Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La línia elèctrica de 132Kv de Serinyà-Argelaguer-Olot està acabada

Posted by lejarza en 28 julio, 2011


Línia elèctrica 132Kv Serinyà-Argelaguer-Olot (by lejarza)

Línia elèctrica 132Kv Serinyà-Argelaguer-Olot (by lejarza)

Vall del Llierca, Argelaguer/Serinyà: La línia elèctrica de 132Kv de Serinyà-Argelaguer-Olot està acabada.-La línia elèctrica de de 132 Kv de Serinyà-Argelaguer-Olot està acabada i a punt de rebre l’energia de les plantes de cogeneració de la Torraspapel i càrniques Noel de Sant Joan les Fonts i de la paperera la Confianza a Besalú (Garrotxa).
El valor aproximat de la planta de cogeneració de Sant Joan les Fonts és de 32 milions d’euros.
El pressupost de la reforma de la línia elèctrica Serinyà-Argelaguer-Olot es va comptabilitzar en 3.317.214 euros. La línia passa pels termes municipals de la Vall del Llierca: Argelaguer, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix.
El projecte del canvi de tensió a 132 kilowats de la línia va ser presentat a la Generalitat de Catalunya per les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL i Bassols Energia. Van presentar el projecte el 2004, del qual els ajuntaments no van demanar un nou traçat. El 28 de de juliol del 2.005, les elèctriques van presentrar un nou expedient. El 6 de juliol de 2006 les empreses van presentar un estudi d’impacte ambiental deficient al terme municipal d´Argelaguer. El 5 de setembre de 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar la declaració. El 7 de novembre, Medi Ambient va acordar l’aprovació de la correcció d’errades de l’acord anterior que incorporava un canvi de traçat per la urbanització La Cometa al terme de Montagut i Oix.

Anuncios

9 comentarios to “La línia elèctrica de 132Kv de Serinyà-Argelaguer-Olot està acabada”

  1. lejarza said

    19/12/2007
    Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Sr. Alcalde President: Ajuntament de Argelaguer. Instancia Registre
    lejarza
    Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Sr. Alcalde President: Ajuntament de Argelaguer. Instancia Registre de Entrada núm: 848 de 19-12-2007.-Juan Rodríguez Lejarza, major de edad, amb DNI núm. 14.972.373-M veí de Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, C/Major, 26, -I7853
    M’adreço a vosté, Exposo:
    – Que en el Ple del Ajuntament de Argelaguer, del día 27 de setembre de 2007, un dels punts a tractar fou “Aprovació de la millora de la xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer”. Aseventat que a dia d’avui l´aprobació d’aquest expedient, no ha sigut exposada a consulta pública, ni publicada en el Botlletí Oficial de la Provincia de Girona (BOP).
    Demano: M’imformi per quina data té previst la publicaació de l’expedient en el BOP, per fer les al.legacions oportunes. En el cas de que disposi d’altre vía per fer arribar les meves al.legacions al Projecte, espero pugui comunicar-mo.
    Atentament: Juan Rodriguez Lejarza, 19 de desembre de 2007
    P.D:Referéncies documentats, afectació Riu Llierca (CYCOSA CALES DE LLIERCA, S.A.) (Instáncia a la Ajuntament de Argelaguer: núm: 383 de 28/6/06; núm. 3 de 4/1/07. -Butlleti Oficial de la Provincia ( BOP) núm. 8764 de 9-7-07; núm. 6620 de 24-5-07

  2. lejarza said

    24/03/2008
    Xarxa eléctrica Bassols Energia S.A., Olot-Serinyà, tram Argelaguer: Direcció General Urbanisme de Girona (PTOP), Instancia Registre núm 643 de 7 de març de 2008. Generalitat de Catalunya Departament de Politica Territorial y Obres Públiques.
    lejarza
    Xarxa eléctrica Bassols Energia SA, Olot-Serinyà, tram Argelaguer: Direcció General Urbanisme de Girona (PTOP), Instancia Registre núm 643 de 7 de març de 2008. Generalitat de Catalunya Departament de Politica Territorial y Obres Públiques:
    Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI núm. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853.
    M´adreço a vostés, i Exposo: Que amb data del 12 de desembre de 2006, vaix demanar una audiencia -registre d´entrada núm. 765 (document annexa 1)- amb la Regidora de Medi Ambient de l´Ajuntament d´Argelaguer, Sra. Montserrat Mallol Soler (ERC), que es va celebrar el dia 29 de desembre de 2006, en la mateixa es va fer referència al meu interés en l´assumpte de la reforma de la línea elèctrica subestació Olot-Serinya per canvi de tensió de 66 Kv a 132 Kv. , on hem va dir que demanes per escrit l´expedient municipal de l´Ajuntament d´Argelaguer de la mateixa reforma.
    Amb data del 4 de gener de 2007, vaix demanar per instància -registre d´entrada núm.3 (document annexa 2)- la documentació de la línea elèctrica esmentada.
    Tanmateix, no tenin cap resposta de la meva petició a l´Ajuntament d´Argelaguer, amb data del 23 de març de 2007, demano audiencia amb l´alcalde de CiU de l´Ajuntament d´Argelaguer, Sr. Josep Dorca i Serrat, (Conseller d’Ordenació del Territori Consell Comarcal Garrotxa) per escrit -registre d´entrada núm. 207 (document annexa 3)-, que es concedeix el dia 27 de març de 2007, reben una contestació negativa a la meva petició de poder veure els documents de l´esmentada línea elèctrica.
    Amb data del 19 de desembre de 2007, demano per instància -registre d´entrada núm. 848 (document annexa 4)- informació de la data prevista per la publicació de la reforma de la línea elèctrica subestació Olot- Serinya. (Esponellà/Crespià/Santa Llogaia d´Àlguema…), en el BOP de Girona, assumpte que es va tractar, molt per sobre, en el Ple de l´Ajuntament d´Argelaguer el dia 27 de septiembre de 2007, donan l´aprovació previa al projecte al seu pas per el municipi d´Argelaguer.
    Amb data del dia 25 de febrer de 2008, s´hem comunica -registre de sortida núm. 75 (document annexa 5)- com a resposta que aquest expediente va estar publicat en el BOP núm. 127 de data 5 de juliol de 2005 amb informació pública pel temini d´un mes.
    Amb data del día 7 de febrer de 2008 vaix demanar per instància -registre d´entrada núm 643 (document annexa 6) la documentació de la línea elèctrica esmentada, a la Direcció General d´Urbanisme de Girona de la Generalitat de Catalunya.
    Amb data del día 7 de febrer de 2008 vaix demanar per instància -registre d´entrada núm 2898 (document annexa 7) la documentació de la línea elèctrica esmentada, al Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territoriales a Girona Generalitat de Catalunya.
    Demano: Municipis de les seves competencias afectats per la
    “Reforma línea elèctrica subestación Olot-Serinyà per canvi de tensio de 66Kv. A 132 Kv”: Olot, Sant Joan les Fonts, Vall de Bianya, Argelaguer, Sales de Llierca, Beuda, Montagut-Oix, Tortellà, Besalú-Sant Ferriol. (Document anexa A, Boletin Oficial del Estado núm 57 de 8 de marzo de 2005, pags. 8186-8187)
    Veure l´Estudi d´Impacte Ambiental de la línea de 66Kv. (132-Kv). al seu pas per al municipi de Argelaguer, i s´hem permeti fer al.legacions medi-ambientals dins del dret de la participació ciudadana, abans de la seva aprovació definitiva.
    Firmado: Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer, 19 de març de 2008. PD: documents annexes 1-2-3-4-5-6-7. Inclos document A pags.2

  3. lejarza said

    24/03/2008
    Xarxa eléctrica Olot-Argelaguer-Serinyà: Secretaría General de Energía, Convenio de colaboración entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalitat de Catalunya y la empresa distribuidora Eléctrica Curós, S. A., Bassols Energía, S.A.
    lejarza
    Xarxa eléctrica Olot-Argelaguer-Serinyà: Secretaría General de Energía, Convenio de colaboración entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalitat de Catalunya y la empresa distribuidora Eléctrica Curós, S. A., Bassols Energía, S.A., Boletín Oficial del Estado (BOE) núm 57, pàgs. 8186 i 8187, de 8 de marzo de 2005.
    3837-RESOLUCIÓN de 18 de febrero de 2005, de la Secretaría General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la realización de planes de mejora de la calidad del servicio eléctrico en la Comunidad Autónoma de Cataluña celebrado entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalidad de Cataluña y la empresa distribuidora Bassols Energía, S.A.
    El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalitat de Catalunya y la empresa distribuidora Bassols Energía, S.A. han suscrito el 24 de diciembre de 2004, un Convenio de colaboración para la realización de planes de mejora de la calidad del servicio eléctrico en la Comunidad Autónoma de Cataluña (Olot Garrotxa Argelaguer), por lo que, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 8.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, procede la publicación en el Boletín Oficial del Estado (España) de dicho Convenio, cuyo texto figura a continuación. Lo que se hace público a los efectos oportunos.
    Madrid, 18 de febrero de 2005.El Secretario General, Antonio Joaquín Fernández Segura.
    3838-RESOLUCIÓN de 18 de febrero de 2005, de la Secretaría. General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la realización de planes de mejora de la calidad del servicio eléctrico en la Comunidad Autónoma de Cataluña celebrado entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalidad de Cataluña y la empresa distribuidora Eléctrica Curós, S. A.
    El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalidad de Cataluña y la empresa distribuidora Eléctrica Curós, S. A. han suscrito el 24 de diciembre de 2004, un Convenio de colaboración para la realización de planes de mejora de la calidad del servicio eléctrico en la Comunidad Autónoma de Cataluña. por lo que, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 8.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, procede la publicación en el Boletín Oficial del Estado (BOE) de dicho convenio, cuyo texto figura a continuación.
    Lo que se hace público a los efectos oportunos. Madrid, 18 de febrero de 2005.-El Secretario general, Antonio Joaquín Fernández Segura.
    CONVENIO DE COLABORACIÓN ENTRE EL MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO, LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y LA EMPRESA DISTRIBUIDORA BASSOLS ENERGÍA, S.A., PARA LA REALIZACIÓN DE PLANES DE MEJORA DE LA CALIDAD DEL SERVICIO ELÉCTRICO EN CATALUNYA.
    En Barcelona, a 24 de diciembre de 2004. REUNIDOS: El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio (President de la Generalitat de Catalunya). El Hble. Sr. Josep María Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energía, S.A.
    En función de sus respectivos cargos EXPONEN: Que el artículo 48.2 de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico, reconoce que “La Administración General del Estado establecerá las líneas de actuación en materia de calidad del servicio, tendentes a la consecución de los objetivos de calidad, tanto en consumo final como en las zonas que, por sus características demográficas y topología del consumo, puedan considerarse idóneas para la determinación de objetivos diferenciados. Para la implantación de dichas líneas de actuación se instrumentarán programas de actuación en colaboración con las Comunidades Autónomas que, sin perjuicio de otras medidas, podrán ser tomados en consideración para el reconocimiento de costes a efectos retributivos, previo informe de la Administración competente para autorizar las instalaciones de distribución correspondientes, en el que se constate que dichas inversiones responden a la consecución de los objetivos de calidad previstos“.
    Por su parte, el Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, como desarrollo del citado artículo de la Ley, establece en el apartado 1 del artículo 107 que: “Las empresas distribuidoras podrán declarar a la Administración competente la existencia de zonas donde tengan dificultad temporal para el mantenimiento de la calidad exigible, presentado a la vez un programa de actuación temporal que permita la corrección de las causas que lo originen. Estos programas se podrán incluir en los planes de mejora de calidad de servicio y la electrificación y mejora de la calidad en el ámbito rural que se instrumenten a través de la tarifa mediante Convenios de Colaboración entre el Ministerio de Economía, las Comunidades Autónomas y Ciudades de Ceuta y Melilla y las empresas distribuidoras“.Y a continuación en el apartado 2 se fijan los criterios y orden de prioridades para efectuar el reparto de la cantidad anual que en su caso se fije en la tarifa, de tal forma que ninguma zona pueda estar incluida en estos planes más de dos años debiendo estar financiados por las empresas distribuidoras en una cuantía no inferior al 50 por 100 de las inversiones que se realicen.
    Por otra parte, el Real Decreto 1802/2003, de 26 de diciembre, por el que se establece la tarifa eléctrica para 2004, en su artículo 4 sobre planes de calidad de servicio establece:“De acuerdo con el artículo 48.2 de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre y su normativa de desarrollo, se incluye en la tarifa del año 2004, dentro de los costes reconocidos para la retribución de la distribución, una partida específica que no podrá superar los 50.000 miles de euros € con objeto de mejorar la calidad del servicio en zonas donde se superen los límites de los índices de calidad establecidos para la actividad de distribución.La ejecución de esta partida deberá realizarse en régimen de cofinanciación con las comunidades autónomas o ciudades autónomas, mediante convenios de colaboración que contemplen planes de mejora de calidad de servicio suscritos entre la Secretaría de Estado de Energía, Desarrollo Industrial y de la Pequeña y Mediana Empresa del Ministerio de Economía y las Comunidades y Ciudades de Ceuta y Melilla que incluyan inversiones en instalaciones de distribución en las zonas citadas.
    La Comisión Nacional de Energía abrirá una cuenta en régimen de depósito a estos efectos y la comunicará mediante circular publicada en el “Boletín Oficial del Estado”, donde irá ingresando en cada liquidación la parte que le corresponda a este fin. Dicha cuenta se irá liquidando a las empresas distribuidoras una vez realizada la puesta en marcha de las instalaciones incluidas en los convenios citados.”En este contexto, consideran las partes que el nuevo marco legal definido en la Ley del Sector Eléctrico, con la aplicación de los Reales Decretos citados y los criterios expuestos, permitirá una financiación adecuada a determinadas inversiones en instalaciones de distribución en zonas de Cataluña que contribuirán a lograr una adecuada calidad de servicio en las mismas.Para ello, estas inversiones que forman parte del programa de actuación temporal aprobado por la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial de la Generalitat de Catalunya, a la empresa distribuidora Bassols Energía, S.A, para el mantenimiento de la calidad exigible en Cataluña al amparo del artículo 107.1 del Real Decreto 1955/2000 citado, se incluyen en el plan de mejora de calidad de servicio y la electrificación y mejora de la calidad en el ámbito rural objeto del presente Convenio.
    La Administración General, en uso de las competencias a que se refiere el artículo 149.1, 25a de la Constitución Española.El Departamento de Trabajo e Industria de la Generalitat de Catalunya, en uso de las competencias a que se refieren el

    Decreto 296/2003. de 20 de diciembre, de creación, denominación y determinación del ámbito de competencia de los Departamentos de la Administración de la Generalitat de Catalunya.
    Por lo expuesto, ACUERDAN: Primero.-Incluir dentro del Plan de Calidad a realizar en Cataluña las obras del programa de actuación temporal en distribución aprobado a la empresa distribuidora Bassols Energía, S.A, por la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial de la Generalitat de Catalunya al amparo de lo dispuesto en el artículo 107.1 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, que figuran en el anexo al presente Convenio.
    Segundo.-La inversión total de las obras a realizar al amparo de lo dispuesto en el Acuerdo anterior asciende a 434.185,54 euros €, que se desglosan en: Zona Urbana: 0 €. Zona Semiurbana: 0 €. Zona Rural: 434.185,54 €.La financiación de estas obras será la siguiente: Con cargo a la tarifa para 2004, la cuantía total ascenderá a 173.674,22 euros €, repartido entre zonas de la siguiente forma: 173.674,22 euros € destinados a obras en zonas rurales.Con cargo a la Generalitat de Catalunya la cofinanciación total de las obras ascenderán 43.418,55 euros € con el siguiente reparto entre zonas; de acuerdo con la partida presupuestaria que se fije para el ejercicio 2005: 43.418,55 euros € destinados a obras en zonas rurales.Con cargo a la empresa eléctrica la cuantía total ascenderá a 217.092,77 euros, repartido entre zonas de la siguiente forma: 217.092,77 euros € destinados a obras en zonas rurales.En consecuencia, cada una de las obras realizadas correspondiente a los Planes de Mejora de Calidad serán financiadas; de acuerdo con la siguiente clasificación: Porcentajes de financiación de cada una de las obras, Generalitat de Catalunya 10%, Tarifa 2004 40%, Bassols Energia S.A. 50%.Las zonas urbanas, semiurbanas y rurales, serán las definidas a estos efectos en el artículo 99 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre.
    Tercero.-La Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial de la Generalitat de Catalunya remitirá a la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, las certificaciones de las obras realizadas incluidas en el Plan aprobado y sus correspondientes actas de puesta en marcha, junto con el informe donde se constaten los objetivos de calidad previstos de acuerdo con el artículo 48.2 de la Ley del Sector Eléctrico. La Dirección General de Política Energética y Minas las remitirá a la Comisión Nacional de Energía para que efectúe las liquidaciones correspondientes a las empresas distribuidoras con cargo a la cuenta abierta en régimen de deposito para estos efectos, de acuerdo con lo establecido en el artículo 4 del Real Decreto por el que se establece la tarifa eléctrica para 2004, con cargo a la cuantía de la tarifa 2004, será la fecha de expiración de vigencia del presente Convenio.Excepcionalmente, si por causas debidamente justificadas por la Comunidad Autónoma, no se pudieran presentar las certificaciones, este plazo se podrá prorrogar por un año.
    Cuarto.-Sobre las obras, certificaciones e informes recogidos en este Convenio, la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio y la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial de la Generalitat de Catalunya podrán realizar las inspecciones y controles o solicitudes de información que considere convenientes directamente o a través de la Comisión Nacional de Energía
    Quinto.-La vigencia del Convenio será de dos años a contar desde la fecha de su firma.
    El Ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla Aguilera (President de la Generalitat de Catalunya).-El Conseller del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Rañé i Blasco.-El Director General de Bassols Energía, S.A., Tomás Feliu de Cendra.
    ANEXO: Actuaciones incluidas en el Convenio de Colaboración entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la Generalitat de Catalunya y
    la empresa distribuidora Bassols Energía, S.A. para la realización de planes de mejora de la calidad del servicio eléctrico en Catalunya.
    Reforma de la línea aérea a 25kV llamada “línea Mare de Deu del Mont”, Ajuntament de Albanyà (ZRD) 17.266,53 €.
    Conversión a doble circuito la línea eléctrica aérea a 25kV llamada “Olot Argelaguer”, La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Castelfollit de la Roca (ZRC) 145.702,02 €.
    Reforma de la línea aérea a 25kV llamada “línea Mieres”, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor i Mieres (ZRD/ZRC) 216.000,00 €, (ZRC) 950,70 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “033 Llierca”, Ajuntament de Argelaguer (ZRC) 950,70 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “061 Sales de
    Llierca”, Ajuntament de Sales de Llierca (ZRD) 1.250,76 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “074 Beuda”, Ajuntament de Beuda (ZRD) 1.127,04 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “080 Clot de Molí”, Ajuntament de Montagut i Oix (ZRC) 3.444,51 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “084 Sant Cosme”, Ajuntament de Sant Joan les Fonts (ZRC) 2.751,93 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “104 Gorcs”, Ajuntament de Montagut i Oix (ZRC) 6.613,38 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “109 Gimferrer”, Ajuntament de Sant Miguel de Campmajor (ZRD) 1.235,43 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “111 Can Badosa”, Ajuntament de Porqueres (ZRC) 2.225,29 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “145 Casaponsa”, Ajuntament de Montagut i Oix (ZRC) 3.937,71 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “149 Les Fonts”, Ajuntament de Olot (ZRC) 1.946,21 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “163 Juyas”, Ajuntament de Sant Ferriol (ZRD) 2.331,50 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “156 Urb. Condal”, Ajuntament de Sant ferriol (ZRD) 3.372,13 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “181 Can Güell”, Ajuntament de Sant Ferriol Besalú (ZRD) 1.686,19 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “210 Bon Aire”, Ajuntament de Tortellà (ZRC) 2.224,69 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “212 Barri del Pont”, Ajuntament de Montagut i Oix (ZRC) 1.883,51 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “223 Can Oestrus”, Ajuntament de Sales de Llierca (ZRD) 5.781,15 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “226 Hostal Nou II”, Ajuntament de Vall de Bianya (ZRC) 3.328,69 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “231 Mas Capell”, Ajuntament de Sant Ferriol (ZRD) 1.923,67 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “233 Molí Nou”, Ajuntament de Sant Ferriol (ZRD) 2.697,03 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “239 La Canova”, Ajuntament de Vall de Bianya (ZRC) 2.350,20 €.
    Modificación de la red de BT del centro de transformación “341 Pisos Noel”, Ajuntament de Sant Joan les Fonts (ZRC) 2.155,27 €. TOTAL 434.185,54 € euros.

  4. lejarza said

    29/05/2008
    Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones
    lejarza
    Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones.
    A/a: Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanísme de Girona. PTOP. OGAU. Serveis Territorials d’Economia i Finances a Girona.
    Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
    M´adreço a vosté,
    Expedient: 2007 / 029375 / G (ponència 7.751/2004-AT)
    Assumpte: Sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línia elèctrica entre la subestació d´Olot i la de Serinya.
    Interessat: Bassols Energia, S.A. /ELÊCTRICA CURÓS, S.A./ Endesa- Distribución Eléctrica, S.L. Terme municipal: Argelaguer Comarca: Garrotxa
    Proposta a la Comissió Territorial d´Urbanisme de Girona:
    -Capacitat del medi receptor al Municipi de Argelaguer, riu Llierca, Cales de Llierca, S.A, Cales Yesos y Cementos d´Olot, S.A (CYCOSA).
    El document 7751/2004-AT no descriu ni valora els factors ambientals, el terme municipal d´Argelaguer, afectats pel projecte. S’afectan Espais inclòsos en el Pla d’Espais d’Interès Natural i Àmbits de Xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats Naturals, Unión Europea,obligatoris, al conjunt del traçat en el seu pas per el municipi d´Argelaguer.
    El projecte afecta a Hàbitats de Ribera del Riu Llierca, que presenta un grau de conservació molt baix. El llit del riu Llierca presenta comunitats pròpies de colodars al·luvials de corologia mediterrànea, s’afecta al d’alzinar que es localitza en el marges dels Camps de Conreu de la terrassa al·luvial superior.
    El projecte es situa entre els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El riu Llierca és un Corredor Territorial i Connector Ecològic rellevant entre l’Alta Garrotxa i el riu Fluvià, al seu pas per Argelaguer, Connector Ecològic amb el PNZVG.
    El riu Llierca es troba afectat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de Conservació de la Llúdriga. Per aquesta raó les estructures que travessin o estiguin situades a menys de 100 metres dels cursos i masses d’aigua dintre de l’àmbit territorial han d’habilitar estructures que permetin el pas de les Llúdrigues i que impedeixin ser atropellades. Aquesta espècie és freqüent a la zona d´Argelaguer.
    La ponència no preveu res per salvar el desnivell existent entre les terrasses al·luvials i la plana agrícola. Les Torres del projecte son de grans dimensions i significaran una barrera física i visual respecte a les terrasses fluvials contigües a la llera, tanmateix en el Pla de Tapioles en tot el recorregut afectat per la Llei del Paisatge.
    Aquest Projecte no deu afectar ni donar lloc a modificacions del flux hidràulic en cas d’avinguda extraordinària com la sobreelevació de la llàmina d’aigües i l’augment de les velocitats a l’entorn de les que poden esdevenir erosions de caràcter local a l’entorn dels estreps durant el desguàs de l’avinguda emmagatzemada a les planes d’inundació aigües amunt i erosions de caràcter general a aigües avall durant el desguàs de l’avinguda degudes a l’estretament de la secció hidràulica. Per minimitzar aquests efectes l’esmentat informe debè recomanar la no ocupació de la plana d’inundació dins de 42°13’22.95″N, 42°13’25.30″N, 42º 13`15.05”N i 42 13 11 01”N. La naturalesa fluvial de l’entorn del projecte presenta un estat greu i la seva fragilitat es considera elevada.
    Tanmateix el projecte incorpora una infrastructura d’importants dimensions que s’insereix en un Paisatge predominantment agrícola i obert on els elements antròpics més destacats són habitatges unifamiliars aïllats i instal·lacions agropecuàries i una Xarxa Viària de reduïdes dimensions, adaptada a la morfologia del terreny, al municipi de Argelaguer.
    Així doncs, els elements de caràcter ambiental més sensibles de l’entorn del projecte, més afectats són les poblacions íctiques i de llúdriga, els hàbitats de Ribera, la Conectivitat Ecològica del PNZVG-Pla de Tapioles, Argelaguer-EIN Alta Garrotxa, i l’estructura actual del Paisatge.
    Es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre factors ambientals determinants i sensibles, vist que els Vectors més sensibles des del punt de vista ambiental, les poblacions de Barb de muntanya i de Llúdriga i la Connectivitat Ecològica al llarg del Corredor Ecològic del riu Fluvià es veuran afectats de forma negativa si no s’adopten una de les seguents Alternativas de pass de la línea Elèctrica Bassols Energía S.A., en la seguent direcció:
    1-Montagut Oix, 42°13’50.91″N- 2°36’28.63″E, Tortellà, 42°14’10.69″N- 2°37’45.54″E, Sales de Llierca, 42°14’13.13″N-2°39’41.84″E, Municipi de Besalú riu Fluvià 42°11’56.23″N-2°42’5.94″E.
    2.-Soterrament de la Linea Elèctrica desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12’56.33″N, El Collet-Argelaguer, 42°12’52.64″N- 2°37’40.83″E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13’0.46″N-2°38’33.52″E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12’51.01″N-2°39’35.21″E, proposem aquesta como la més adecuada, Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat.
    Extracte de textos de diferents Documents de la Generalitat de Catalunya i administracións, referents al estat del Connector Ecològic del Riu Llierca de Argelaguer, entre 42°13’47.04″N-2°36’24.82″E, 42°13’46.14″N-2°36’51.48″E i 42°12’45.64″N- 2°37’41.15″E, 42°12’35.88″N-2°35’49.77″E, :
    – PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA: 3. Introducció a l’àmbit de planejament PAG. 63. Àmbit de la vall del Llierca, UR4. Vall del Llierca,
    a/ Estructura territorial
    El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotxa. En termes ecològics, la connexió amb el PNZVG és bona degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb (riu Llierca) l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260 (A-26 no disposa de manteniment Medi Àmbiental), actualment en la fase de construcció de la Variant del Nucli d’Argelaguer, que fragmenta el Municipi d’est a oest, de la mateixa manera que farà la nova línea “reforma” i canvi de tensió de la línea elèctrica Olot-Serinyà. Per aquestes circumstàncies, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Sales configuren l’única possibilitat connectora amb l’Alta Garrotxa. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera(42°13’47.04″N-2°36’24.82″E, 42°13’46.14″N-2°36’51.48″E i 42°12’45.64″N- 2°37’41.15″E, 42°12’35.88″N-2°35’49.77″E,) al seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.
    Pla de Tapioles: L’espai agrari d’Argelaguer, en clara regressió, representa actualment el 29% de la superfície del terme municipal. Quan es consolidin els nous sòls industrial i residencial previstos i finalitzin les actuacions sobre la nova autovia, l’espai agrari disminuirà en un 13%. Aquest, que té un paper fonamental en les connexions ecològiques (Pla de Tapioles), és un espai fonamental de transformació, creació i manteniment del Paisatge (Llei del Paisatge).
    L’espai agrari i forestal esta regulat per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció ni un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a corredors biològics que són.
    Tots els cursos d’aigua tenen direcció nord-sud, pertanyen a la conca del Fluvià i desguassen a la seva riba esquerra, en terrenys del municipi d’Argelaguer. El Llierca corre per l’oest, establint el terme entre Tortellà, Montagut i Oix, per bé que al Pont del Llierca ( 42°13’46.68″N-2°36’35.99″E), al nord-oest, el territorio de Tortellà l’ultrapassa, endinsant-se uns centenars de metres vers el terme de Montagut i Oix. Dins del terme hi ha dos rierols tributaris: el de Canalies que neix al Pla del Carig i el de l’Horta que neix al Jonquet de Bellpuig. A l’est de Tortellà discorre el Juiàs, que separa el municipi de Sales de Llierca. Neix a Montoriol i desguassa a Argelaguer. El seu cabal és molt minso; les aigües es filtren prop del mas Palol i tornen a aflorar a Can Masó. Té per afluents els torrents de Can Patorra, de Can Pedregós i de la font de la Salut. Pel centre del municipi de Argelaguer discorre la riera del Vinyot Connector Ecològic, de les Valls o riera de Tortellà. No porta gaire aigua. Es forma per l’aiguabarreig dels ríerols l´A-26 , Gi-523. Argelaguer Tortellà i N-260 Foment i lAjuntament de Argelaguer han fet mal a la Riera del Vinyot, portà Contaminaciò Quimica sense control de abocaments.
    Des del punt de vista de l’estructura del sistema d’espais oberts, el fet que Tortellà pertanyi a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i la proximitat meridional del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, fan que la connexió entre aquests dos espais estigui considerada en un àmbit de proximitat entre ells. La possibilitat de connexió dins del municipi passa per la xarxa hidrogràfica formada pel riu Llierca, el riu Borró, el riu Juià,la riera de Sales i el torrent d’en Vinyot d´Argelaguer o riera de Tortellà, (afectats per el projecte).
    Entre aquests assentaments el Pla Director reconeix la unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica de la vall del Llierca, formada pels municipis d’’Argelaguer, Montagut-Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.
    A-26 i N-260 GI-523 Argelaguer Tortellà: En l’actualitat, ja construïdes les variants de Castellfollit, Sant Jaume del Llierca, i Argelaguer, i de Besalú, s’estan executant les determinacions del Pla de Carreteres de 1995 que planteja la connexió Vic-Olot-(ARGELAGUER)-Besalú-Figueres com a via principal de la xarxa bàsica.
    2.2 Al.legacions Ajuntament d’Argelaguer. a) Usos i edificacions en espais oberts.
    Consideren que el Pla hauria de preveure els mecanismes necessàries per tal que els Ajuntaments (Argelaguer) poguessin dictar o imposar mesures de reducció d’impactes paisatgístics o ambientals o actuar sobre activitats subjectes a intervenció ambiental.
    b) Objectius del sistema d’espais oberts Existeix un error als plànols pel que fa a la localització del Pla de Tapioles, que el Pla protegeix pel seu valor agrícola. Es manifesten d’acord amb la protecció de la zona agrícola de Tapioles,però demanen que es consideri la possibilitat d’altres usos compatibles i lligats a activitats econòmiques vinculades a l’ús lúdic, cultural, esportiu, de recerca o altres. Demanen que el Pla incorpori el Catàleg de Paisatge.
    c) Àmbits de referència del sistema d’assentaments.
    Demanen que s’estudiïn altres models (amb més variants que no només la de fluxos de mobilitat) que permetin la superposició de diferents àrees distributives en funció dels requeriments funcionals o específics, respectant l’agrupació natural de la Vall del Llierca.
    e) Sistema d’infraestuctures.
    El Pla ha de definir les infraestructures viaries i les econòmiques i ambientals. Cal una major definició del model Ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres, en tramints pel Consell Comarcal de la Garrotxa i el Ajuntament de Olot SIGMA. Eix Ferroviari Girona- Banyoles-ARGELAGUER-Olot-Vic-Lleida, en estudi per les Administracions? ”Prensa Escrita“), i feta aquesta, la localització de les noves traces i estacions.
    Informe de Sostenibilitat Ambiental .Extractes:
    -Així cal destacar la identificació de separadors urbans (àrees on s’ha d’evitar la connexió entre teixits urbans adjacents) entre Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, entre Montagut i el pla de Politger, entre Castellfollit i Sant Joan les Fonts, entre els diferents nuclis de la Vall de Bianya, entre Begudà i Sant Cosme, entre tots els nuclis entre Bas i Olot i entre Sant Feliu d’Hostoles i Les Planes d’Hostoles.
    -Actualment el PSARU preveu noves EDARs als municipis de Riudaura, Sant Jaume de Llierca i Tortellà i la construcció de l’EDAR i col·lectors de Sant Esteve de Llémena, d’Argelaguer (Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Montagut, Tortellà, Sales de Llierca: Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma): Instancia Registre núm 2214 de data 19 de maig 2008.-Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
    M´adreço a vosté, Exposo: Que asseventat de l´inici de la construcció de l´anomenada Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer/Sant Jaume de LLierca, a carrec de la companyia Sociedad de Explotación de Aguas Residuales, S A (SEARSA), del grup Aguas de Barcelona SA (AGBAR), aquesta situada en l´Espai de Can Gifreda (*), i compresa en la Riba esquerra del rio Fluvià-Argelaguer.
    Segons el panell oficial informatiu, situat en el lloc que ocupa dita Infraestructura, està promoguda per: Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma), Agència Catalana de l´Aigua, Ministerio de Medio Ambiente, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
    Demano: M´informi quan te previst la publicació del Projecte, per aportar al.legacions a l´Estudi d´Impacte Ambiental a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals d´Argelaguer/Sant Jaume de Llierca. Així, com hem faciliti la consulta del projecte i la seva memòria.
    En el cas de que disposi d´altre via per fer arribar les meves Al.legacions al projecte, espero pugui comunicar-mo.
    (*) Can Gifreda, l´actual explotació d´àrids Cales, Yesos y Cementos de Olot, SA (CYCOSA) , per a més informació d´aquesta empresa podeu veure l´Instància amb registre d´entrada núm 383, amb data 28/6/06, a l´Ajuntament d´Argelaguer, mai contestada. Juan Rogriguez Lejarza Argelaguer, 19 de Maig de 2008
    >N.B.: És, si més no, curiós el nom Depuradora del Llierca (?), quan dista del riu Llierca (Vall del Llierca) i està situada en el riu Fluvià, Espai Protegit per la Directiva d´Habitats de la Unió Europea- Xarxa Natura 2000.) d’Hostalnou de Bianya, Beuda, Fluvià, Sant Miquel de Pera, i Oix.
    -Olot, connexió de l’afluent de l’EDAR de Tortellà al futur sistema de Sant Jaume de Llierca, col·lectors en alta per al sanejament de Sant Jaume de Llierca.
    -Riu Llierca: Punts crítics 3 i 4. Es tracta del futur pas de l’autovia (A-26 N-260- GI-523) de quatre carrils per sobre els Rius, ja que podria suposar l’estrenyiment del llit dels rius i la destrucció de la vegetació de ribera. A això encara s’hi podria afegir el pas d’un nou traçat ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres) encara per definir.
    El pla defineix clarament la importància de les Connexions fluvials nord-sud en aquesta zona mitjançant la classificació com a sòl d’especial protecció pel seu valor Connector de les rius i rieres de Llierca, Sales Vinyot Juiyas, Riu Borrò, riera de Capellada i riera de Buaranc. (la proposta per a l’aprovació inicial reforça molt aquest aspecte respecte de l’avantprojecte), a banda de preveure separadors urbans entre els nuclis per tal d’evitar la creació de continus urbans.
    -En el cas dels boscos d’escleròfil·les i laurifolis la majoria es concentren a la zona que va de Sales de Llierca fins a Maià de Montcada, quedant un 12% en sòl de protecció territorial per estar en zones de pemdent superior al 20%, i el 17% restant en zones de protecció preventiva.
    Argelaguer: Espais dels inventaris d’espais d’interès geològic i de zones humides de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Respecte a les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya, el Pla Director proposa la inclusió com a sòl de protecció especial de les 6 zones humides presents a la Garrotxa: Rescloses d’en Bassols i del Molí Resclosa de la Fàbrica de Sant Jaume de Llierca.
    Veure també els documents anexes:
    –Pla d´Acció Local per la Sostenibilitat d´Argelaguer. Fase 1-Diagnosi- Document III. Diagnosi municipal i la memòria, gestionat per la Diputació de Girona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d´Olot, de data 0ctubre de 2003.
    El Sigma va ser el redactor de les Agendes 21 per encàrrec dels ajuntaments de la comarca i per tant, els documents estan en els respectius consistoris. (Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´àrea d´informació i coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot,Telf.972.274871.Fax:972.274870)
    És cert, el que es manifesta fins aquí, donan referència els documents anexes següents:
    1–Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 383, 28/06/2006 (pàg 1de2) És demana protecció ambiental del riu Llierca al seu pas per CYCOSA (veure 7.751/2004-AT), Cales de Llierca, S.A., indústries químiques situades en terrenys Catalogats Rústics, sense permís municipal de l´Ajuntament d´Argelaguer i autoritzat per la Direcció General de Mines i Industria de la Generalitat de Catalunya-Girona, promotor del projecte de la Línea Electrica Bassols d´Energia, S.A.
    2–Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 3, 04/01/2007. Es demana l´expedient de Reforma línea elèctrica Olot-Serinya.
    3–Cartes al Director diari de Girona 21/02/2007.”Contesta al Sr.Jaume Tané i Cufí”
    4–Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau núm. 20. Acta de conciliación 1/2007-A. Argelaguer a 4 d´abril de 2007. Referent al document núm.1. Judici contra Juan Rodriguez Lejarza per l´instància núm. 383 demandant Cales de Llierca, S.A-CYCOSA. (7.751/2004-AT),
    5– Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 848, 19/12/2007.
    6– Ajuntament d´Argelaguer, registre de sortida núm. 75, 25/02/2008.
    7– Direcció General d´Urbanísme de Girona, entrada núm. 643, 07/03/2008.
    8– Departament de Medi Ambient i Habitatge, entrada data 07/03/2008.
    9– Consell Comarcal de la Garrotxa- SIGMA. registre d´entrada núm. 1276, 19/03/2008.
    10– Ajuntament de Sant Jaume de Llierca BOP Girona núm. 5073, 22/04/2008.
    Retalls de premsa escrita.
    11– Diari de Girona i diari El Punt
    Cronologia conocida sobre la tramitación administrativa del Projecte de nova línea electrica a 132 kV., Bassols Energia S. A. Endesa Distribución S.L. En Argelaguer: Consultada la Base de dades, http://www.gencat.cat, de la Generalitat de Catalunya, comprobem que d´aquest projecte només existeix el projecte 7.751/2004-AT. més el document de l´Ajuntament d´Argelaguer del 05 de julio 2005 — BOP nº 127, més un anunci amb data del 12 de juliol de 2007 en el diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (20.173/2007-AT).
    -3 de febrero 2003– Direcció General Medi Natural “trencaclosques”
    -29 de abril 2004 — Entrada estudi Departament Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    -30 de abril 2004 — Minas e industria informa a PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    -02 de junio 2004 — Departamento Agricultura DAR da conformidad.. No apareix cap document.
    -07 de junio 2004 — PNZV pide información complementaria. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    -30 de julio 2004 — Cultura- yacimientos. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –21 de dicm. 2004 — Recibida información en PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    (1) 08 de marzo 2005 — Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
    (*) 05 de julio 2005 — Boletin Oficial de la Provincia Girona nº 127 (Argelaguer). Permiso de obres menors.
    (*) 05 de agost. 2005 — Presentación del proyecto por BASSOLS Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –09 de agost. 2005 — Se pide más información a Bassols Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –18 de octubre. 2005 — ACA concede el permiso de obras Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –03 de noviembre. 2005 — DOG nº 4502 Información pública del proyecto T-33 a T-42 y de utilidad. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    (*) 01 de diciembre. 2005 — Presentación sobre Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –17 de enero 2006 — Evaluación D.I.A de T-7 a T- 95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –25 de enero 2006 — 2 alegaciones a DOG nº 4502 (T-33 a T-42) Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –28 de febrero 2006 — D.G. Medi Natural “trencaclosques”Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –06 de junio 2006 — Minas e Industria a Dep. Impc. Amb. T-26 a T-95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –06 de julio 2006 — DOC nº 4670. Información pública complementaria T-26 a T-95 Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    (*) 05 de setembre. 2006 — Declaración Ponéncia de Impacto Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –18 de mayo 2007 — Diputación de Gerona afectación GI-523 (Argelaguer). Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –27 de junio 2007 — El Servicio Geológico da su permiso al proyecto?
    –12 de julio 2007 — Anuncio modificaciones T-33 a T-42. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –16 de noviembre.2007 — ACA concede el permiso de obras. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    –28 de febrero 2008 — Dep.G.A. Paisaje da permiso. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
    *) ref. 7.751/2004-AT per defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, en el orden de fechas y uso del document 7.751/2004-AT para cometidos distintos.
    1) 08 de marzo 2005 — Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
    -Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
    3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre
    “El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
    El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
    El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
    En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
    -3838 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio., la Generalitat de Cataluña y la empresa distribuidora ELECTRICA CURÓS, S.A.
    -Vist el document manifestem que en la pàg. 2 i en la relació els termes municipals que apareixen el el cuadre annexa, no apareix autoritzat l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, ni les actuacions previstes, així com l´Ajuntament de Besalú. Per tant, no estan dins del projecte.
    I que en relació a la “modificación de la red de BT del centro de transformación “033 Llierca” ZRC”
    Primer, volem dir que el pressupost que es contempla per a la nova línea es de 950,70 euros, xifra del tot ridícula per unes obres d´aquesta envergadura.
    A LA PONÈNCIA TÈCNICA:
    -Vista la insuficiencia del proyecto 7.751/2004-AT, en el termino municipal de Argelaguer, relativo a la evaluación del Medi Ambient afectado, pido un estudi de Impacto Ambiental que no recoge el 7.751/2004-AT.
    -Vista la tramitación administrativa, tiene un defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, ya que el documento que más se ha visto hasta el presente, 7.751/2004-AT., un simple informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, sin ninguna firma, ni sello de ningun departamento reconocido.
    Demano:
    -Soterrament de la Linea Elèctrica ref. 7.751/2004-AT, desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12’56.33″N, El Collet-Argelaguer, 42°12’52.64″N- 2°37’40.83″E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13’0.46″N-2°38’33.52″E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12’51.01″N-2°39’35.21″E, proposem aquesta como la més adecuada.
    -Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat i economiques.
    -Se suspenda el proyecte ref. 7.751/2004-AT por defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente.
    -Se evalúe el total de las Infraestructuras Elèctricas instaladas dins del municipio de Argelaguer, per la Compañia Bassols Energia S. A., ELÊCTRICA CURÓS, S.A., inclós els trams de les instal.lacions il.legals, per excès de infraestructures elèctriques.
    -Veure l´Estudi d´Impacte Ambiental de la línea de 66Kv. (132-Kv). al seu pas per al municipi de Argelaguer, i s´hem permeti fer al.legacions medi-ambientals dins del dret de la participació ciudadana, abans de la seva aprovació definitiva.
    Se tenga en cuenta el document: 08 de marzo 2005 — Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
    -Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
    3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre :
    “El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
    El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
    El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
    En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
    Firmado: Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer, 22 de maig de 2008

  5. lejarza said

    11/06/2008
    Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008
    lejarza
    Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008. Data 3 de juny de 2008. RN:2007/029375/G/00001/
    Senyor Juan Rodriguez Lejarza, Carrer Major, 26 17853 Argelaguer Garrotxa.
    Assumpte: Sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de línea elèctrica de Argelaguer.
    El vostre recurs d’alçada, Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones entrat en el registre d’aquest Departament en data 2 de juny de 2008, serà valorat pel Servei de Recursos, el qual elaborarà una proposta per tal que el Director General d’Urbanisme la pugui elevar a l’Honorable Conseller per a la seva resolució definitiva. Si aquesta no es produeix en el termini de 3 mesos, a comptar des del dia de registre del vostre document, s’entendrá desestimada i aleshores podreu interposar el corresponent recurs contenciós administratiu, segons allò que determinen els articles 10, 14 i 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa.
    Això no obstat, l´Honorable Conseller podrà resaldré sempre que no s´hagi dictat una sentència per l´organ corresponent.
    La cap del Servei de Recursos: Roser Clariana i Selva. Av. de Josep Tarradellas, 2-6 08029 Barcelona Tel. 934958000 Fax. 934958340 http://www.gencat.cat/ptop

  6. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 147 – 3 d’agost de 2011 Núm. 10163
    AJUNTAMENT DE BEUDA
    Edicte d’informació pública de sol·licitud d’una llicència municipal
    ENDESA DISTRIBUCIÓN ha sol·licitat a aquesta alcaldia, llicència
    per l’entrada i sortida de la línia 132kv “S.E. Olot – S.E. Serinyà” a la
    “S.E. Confirel”, al municipi de Beuda.
    En compliment del que disposa l’article 48 del Decret Legislatiu
    1/2005, de 26 de Juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
    d’urbanisme, l’esmentat expedient se sotmet a informació pública
    per un termini d’un mes, per tal que tots els interessats puguin examinar-
    lo i presentar les al·legacions o reclamacions que considerin
    escaients.
    L’expedient pot ésser consultat a la secretaria d’aquest Ajuntament,
    en horari d’oficina.
    Beuda, 25 de juliol de 2011
    Josep Serra Puigvert
    Alcalde

  7. lejarza said

    La Torras de Sant Joan obre una central de cogeneració
    Juntament amb les de càrnies Noel i de la també paperera La Confianza produiran la meitat de l’electricitat que necessita la Garrotxa
    Ha calgut ampliar la línia entre Montagut i Serinyà
    18/08/11 02:00 – Sant Joan les Fonts – Jordi Casas
    La fàbrica paperera Torras Papel de Sant Joan les Fonts ha posat en marxa una central de cogeneració –produeix energia elèctrica i tèrmica–, la qual, juntament amb les de càrnies Noel, també de Sant Joan, i la paperera La Confianza de Besalú, contribuirà a generar la meitat de l’electricitat que consumeix tota la comarca de la Garrotxa. La nova central, que té el suport de l’IDAE, ha tingut un cost de 32 milions d’euros i ha calgut la construcció d’una subestació (1,6 milions) i la connexió amb la nova línia de 132 kV d’entre Montagut i Serinyà. Tota l’energia generada en aquestes plantes es ven a les empreses del sector, les quals retornen a les propietàries de la central la que necessiten i la resta la comercialitzen.
    El president del Consell de la Garrotxa i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, ha celebrat que la central de Torras Papel –durant el passat juliol en proves– s’hagi posat en marxa coincidint amb l’acabament de la nova línia de Serinyà.
    A més, ha remarcat que la posada en marxa d’aquesta infraestructura assegura el futur a curt i mitjà termini de la factoria que l’empresa té a Sant Joan les Fonts.
    Espona hi ha afegit que l’Ajuntament està enllestint una minicentral hidroelèctrica al salt del Molí Fondo, que els permetrà vendre també electricitat. Esperen obtenir-ne uns 40.000 euros anuals.
    LA XIFRA 32 milions d’euros és el que ha costat la construcció de la nova central de cogeneració Sant Joan les Fonts.
    Va fer arribar el gas natural a la Garrotxa
    Tot i que la central de cogeneració de la Torras Papel no s’ha posat en marxa fins ara, el fet que es projectés va avançar l’arribada ara fa quinze anys del Gas Natural a la comarca de la Garrotxa. I és que la central funciona amb una turbina alimentada amb aquest tipus de gas. Té capacitat per generar 22.000 megawatts. El vapor que produeix l’aprofita l’empresa per al seu procés de fabricació de paper. La nova línia de 132 kV és fonamental per poder transportar l’electricitat des d’aquesta planta i les de les altres dues garrotxines. De fet, es tracta de l’ampliació de la capacitat d’aquesta línia. El projecte és d’Endesa i Bassols Energia i data del 2004. Han calgut, però, moltes negociacions perquè els ajuntaments afectats han demanat moltes millores al traçat.

  8. lejarza said

    Manifestació contra la MAT
    JOAN VILA
    Avui està prevista una manifestació contra la MAT. En aquests moments, la línia de 400 kV que ha de connectar amb França està aprovada en la seva totalitat. Els retards en la seva tramitació, fruit dels entrebancs posats pel Cilma, faran que perilli l’entrada en servei del tren d’alta velocitat. No passa res, anem sobrats d’infraestructures i de competitivitat!
    Aquests darrers mesos vaig fent xerrades sobre el futur energètic d’Espanya i la seva implicació en la crisi actual. Començo ensenyant l’efecte que l’energia té en el desenvolupament de l’economia i com el preu del petroli està afectant el creixement econòmic. Mostro com la pujada del petroli per sobre de 100 $/b ha frenat en sec a totes les economies mundials. També ensenyo que el pes de la compra d’energia a l’exterior d’Espanya ha passat d’un percentatge sobre el PIB del 4,3% a l’any 2010 a més del 5,5% el 2011, la qual cosa ha afectat greument la possible recuperació econòmica. S’ha perdut més d’un 1% del PIB en compra energètica exterior, cosa que impossibilita cap creixement. Encara faig veure que el preu del petroli continuarà pujant a mesura que es trobin nous jaciments més costosos.
    Més endavant explico que Espanya ha fet deures importants en estalvi energètic, baixant la intensitat energètica a partir de l’any 2005 i que continuarà fent més deures en la mateixa direcció, cosa que implica transferir l’origen de l’energia fòssil del país a renovable. Així, fins el 2020 els canvis en l’estructura energètica del país doblaran la penetració renovable assolint el 20% d’energia renovable sobre el total. Aquest desplegament implica l’augment de la biomassa forestal, dels biocombustibles, de l’energia solar tèrmica, de la geotèrmica, de l’energia solar fotovoltaica i termoelèctrica, de la hidràulica de bombeig i, sobretot, de l’eòlica.
    En aquest punt explico els problemes que té la xarxa elèctrica per poder acceptar tota l’energia eòlica intermitent prevista, amb una capacitat instal·lada de 35 GW. A través de l’estudi de la corba de demanda mínima explico que s’ha d’augmentar el consum elèctric a les hores vall i disminuir el consum elèctric en hores punta i vaig desgranant les mesures que s’hauran de prendre. En primer lloc caldrà augmentar la potència hidràulica de bombeig, passant d’una potència actual de 2.800 MW a 6.300 MW. Explico que també s’haurà d’actuar augmentant la capacitat d’exportació d’electricitat fora de la xarxa hispana, passant des d’una capacitat de 2.300 MW fins 7.900 MW amb la connexió amb França amb la MAT i amb la que s’haurà de construir als Pirineus occidentals. Explico que el ministeri té previst que hi hagi 2,5 milions de cotxes elèctrics carregant a la nit, però que jo ja em conformo si arribem a un milió de cotxes, consumint 3.150 MW. També faig veure que si passem el 10% de les llars de calefacció amb gas o gasoil a geotèrmia, podrà significar un consum nocturn de 2.780 MW i que si es gestiona amb agressivitat la tarifa elèctrica, tal i com fan els francesos, es pot obtenir un augment en vall de 3.980 MW. Totes les mesures juntes permetran que l’energia eòlica disposi d’una capacitat de penetració de 30.000 MW, cosa que possibilitaria un parc eòlic total instal·lat de 40 GW i assolir penetracions eòliques del 63% a costos raonables per a l’economia. Amb tot aquest desplegament la dependència energètica espanyola de l’exterior passaria del 71% al 63%, cosa que encara ens fa vulnerables, però menys.
    Repassant l’efecte que aquest desplegament significa pel conjunt energètic espanyol ensenyo que l’ús del petroli pel transport passarà de ser d’un 48,8% del total de l’energia del país a un 35,5% i que, tot i el desplegament massiu de noves tecnologies i l’electrificació de la societat, no hi ha una solució clara pel transport portant directament a baixar-ne l’ús, a un retorn als anys 70. El preu de la gasolina conduirà directament cap allà.
    El nou pla energètic del govern espanyol fins l’any 2020 és agosarat i intel·ligent, permetent a Espanya ser capdavantera en algunes tecnologies renovables i en la seva penetració a la societat.
    Per tot plegat no puc entendre com encara hi ha gent que defensa la no construcció de la MAT des del punt de vista ecològic. La MAT és una peça important en el desplegament de les energies renovables intermitents. L’oposició al seu pas és una actitud conservadora, o no ecologista o ignorant.
    Una altra cosa és el traçat de la línia. Aquí podríem haver treballat junts si no hagués estat l’entossudiment del Cilma en la defensa del soterrament de la línia des de Bescanó fins a Santa Llogaia. Vaig explicar pel davant i pel darrere que aquest soterrament tenia massa problemes tècnics per poder ser defensat, l’origen dels quals rau en la transformació a corrent continu a Santa Llogaia. Si haguéssim fet el camí junts podríem haver obtingut soterraments parcials a Cartellà, el desmantellament de la línia de 220 kV que anirà en paral·lel a la de 400 kV des de Bescanó fins a Medinyà i, per què no, el soterrament del tram de 400 kV des de la seva derivació fins Riudarenes. Però no, no hi va haver una mirada amb prou distància per veure que, quan es demana una cosa impossible d’obtenir, no s’obté, perdent totes les altres que sí tenien solució potencial.
    Ànim, alcaldes, continueu per aquest camí. Els ciutadans estarem anys agraïts a les vostres gestions. Gaudiu de la manifestació.

  9. lejarza said

    Torras: final de trajecte

    04.05.2014

    JOAN VILA

    Amb la nissaga Torras va entrar el paper a les comarques gironines. Provinents de Rubí, es van establir a Sant Joan les Fonts i d’allà la fabricació de paper a mà va irradiar per tot el territori, des d’Olot fins a Girona, passant per Banyoles. Quan va venir la revolució industrial també va ser Torras qui va liderar la transformació de l’artesanat a la maquinària i la família es va dividir en diversos centres, el de Sant Joan, el de Bonmatí -després Flaçà-, i el de Sarrià.
    Va ser el centre de Sarrià el que va fer fortuna. Primer es va establir en la fàbrica 1 a Sant Julià, però, just després de la guerra es va posar en marxa la fàbrica de Sarrià en el lloc que coneixem, just al costat de Can Mitjans, on hi havia hagut també la fàbrica Flores. La màquina 2 i 3 es van construir a Girona, entre els tallers Sarassa i Alberch i s’hi va afegir una fàbrica de pasta amb lleixivadores en discontinu. Compraven la fusta al Pirineu i es fabricava la pasta per a la fabricació del paper. La fàbrica va fer una gran troballa als anys 50 i 60 amb la introducció de l’eucaliptus com a fusta. Va ser la introductora d’una fusta que ara mateix és majoritària en la fabricació de paper al món. L’any 1963 van construir la màquina 4, que va ésser comprada als Estats Units -precisament la que ara s’aturarà- i posteriorment van ampliar amb una màquina d’estucar al seu costat. La fàbrica anava ampliant la producció, i innovava destil·lant tecnologia en el procés i en el desenvolupament del paper estucat. Durant els anys 70 va ser un volcà d’idees que alhora generava un munt de beneficis. I aquí van començar els problemes.
    L’expansió de l’empresa es va fer comprant boscos per plantar eucaliptus, però també diversificant l’activitat amb la compra d’una fàbrica de paper per a embalatge a Mengíbar i la instal·lació d’una fàbrica de taulers de fusta a Sils. Per aquí mig encara hi va haver la fundació del Banc dels Pirineus. Tot plegat va ser un fiasco. Més endavant l’empresa va comprar les fàbriques que l’INI es treia de sobre, la de Motril i Algesires, molt bona compra, i encara més endavant va comprar la seva empresa competidora, Sarrió, amb fàbriques a Leiza i a Montañana, operació que li va servir per controlar definitivament el mercat espanyol. Amb el grup Torras i amb De la Rosa, van venir les oportunitats d’invertir. Es va fer sobretot a Motril perquè tenia bones instal·lacions i perquè arribaven subvencions del 50% des d’Europa. Però el xeic De la Rosa volia fer una gran fàbrica, la més moderna, i va escollir fer-lo a Les Ardennes, a Bèlgica, on hi havia una bona oportunitat. La fàbrica va ser tan moderna que els tècnics no van ser capaços de fer-la rendible, i va fer fallida al cap de poc temps.
    Durant 60 anys el moll de l’os de l’empresa Torras ha estat Sarrià: és aquí d’on ha sortit tot el coneixement, on s’han fet les troballes més transcendentals i és aquí on no s’ha decidit invertir. No deu ser per una qüestió de terrenys, perquè jo mateix vaig intervenir en el Pla General de Sarrià deixant espai per posar-hi una nova màquina de paper, i no us dic res de l’espai que es va alliberar quan va tancar la fàbrica de pasta, amb tot el camp dels socs.
    La història recent ja la coneixem: aturada de la fàbrica de pasta, completament desequilibrada, ambientalment nefasta, i aturada de la secció d’estucat a Sarrià. Per què es decideix aturar la de Sarrià i no pas la de Sant Joan, quan la tecnologia i les instal·lacions eren millors, quan ja hi havia una central de cogeneració? Una resposta possiblement rau en la pretensió de plusvàlues en la venda de terrenys residencials. Però el mal ja estava fet. Calia sobreviure fabricant papers especials en una fàbrica que feia 50 anys que només fabricava paper estucat, era necessari lluitar fent-la rendible. Es va quedar amb una productivitat de poc més de 400 tm/home·any quan hauria d’haver arribat a 700 tm/home·any, és a dir que els 132 treballadors que havien quedat s’haurien d’haver reduït a 89 per fer la mateixa feina, o bé haurien d’haver invertit per augmentar la velocitat de la màquina fins a 1.500 m/min, cosa que demanava uns recursos financers considerables.
    Amb tot això la central de cogeneració havia quedat desproporcionada, atès que s’havia dissenyat per tota la fabricació de paper estucat i a partir del mes de juliol el ministre d’indústria decideix no fer rendibles les centrals de cogeneració. A més l’euro s’ha anat revaluant fent impossible l’exportació fora de la seva zona i el consum de paper estucat ha anat disminuint per efecte d’Internet. La decisió del grup decideix que la fàbrica a salvar seria la de Montañana, al costat de Saragossa, perquè està integrada amb la fabricació de pasta i determina la construcció d’una nova màquina que agafarà la producció de la de Sarrià. Està previst que engegui el mes de setembre. Per tant, res a fer.
    La clau de tota la història és per què s’ha anat potenciant altres centres abans que el de Sarrià, on hi ha hagut tot el desenvolupament del coneixement. Ara demano a l’Ajuntament de Sarrià de Ter que no caigui en el parany de convertir els terrenys en residencials i els mantingui com industrials; no fer-ho seria continuar els errors de la història i ja és hora que els acabem d’una vegada. Amb la pèrdua de 132 llocs de treball n’acabarem perdent al voltant de 185 per l’efecte multiplicador. No vull ni pensar el que hauria pogut ser si a partir d’aquell volcà d’idees s’hagués desenvolupat un vertader clúster a l’àrea de Girona, amb tallers de construcció, impremtes, tallers d’automatització, formació professional, estudis universitaris… Torras mai va tenir vocació de locomotora a Sarrià. Aquest va ser el gran error de la història: els nostres dirigents no van treballar pels nostres interessos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: