre la Vall de Bianya i Sant Joan de les Abadesses forma part d’un pressupost d’1.350.000 euros aprovat en un dels darrers plens. Dins de les previsions, una de les principals partides va a la portada d’aigua potable a les cases disseminades del nucli de la Canya. Reixach explica que a partir de la captació dels túnels de Collabós, a principis dels noranta, l’Ajuntament va aconseguir dur aigua potable als disseminats d’un municipi de 90 quilòmetres quadrats. Només falten els disseminats de la Canya a uns 10 quilòmetres linials de la captació i volen fer-los al 2015. Fets els disseminats de la Canya -segons Reixach- quedarà la Vall del Bac. Es tracta d’una parròquia que queda dins de l’Alta Garrotxa i fora de l’abast de la captació dels túnels. Per això n’hauran de buscar una altra.

  10. lejarza said

    Allargaran la via verda d’Olot fins a Santa Pau i Mieres gràcies a un sender d’Itinerànnia

    La via verda que connecta Olot amb Girona s’allargarà fins a Santa Pau i Mieres, aprofitant un sender de la ruta Itinerànnia. Turisme Garrotxa aposta per aquesta actuació per descongestionar el trànsit de vehicles que circula per la carretera de la Fageda. Des de l’Ajuntament de Santa Pau també es preveu la construcció d’un bicicarril que unirà el barri de Can Blanc amb el Volcà Santa Margarida.

    La congestió de vehicles a la carretera de Santa Pau durant el pont del 12 d’octubre va posar en evidència la necessitat de trobar noves opcions perquè el turisme no es desplaci amb cotxes fins als punts d’interès de la comarca. Per aquest motiu, Turisme Garrotxa vol incentivar el desplaçament a peu o amb bicicleta als llocs d’interès turístic. En aquest sentit Turisme Garrotxa està treballant en dos projectes que hauria de motivar un canvi dels desplaçaments interns que duen a terme els visitants que arriben a la Garrotxa, aprofitant la xarxa de vies verdes i els diferents senders comarcals: un és l’anàlisi de les diferents rutes d’Itinerànnia per adaptar-les pel pas de bicicletes; precisament, un d’aquests senders acollirà el segon projecte, l’allargament de la via verda que connecta Olot amb Girona fins a Santa Pau i Mieres.

    Aquesta darrera actuació ha estat aprovada pel Pla de Foment i es preveu que l’enllaç que connectarà Olot amb la Fageda i Mieres sigui una realitat entre el 2016 i el 2017, després d’establir el projecte definitiu. D’altra banda, l’Ajuntament de Santa Pau també ha aconseguit que el Pla de Foment accepti la construcció d’un bicicarril que uniria la Fageda d’en Jordà amb el volcà Santa Margarida; aquesta via pot estar enllestida el 2018.

  11. lejarza said

    Territori inclou la futura via verda de Santa Pau entre els nous carrils bici a construir fins el 2018

    El Departament de Territori i Sostenibilitat destinarà més de 4 milions fins al 2018 per construir nous carrils bici arreu de Catalunya. La Generalitat té previst invertir-los en una desena de projectes, entre els quals es troba la via verda de Santa Pau demanada pel territori per accedir a peu o en bicicleta a la Fageda i els volcans Croscat i Santa Margarida, com a mesura per fer disminuir les aglomeracions de cotxes per motius turítics.

    El Departament de Territori i Sostenibilitat ha inclòs la via verda de Santa Pau dins la desena de projectes fins al 2018 per ampliar la xarxa de carrils bici de Catalunya. La via ha estat llargament demanada pel territori, i ha pres protagonisme des d’aquesta passada tardor, quan es van evidenciar aglomeracions dels cotxes de visitants des de la Fageda i fins el nucli de Can Blanc. La nova via ha de millorar la seguretat en l’accés als punts turístics del municipi i oferir una alternativa als vehicles rodats. La via té un cost aproximat de 67.000 euros. Resseguirà la carretera de Santa Pau des de Can Blanc fins a l’aparcament proper al volcà de Santa Margarida, i es podrà recórrer a peu o en bicicleta. L’Ajuntament de Santa Pau ha acollit positivament la inciativa del govern de la Generalitat d’incloure el projecte dins de la desena de carrils bici que vol ampliar en els propers dos anys al territori català.

  12. lejarza said

    Obriran una ruta per a bicis de la Vall de Bianya a Sant Joan

    Han aprofitat la xarxa de camins existents per configurar el projecte que té un cost d’1,3 milions de €

    07.06.2016

    VALL DE BIANYA | DDG. L’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach (CiU) -ahir- va anunciar l’activació del projecte d’una via ciclable entre la Vall de Bianya i Sant Joan de les Abadesses. És a dir entre la Garrotxa i el Ripollès. El projecte éstà valorat en 1,3 milions d’euros. El finançament està previst en un 50% repartit en fons FEDER, el Consorci de les Vies Verdes de Girona i els ajuntaments de la Vall de Bianya i de Sant Joan de les Abadesses. La resta del pressupost anirà a càrrec de la Diputació de Girona.
    Segons Reixach, la ruta és Collabós (Sant Joan), Santa Llúcia, Sant Ponç, Vall de Farró, Sant Martí de Solamala i acaba a Sant Pere Despuig (la Vall de Bianya).
    És un camí de 26,1 quilòmetres de llarg que passa per indrets que s’han mantingut sense canvis durant molt de temps. S’hi poden veure els campanars de diferents ermites des d’una mateixa prada. Hi ha rierols i arbres singulars.
    Segons ha explicat l’alcalde, tot i que és una zona amb pendents, han procurat seguir una ruta apte per a tothom i sense dificultats. Reixach ha indicat: “Hem aprofitat els antics camins d’anar a missa”. Els ajuntaments de la Vall de Bianya i de Sant Joan fa temps que treballen en la configuració d’una ruta per camins públics. Les obres han d’estar acabades el 2021.

  13. lejarza said

    Santa Pau tindrà un carril bici de 800.000 € per evitar embussos

    L’Ajuntament ha reconduït el seu projecte i adequarà el tram que falta per tenir camí de bicicletes des d’Olot al nucli de Santa Pau

    09.06.2016

    SANTA PAU | X.V. El Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha compromès a invertir 800.000 € en un camí que anirà del barri de Ca la Guapa a l’aparcament de Santa Margarida. La finalitat de la via és evitar els embussos de gent i cotxes a les vores de la GI-524. La situació es dóna els caps de setmana de molt de turisme. Ho va explicar l’alcalde, Josep Companys (ERC), en el darrer ple.
    La idea inicial -va explicar Companys- era que l’Ajuntament fes el camí pel seu compte. Per fer-ho van presentar un projecte i un pressupost al Pla de Foment del Turisme de la Generalitat. El pressupost plantejat per l’Ajuntament era de 67.932 €.
    Això no obstant, va explicar: “La idea inicial era aquesta, però arran de les reunions que hem tingut amb Ricard Font (secretari general d’Infraestructures), vàrem veure que Política Territorial té previst executar l’obra dins de l’anualitat 2016-2017”. Va afegir: “L’han ?pressupostada per un valor de 800.000 €. Sabem que s’ha licitat i estem a l’espera que ens vinguin a trobar un dia per parlar del traçat”.
    Arran del compromís de ?Territori i Sostenibilitat, l’Ajuntament ha decidit presentar un altre projecte al Pla de Foment. Es tracta de fer un camí entre el carril de 800.000 € i el poble. A més, hi preveuen millorar la mobilitat dels minusvàlids. “Vàrem pensar a reconduir el projecte”, va explicar Companys. El pla nou -segons va explicar- és fer un vial amb sortida de l’aparcament de Santa Margarida (final via Generalitat) i acabada al poble. Va precisar: “Hem pensat senyalitzar fins al volcà de Rocanegra, condicionar la gredera del volcà Rocanegra, condicionar la font de can Clavell i posar cartells referents al volcà Rocanegra i al volcà Santa Margarida.
    Va explicar: “Tots sabem que el nucli antic és complicat per la gent amb mobilitat reduïda i les famílies amb cotxet”. Per solucionar-ho -segons va indicar- el projecte planteja posar rampes i baranes a les zones més complicades.
    Va continuar: “Reconduirem el projecte inicial de can Blanch a a Santa Margarida i amb dos projectes nous reclamarem les ajudes de l’anterior”. Va assenyalar que ara esperen la resposta del Departament de Turisme. Va exposar que la darrera visita de la directora general de Turisme fa que tingui esperances i per això han demanat una subvencióvde 41.000 € a la Diputació.

  14. lejarza said

    Santa Pau decideix el traçat del carril bici de can Blanch a la Fageda

    Territori i Sostenibilitat ha licitat l’obra per un valor de 800.000 €
    Ha de solucionar les aglomeracions de vianants de la tardor

    24.08.2016

    SANTA PAU | XAVIER VALERI Santa Pau tirarà endavant el carril bici a la Fageda. De moment el principal desacord està en el tram que passa per l’àlberg de Sa Cot, que està fet, però no ha estat mai usat. La idea dels tècnics de Política Territorial és de fer passar el carril bici per davant de la façana de l’alberg. En canvi, l’Ajuntament vol que passi per darrera. L’argument de l’Ajuntament és que potser l’alberg s’activarà algun dia i llavors el fet de passar el carril bici per davant de la porta potser perillós. Al seu criteri, amb l’alberg actiu entrarien i sortirien nens de l’edifici i podrien col·lidir amb els ciclistes.

    A part del pas per l’alberg, Ajuntament i Territori i Sostenibilitat estan d’acord amb el recorregut. El carril bici sortirà de can Blanch, al límit amb el terme d’Olot, i per la vora de la GI-524 pujarà fins al lloc d’informació del Centre d’Informació del Parc Natural. En aquest lloc els ciclistes i caminants tidran opció d’entrar al bosc de la Fageda d’en Jordà.
    La ruta seguirà cap a la urbanització de can Xel i acabarà a l’aparcament del volcà de Santa Margarida. Es tracta d’un lloc, on els ciclistes i els caminants podran dirigir-se cap al cim del volcà Santa Margarida, el volcà Croscat o continuar per la vora de la GI-524 fins a Santa Pau.
    La idea de l’Ajuntament és fer una connexió entre el darrer lloc del carril bici fins al nucli de Santa Pau i Mieres. La solució prevista per l’Ajuntament és fer una via cicable. És molt més econòmica que un carril bici i permet circular en comoditat per una zona de molta riquesa paisatgística encara poc coneguda. Al final de la ruta, a Mieres ja hi ha una oferta important d’activitats cicloturistes.

    Aglomeracions
    Això no obstant, la funció fonamental del carril bici de can Blanch al volcà Santa Margarida és evitar les aglomeracions de caminants dels dies festius de la tardor i de l’hivern. Es tracta d’una obra de 3,1 quilòmetres, valorada amb 800.000 €. En un principi s’havia d’executar aquest any. En tot cas serà al final.
    La decisió de fer el carril bici la va prendre l’anterior conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila. Una visita que va fer a la Cooperativa de la Fageda va coincidir amb un dels dies, quan la gent vol viure l’experiència de veure els colors de la Fageda d’en Jordà a la tardor. Vila va veure com una gernació de famílies, amb cotxets de nadons, animals domèstics i mainada descontrolada pujava per la carretera àvida d’entrar al bosc i va decidir fer una ruta segura.

  15. lejarza said

    Vies Verdes vol connectar Olot i Sant Ferriol a través d’un carril bici

    26 de juny de 2019

    Per Pau Masó

    Segons ha pogut saber Ràdio Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa ja està treballant en la redacció d’aquest projecte que suposaria poder anar amb bicicleta fins a Girona passant pel Pla de l’Estany. El nou carril bici seria una alternativa a la Ruta del Carrilet, tindria una trentena de quilòmetres i un cost de tres milions d’euros.

    Es tracta d’un projecte d’una envergadura important que permetria connectar la comarca de la Garrotxa amb el Pla de l’Estany a través d’una via verda. S’anomenaria “La Ruta del Fluvià“ i aniria d’Olot fins a Sant Ferriol, connectant amb el tram que va de Serinyà fins a Girona, un traçat que s’ha de licitar aquest any.

    De moment no hi ha un calendari per començar a fer aquesta obra. El Consell Comarcal de la Garrotxa, però, ja està treballant en el projecte executiu de l’obra. Se sap que el nou carril bici d’Olot a Sant Ferriol costarà tres milions d’euros i tindrà un recorregut de 35 quilòmetres.

    Per fer realitat aquesta nova ruta caldrà trobar finançament. Per això des de Vies Verdes assenyalen a Ràdio Olot que, un cop fet el projecte executiu, caldrà trucar la porta de diferents administracions. De moment, el Consell Comarcal de la Garrotxa ja ha obert la licitació del projecte, el cost de redacció del document pugen a 125.000 euros.

    http://www.radiolot.cat/noticies/vies-verdes-vol-connectar-olot-i-sant-ferriol-a-traves-dun-carril-bici/

  16. lejarza said

    Una via verda de 33,5 km resseguint el riu Fluvià

    Ramon Estéban – OLOT
    El vial per a via­nants i ciclis­tes que unirà Serinyà i la Vall de Bia­nya, pas­sant per la vora del Fluvià, ja té un traçat bàsic defi­nit (de 33,5 km) i un pres­su­post (3 mili­ons d’euros). Els tre­balls de pla­ni­fi­cació els han ela­bo­rat el Con­sorci de Vies Ver­des de Girona i el Con­sell de la Gar­rotxa. Queda pen­dent la redacció del pro­jecte exe­cu­tiu, i segui­da­ment haurà de ser el Minis­teri d’Agri­cul­tura, Pesca i Ali­men­tació, a través del pro­grama Cami­nos Natu­ra­les, qui es cuidi de l’adju­di­cació dels tre­balls, ja que és l’Estat qui els paga.

    La futura via verda va ser pre­sen­tada ahir a Olot pel pre­si­dent en fun­ci­ons del Con­sell, Joan Espona; el fins ara pre­si­dent de Vies Ver­des de Girona, Albert Gómez, i el gerent d’aquest orga­nisme, Àngel Pla­nas. La major part del traçat apro­fi­tarà camins ja exis­tents i només 7,5 km s’hau­ran de fer nous. Degut al fet que trans­cor­rerà per uns espais d’oro­gra­fia com­plexa, el pro­jecte haurà de fer front a una sèrie de rep­tes, els prin­ci­pals dels quals –van indi­car– són sal­var el pas per Cas­tell­fo­llit de la Roca i Sant Jaume de Lli­erca. Per al pri­mer, s’ha deci­dit que la via verda passi pel marge esquerre del Fluvià, sota de la mun­ta­nya de Cana­dell. Quant al segon, caldrà cons­truir un pas­sallís a les pro­xi­mi­tats de l’aigua­bar­reig dels rius Fluvià i Lli­erca.

    En l’acte d’ahir es va recal­car la bellesa del recor­re­gut, i també es va posar el focus en l’impacte sobre el ter­ri­tori que tindrà. Per l’experiència en les vies ver­des ja exis­tents, es cal­cula que per cada km l’impacte anual és de 20.000 euros. Per tant, en aquest cas seria d’uns 670.000 euros.

    https://www.elpuntavui.cat/territori/article/12-infraestructures/1634154-una-via-verda-de-33-5-km-resseguint-el-riu-fluvia.html

  17. lejarza said

    S’inicien els treballs de connexió de la Via Verda entre Serinyà – Olot – Vall de Bianya

    L’any 2012, el Consell Comarcal de la Garrotxa va elaborar un avantprojecte d’estudi del traçat de la Via Verda, coneguda com a “Ruta del Fluvià”.

    Aquesta ruta, que discorre paral•lela al riu Fluvià, es va traçar amb l’objectiu d’unir els diferents trams de via verda existents a la demarcació de Girona, concretament la ruta Girona – Banyoles amb la Garrotxa. Amb aquest traçat, les poblacions de Girona, Banyoles i Olot quedaven interconnectades, arribant fins a la Vall de Bianya, el que permetria enllaçar amb la coneguda com a Ruta del Ferro i del Carbó fins a Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès.

    Les dificultats econòmiques dels darrers anys han suposat que aquest avantprojecte no pogués materialitzar-se per manca de finançament, ja que suposava una important inversió per part de diverses administracions públiques. No obstant les dificultats, el Consell Comarcal de la Garrotxa i el Consorci de Vies Verdes de la Diputació de Girona han estat treballant per fer possible aquesta connexió estratègica per a les comarques gironines. Un traçat d’aproximadament 33,5 quilòmetres de carril bici que, finalment, seran una realitat gràcies al finançament provinent del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del programa Caminos Naturales.

    Al Consell d’Alcaldes de la Garrotxa del passat mes d’abril, el president, Joan Espona, va informar als batlles de la possibilitat de finançament que, a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, s’obria per fer realitat el projecte “Ruta del Fluvià”, iniciant així una sèrie de reunions amb els responsables municipals per tal de detallar i adequar el traçat a la realitat actual, millorant la seva viabilitat. A partir d’aquí, i amb el consens dels municipis directament implicats, el Consell Comarcal ha iniciat el procés de redacció del projecte definitiu, que inclou l’adjudicació d’un contracte menor per a la redacció del Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA); l’aprovació de l’expedient de contractació del projecte constructiu mitjançant procediment obert i l’adjudicació d’un contracte menor per a la redacció del document ambiental estratègic del Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) de la Via Verda “Ruta del Fluvià”.

    La inversió de més de 150.000 euros per part del Consell Comarcal de la Garrotxa per desenvolupar aquesta primera fase del projecte (no inclosa al programa Caminos Naturales) ha estat possible, en part, gràcies a la voluntat de col•laborar entre els municipis de la Garrotxa i el propi Consell Comarcal, fet que permet, entre d’altres, gestionar de forma conjunta els ingressos provinents de la taxa turística.

    El projecte de la via verda “Ruta del Fluvià”, a la seva finalització, suposarà una inversió final, provinent del programa Caminos Naturales del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, d’aproximadament 3 milions d’euros, que revertiran, per una part, en la població local, oferint nous espais per a la pràctica del cicloturisme a la comarca i per una altra part, serà un atractiu turístic més que portarà al territori nous visitants que podran moure’s per la demarcació de Girona de manera sostenible, descobrint la comarca de la Garrotxa vorejant al riu Fluvià. A més, amb la feina conjunta del Consorci de Vies Verdes de Girona i Turisme Garrotxa, es treballarà perquè la Ruta del Fluvià es posicioni com un producte turístic de projecció internacional, aportant un valor afegit a la Garrotxa i a les empreses vinculades al sector turístic.

    https://www.elgarrotxi.cat/sinicien-els-treballs-de-connexio-de-la-via-verda-entre-serinya-olot-vall-de-bianya/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: