Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Argelaguer Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) estratègia i compromís amb la sostenibilitat

Posted by lejarza en 21 julio, 2011


Argelaguer Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) estratègia i compromís amb la sostenibilitat

Argelaguer Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) estratègia i compromís amb la sostenibilitat

Juan R. Lejarza: Argelaguer Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) estratègia i compromís amb la sostenibilitat.-El Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) d’Argelaguer és l’estratègia i el compromís del poble amb la sostenibilitat, l’eix vertebrador de l’anomenada Agenda 21 Local.
L’objectiu final d’aquesta iniciativa és impulsar un model de desenvolupament sostenible, de manera que es garanteixi el progrés social i econòmic d’Argelaguer, mantenint alhora la integritat ecològica del seu territori i sense hipotecar el benestar de les generacions futures.
El treball “Pla d´acció local per a la sostenibilitat d´Argelaguer” es la definició de línies estratègiques i programes d’actuació que donin inici al procés de desenvolupament sostenible, amb el màxim de participació i implicació vilatana.
Les Agendes 21 Locals respon a les directrius que es van marcar a la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992), que aplegà a més d’un centenar d’estats que van reconèixer la necessitat de frenar la insostenible situació de degradació del planeta i de desigualtats humanes.
Calia posar les bases per a construir una societat sostenible, definida com aquella que satisfà de forma equitativa les necessitats dels seus habitants sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les futures generacions d´argelaguens i d´argelaguencas.
En aquesta conferència s’aprovà, doncs, l’Agenda 21, un Pla d’Acció Global destinat als governs, empreses, entitats i veïns del planeta per tal d’assolir la sostenibilitat al segle XXI.
Diverses ciutats europees reunides el 1994 redacten la Carta d’Aalborg que implica les autoritats locals en aquest procés i en el desenvolupament de les Agendes 21 Locals. Es tracta de Plans d’Acció a llarg termini, que cada poble del planeta ha d’elaborar, per tal de traslladar els principis de l’Agenda 21 de Rio a l’àmbit local d´Argelaguer, i potenciar així el procés cap a la sostenibilitat tant a l’escala global com local.
Un poble sostenible és aquell que satisfà de forma equitativa les necessitats dels seus habitants sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures.
Perquè Argelaguer esdevingui un poble sostenible ha de:
1-Garantir l’accés a tota la informació Municipal a tots els veïns d´Argelaguer i implantar sistemes per promoure la seva Participació Veïnal en la presa de decisions municipals, no sols els Regidors.
2-Fer servir de manera eficient els seus recursos, estalviar aigua i energia i tendir a la utilització de recursos renovables, amb un ritme inferior al de la seva regeneració.
3-Reduir, reutilitzar i reciclar les deixalles.
4-Aplicar mecanismes per minimitzar la contaminació des de l’origen.
5-Fer el poble d´Argelaguer més confortable per als desplaçaments a peu o en bicicleta , en detriment de l’ús del vehicle particular dintre del poble.
6-Constituir un Argelaguer equilibrat en su trama urbana, que afavoreixi les interrelacions socials,tenin que parlar mes i reunirnos mes como Comunitat,fomentar el debat municipal sobre temes diversos.
7-Conservar i potenciar la biodiversitat i preservar els ecosistemes i un entorn paisatgístic que garanteixin una millor qualitat de vida.
8-Planificar i gestionar adequadament el sòl Argelaguer com la participació dels veïns, compatibilitzant el desenvolupament del municipi amb la conservació del paisatge i garantint una adequada integració dels diversos usos en el territori.
9-Contribuir als reptes de conservació del planeta, reduint les emissions a l’atmosfera de productes que provoquin el canvi climàtic i la destrucció de la capa d’ozó,control municipal de la industria d´Argelaguer.
10-Fomentar una estructura econòmica diversificada que garanteixi major estabilitat socio-econòmica, redueixi els desplaçaments de les persones i disminueixi el transport de béns.
11-Donar una cobertura àmplia i equitativa a les necessitats socials bàsiques de sanitat, educació, accés a un habitatge digne i a un treball remunerat.
Per elaborar el Pla d’Acció Local per a la Sosteniblitat d’Argelaguer cal partir d’un Anàlisi de la Situació Actual, un estudi detallat dels diferents aspectes socials, econòmics i ambientals del municipi, que analitzi, per exemple, l’aigua, els residus, la contaminació atmosfèrica, la mobilitat i els transports, les activitats econòmiques, l’educació ambiental, etc.
A partir de la identificació de les principals potencialitats i problemàtiques d´Argelaguer, es definiran les actuacions necessàries per orientar el desenvolupament del poble cap a la sostenibilitat, estructurades en forma d’un Pla d’Acció, que deura ser consensuat amb els veïns i els agents socials i econòmics locals.
Aquest Pla d’Acció anirà necessàriament acompanyat d’un Pla de Seguiment, integrat per un conjunt d’indicadors de sosteniblitat, també consensuats amb el conjunt dels veïns i agents socials i econòmics locals.
El procés d’Agenda 21 Local és un repte col·lectiu, la sostenibilitat no la pot assumir l’administració municipal en solitari, sinó que ha de ser un procés en el que participin tots els sectors i membres de la Comunitat d´Argelaguer: associacions, administració local d´Argelaguer, empreses i ciutadans en general. Un dels aspectes bàsics d’un Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat és precisament la necessitat que el Pla d’Acció estigui àmpliament consensuat, tant amb els agents socials i econòmics del poble, com amb els tècnics i responsables polítics municipals, ara participem tots en el Ajuntament.
La implicació dels veïns d´Argelaguer i el conjunt d’agents socials i econòmics locals s’ha de donar tant en la fase d’identificació de problemàtiques i en el disseny i propostes d’actuacions per al municipi, com en el propi desenvolupament d’aquestes. Amb l’objectiu de promoure aquesta implicació, i de forma paral·lela als treballs tècnics, es desenvolupen tot un conjunt d’activitats d’anàlisi de la percepció veïnal, d’informació i difusió del procés, i de debat i consens del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat d´Argelaguer. Al final del procés es pretén establir les bases per a la creació d’un instrument estable de participació posterior, que garanteixi un adequat seguiment del procés.

Anuncios

5 comentarios to “Argelaguer Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) estratègia i compromís amb la sostenibilitat”

  1. Josep said

    08/12/2008
    Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat d’Argelaguer Fase 1 – DOCUMENT III. Diagnosi municipal
    lejarza
    Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat d’Argelaguer (PALS) Fase 1 –
    DOCUMENT III. Diagnosi municipal any 2003:
    ARGELAGUER DINS DEL CONTEXT COMARCAL: La relació entre l’ordenació del territori i el medi natural fa factible l’elaboració d´una diagnosi conjunta dels dos vectors.
    Argelaguer forma part d’una área urbana funcional que s’articula al llarg de l’eix de la conca alta del riu Fluvià, des de Sant Esteve d’en Bas fins a Argelaguer, amb capital a Olot, dins la qual s’estableixen relacions de cohesió més enllà dels límits administratius.
    La futura (actual) autovia A-26 i l’increment de sól industrial dins aquesta corona urbano-industrial poden enfortir els vincles del municipi amb aquesta àrea.
    Argelaguer compta amb unes Normes Subsidiàries aprovades el 1989 i s’han anat realitzant modificacions per tal d’adaptar-les a les necessitats del municipi. Però quan es modifica, és necessari tornar a equilibrar, ja que el planejament no s’entén com un disseny a’illat, sinó que ha de conformar una imatge de territori ordenada i integradora.
    LA CONFIGURACIÓ I ESTRUCTURA DEL MUNICIPI: Argelaguer presenta dos sectors clarament diferenciats, el planer i el muntanyós, separats pel riu Fluvià que és el curs fluvial de més entitat del terme.
    El sector planer, amb menys d’un 10% de pendent, representa un 25% de la superfície municipal i està ocupat pels assentaments urbans i industrials, els conreus i la xarxa viària principal, amb un índex d’ocupació de la seva zona planera del 6%. El 76% dels seus habitants resideixen al nucli urbà d’Argelaguer i el 6%, al Barri d’Hostalnou del Llierca o “barri del Pont” que, per raons de proximitat, estableix les seves relacions amb Sant Jaume de Llierca.
    El nucli d’Argelaguer s’estructura amb dues unitats principals, les edificacions construides a banda i banda de la carretera (N-260) i el nucli antic, de tipologia rural amb edificis histórics ben conservats. Els buits urbans que quedaven entre ambdues unitats s’han omplert amb edificacions residencials a’illades i s’han relligat amb la creació de nous carrers, donant al conjunt una estructura compacta.
    Si es consolida el Projecte d’Urbanització dels Camps d´en Morató, amb l’edificació de 103 habitatges, l’estructura del poble canviarà. El nucli gravitarà al volt d’una rótula central, configurada per un espai verd travessat pel torrent d’en Vinyot, que unirà el nucli antic amb els creixements residencials projectats i els que ja s’han consolidat, mantenint la linealitat amb la carretera.
    Els guixos existents en el subsól de la zona on está projectat el creixement residencial (Can Jan) poden formar dolines i provocar esfondraments. Un estudi geotècnic podria assegurar la viabilitat del projecte.
    EL PAPER DE CONNECTOR BIOLÒGIC: El municipi está situat entre dos Espais Naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l’Espai d´Interes Natural de l’Alta Garrotxa (EIN). Amb el PNZVG presenta una bona connectivitat degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la Vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol.
    En canvi, la connectivitat amb l’Alta Garrotxa es fa difìcil degut a la carretera N-260 que fragmenta el municipi d’est a oest. Aquest fet s’agreujarà amb la construcció de l’autovia (A-26), que farà molt improbable el pas de la Fauna, ja que hi haurà un sol Connector Faunìstic per unir els terrenys a banda i banda de la carretera. Per tot aixo, la Xarxa Hidrográfica té un paper de vital importància i es converteix en l’únic espai amb possibilitats connectores entre els Espais Naturals protegits. El riu Fluvià i el riu Llierca i la riera de Sales configuren la Xarxa Hidrogràfica connectora dins del terme municipal.
    El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de Bosc de Ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de Rescloses. No passa el mateix amb el riu Llierca que, amb la pràctica desaparició del Bosc de Ribera en el seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.

    L’ESPAI AGRARI I FORESTAL: L’espai agrari d’Argelaguer està en clara regressió. Actualment representa el 29% del terme municipal i es troba en la seva zona planera. Quan s’urbanitzi el sól industrial i residencial previst i es construeixi l’autovia (actual A-26) disminuirá en un 13%. No es pot oblidar que l’espai agrari té un paper fonamental en les Connexions Ecològiques i que l’activitat agrària és un element fonamental de transformació, creació i manteniment del paisatge.
    Al municipi es troba una comunitat de gramínies (Thero-Brachypodietalia), considerada segons la Directiva d’Hàbitats com d’Interés Comunitari Prioritari (codi 6220).
    El principal Espai Forestal està localitzat a la part meridional i muntanyosa del terme i a la ribera del Fluvià, aquest darrer gestionat per la Generalitat de Catalunya. Presenta una densa cobertura vegetal i el seu estat de conservació és bo.
    L’espai agrari i forestal estan regulats per les Normes Subsidiáries de 1989, peró sense Criteris de Protecció i tampoc se’ls dóna un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sól, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanìstica específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a Corredors Biològics que són.
    EL CREIXEMENT DEL SÓL INDUSTRIAL: La tendència actual, a nivell comarcal, és la proliferació de Polígons Industrials dispersos a les zones planeres. S’está donant una reubicació de les indústries ja existents, creant-se una segona corona urbano-industrial arrel del trasllat d’indústries d’Olot a d’altres municipis com Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca o Les Preses, sense que aquest procés es basi en cap Planificació conjunta.
    Seguint la tónica comarcal, Argelaguer dobla la seva superfície industrial, per tal de permetre la ubicació de noves indústries forànies al municipi. S’ha de tenir present però que amb la remodelació de la recaptació de l’IAE, segons la facturació de les empreses que s’instal-lin al municipi, aquest impost podría no revertir directament a l’Ajuntament. En canvi, generen costos municipals elevats en quant a necessitats i manteniment de serveis i d’infraestructures.
    Amb l’ampliació del Polígon, les noves indústries estaran molt próximes a la zona residencial existent. Aquest fet obligará a extremar les mesures en quan a Contaminació Acústica, Lumínica i Atmosférica i donar al conjunt un acurat tractament Paisatgìstic.
    LA XARXA DE COMUNICACIONS, PRESENT I FUTUR: Argelaguer està travessat per la N-260 (A-26) que el comunica amb Olot, Girona i Figueres. Actualment s’està construint una Autoría (actual A-26) que fragmentarà més el municipi, fent més difícil la Connectivitat faunìstica entre la part Nord i Sud del terme, alhora que implica una important ocupació de la zona planera del municipi. Aquesta nova construcció suposa una gran millora en la xarxa viária.
    Amb aquesta nova infraestructura Argelaguer será un dels nuclis de la comarca que tindrà l’accés i la sortida de l’Autovia més rápid i senzill. Aquest fet planteja la possibilitat de convertir el municipi en una zona residencial i de serveis, tot conservant la seva identitat.
    La solució de desviar la carretera de Tortellá per sobre del fals túnel permetria que l’actual tram de la N-260 que travessa el nucli passés a ser una via urbana, i es poguès reordenar com a Passeig.
    De la xarxa viària interna quedará per solucionar l’accés al Camp de Futbol i a Cementiri, ja que actualment cal travessar tot el nucli antic per accedir-hi.
    ELS CRITERIS D’INTEGRACIO PAISATGÌSTICA: El paisatge no s’ha considerat com a un factor de base més en el Planejament Urbanístic Municipal, donant lloc a creixements urbanìstics residencials i industrials poc integrats amb l’entorn, que van desvirtuant el fons escènic que es podría classificar de mosaic agrícola forestal amb nucli i edificacions rurals disseminades.
    El nucli históric d’Argelaguer está ben conservat, el conjunt és harmónic i no hi ha elements dissonants que el pertorbin. Els creixements residencials amb edificacions aillades modernes contrasten amb la ruralitat de l’entorn, especialment el nou Ajuntament de Argelaguer.
    Les diferents naus que ocupen el sól industrial són de volum mitjà i presenten un aspecte disgregat, ja que estan separades per solars o altres espais buits. Segueixen la tónica general en quant a Estética Industrial amb una rigidesa geométrica de les estructures, ignorant l’entorn, amb nous materials i nous colors diferents als existents.

    Balanc, d’aigua. EL CONTROL DE LES AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES: Al municipi d’Argelaguer s’hi troben dues unitats hidrogeológiques: l’aluvial — lacustre, on es situen els materials sedimentats per l’acció dels diferents cursos fluvials, i la pliocena.
    No es disposen de dades per a realitzar una análisi de tendéncies de la qualitat de
    l’aigua ni dels nivells piezométrics de les aigües subterrànies. Un estudi geotécnic realitzat l’any 1999 en la parcel-la on es troba ubicat l’actual Ajuntament d’Argelaguer, determina que l’alçada piezomètrica es troba entre 7,10 i 7,50 metres. L’analítica d’aquesta aigua mostra que presenta una elevada concentració de Sulfats, fruit de la seva circulació a través de guixos.
    A Argelaguer, segons dades de l’Agéncia Catalana de l’Aigua, al 2002 hi havia 19 Pous legalitzats per a usos Industrials i Agrícoles. Aquesta xifra no reflecteix la realitat del municipi, ja que una part de la població viu disseminada i s’abasteix de Fonts o Pous propis, sense tenir en compte els que hi puguin haver al mateix nucli urbà i en indústries o explotacions ramaderes.
    Tot i que amb aquestes mesures no es pot definir el comportament de la zona, la tendéncia a mantenir uns nivells baixos observada i la preséncia de captacions fan pensar que el nivell piezométric descendeix al llarg de l’any, sobretot a l’estiu i tardor, i en els punts allunyats de les influències dels rius. Els anys amb quanties de precipitació menors a la mitjana comporten un descens important dels nivells, perquè sol donar-se, a més, una major extracció relacionada amb l’ús agrícola.
    Pel que fa a la qualitat de les aigües subterrànies, dins el terme municipal d’Argelaguer no s’han dut a terme Analítiques per conéixer el seu l’estat fisicoquímic ni microbiológic.
    Próximament está previst analitzar les aigües superficials dels rius i rieres al seu pas pel municipi, degut a les obres de desdoblament de la carretera N-260 (A-26).
    Des de l’1 de gener de 2000, els Ajuntaments són responsables de la qualitat de l’aigua de les Fonts del seu municipi. A Argelaguer no hi ha cap Font Pública, totes són de titularitat privada i no es disposa de controls analítics que determinin la qualitat de les seves aigües.
    CAPTACIÓ I POTABILITZACIÓ D’AIGUA, LA SEVA QUALITAT
    I EL SEU COST: El nucli urbà d’Argelaguer reuneix el 75% de la població, la qual cosa facilita l’abastament d’aigua potable. El “Barri del Pont“ (Hostalnou de Llierca), amb un 6,4% de la població, rep l’aigua potable de la Xarxa d’Abastament del municipi de Sant Jaume de Llierca. Per l’ampliació prevista del Polígon Industrial Pla de Politger, la Xarxa d’Abastament d’Aigua Potable d’Argelaguer, consorciada juntament amb Montagut i Tortellà podria arribar a ser insuficient.
    Referent al sistema de fiscalitat de l’aigua d’Argelaguer, s’apliquen els principis de subsidiarietat i de corresponsabilitat, i es té en compte que per l’ús d’un recurs s’han de internalitzar els costos del conjunt de la gestió, posant-lo a l’abast de tothom i per igual. Tot i no fer distincions entre Abonats doméstics i industrials, s’apliquen diferents tarifes segons els volums consumits.
    Es pot considerar que el sistema de Potabilització emprat és correcte, ja que les analítiques realitzades no reflecteixen signes de contaminació microbiológica. Una de les característiques remarcables de l’aigua d’aquest municipi és la seva elevada concentració de Sulfats. Cal tenir en compte peró que una fracció de la població s’abasteix d’aigües procedents de Pous particulars i Fonts, no integrats en el sistema municipal.
    EL SANEJAMENT DE L’AIGUA: La xarxa de clavegueram d’Argelaguer és vella, es troba en força mal estat i en ocasions ha quedat obstruida. Actualment el nucli d’Argelaguer no disposa de Sistema de Sanejament de les seves aigües residuals i s’aboca directament al Fluvià, en un punt próxim al Molí d´en Carlot. Aquesta situació és d’especial importància, ja que a més d’aigües d’origen doméstic, se n’aboquen també d’industrials i, malgrat que algunes indústries disposin d’un sistema de Depuració propi, es fa necessária la implantació del servei.
    Actualment no es realitzen estudis de qualitat de les aigües del riu Fluvià posteriors al seu pas pel municipi.
    La construcció de la Planta Depuradora (EDAR) no está prevista fins a l’any 2006. Situada dins el terme municipal d’Argelaguer, la Planta sanejaria les aigües residuals dels municipis de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, els Polígons Industrials del Molinot i Pla de Politger i també les aigües residuals procedents de la Cometa (Montagut i Oix).
    Des del 1998 el “Barri del Pont” (Hostalnou de Llierca) disposa d’un sistema de depuració de les seves aigües residuals, que consisteix en un tanc decantador seguit d’un filtre biològic. A partir del 2006, les aigües residuals generades per aquest petit nucli es tractaran en la nova depuradora d’Argelaguer – Sant Jaume de Llierca (EDAR).
    Estructura energética. ESTRUCTURA ENERGÉTICA, PRODUCCIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM: El model de consum energétic a Argelaguer es correspon amb el model predominant a Catalunya, amb més predomini de les energies no renovables enfront de les renovables i produides en la seva práctica totalitat fora del municipi.
    Així doncs el balanç energétic del municipi és fortament negatiu (diferència entre l’energia produïda en el municipi i la produïda fora d’aquest).
    El consum mitjà d’energia al municipi d’Argelaguer és de 18,97 Tep/habitant-any, molt superior a la mitjana catalana, que és de 1,8 Tep/habitant-any. Aquesta xifra es deguda a l’elevat consum del sector industrial — que representa un 89% de l’energia total consumida —. Les fonts energétiques més utilitzades són el gas natural amb un 47% i el Coc de petroli amb un 38%.
    Sense comptabilitzar l’empresa Cales de Llierca SA, (Cycosa) el consum mitjà d’energia al municipi és de 3,27 Tep/habitant-any, essent els combustibles d’automoció amb un 30%, el gas natural amb un 28% i el gasoil amb un 26%, les fonts energétiques més utilitzades.
    EL CONSUM ENERGÉTIC MUNICIPAL: El consum energétic total de les dependències i serveis municipals equival a un 01% de l’energia total consumida al municipi. Aquest consum es dóna principalment en l’enllumenat públic, que representa un 51% del consum total d’energia de les dependéncies municipals.
    Una bona gestió de l’enllumenat públic pot optimitzar aquest servei. En aquest sentit cal considerar el Programa d’Energia que s’está duent a terme a nivell comarcal que, a més de crear aquest model de gestió, haurà d’aportar directrius en relació a l’eficiéncia energética i a la contaminació lumínica.
    Contaminació atmosférica. LES EMISSIONS: El principal focus emissor de contaminants atmosférics a Argelaguer és el Sector Industrial, seguit del Trànsit de vehicles.
    Les indùstries i els mitjans de transport són una de les fonts més importants de contaminants atmosférics, sobretot de CO2, que contribueix a l’escalfament global de la Terra per l’efecte hivernacle que origina.
    Donada la diferéncia existent entre les emissions per passatger d’un vehicle privat o d’un autocar i considerant que la major part dels automóbils que circulen per la Xarxa Viària del municipi són privats, és clar el benefici ambiental que suposaria el transport de viatgers en vehicles col-lectius.
    LA QUALITAT DE L’AIRE: Argelaguer no disposa de cap estació que mesuri les immissions de contaminants atmosférics i que permeti conéixer la qualitat de l’aire al municipi. En el conjunt de la comarca existeix una estació de control de la Xarxa de Vigiláncia i Prevenció de la Contaminació Atmosférica (XVPCA), que només mesura els nivells d’Ozó — tipus de contaminant secundari —. Per la seva ubicació — al terme municipal de Santa Pau — els valors obtinguts no reflecteixen la qualitat de l’aire a Argelaguer.
    Respecte a l’Ozó els nivells detectats són acceptables i el nombre de dies en qué es supera el valor límit fixat pel llindar d’informació és generalment baix.
    La inexistència d’un Control de Contaminants primaris a l’atmosfera comporta el desconeixement de la preséncia real de certs contaminants com el Dióxid de Sofre (SO2), partícules sólides totals (PSI), monóxid de nitrogen (NO) o monóxid de carboni (CO) que potencialment emeten els principals focus emissors del municipi.
    Sorolls. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I REGULACIÓ: Donat el carácter rural d’Argelaguer, les principals fonts de soroll són el Trànsit rodat de les Carreteres N-260 (Autovia A-26) i GI-P 523, les indústries ubicades al Polígon Industrial del Pla de Tapioles (riu Llierca, Cales de Llierca SA, Cales Yesos y Cementos de Olot SA Cycosa) i el proper al nucli urbà, i el Soroll generat per les explotacions agrícoles i/o ramaderes del municipi.
    Argelaguer, igual que la resta dels municipis de la Garrotxa, compta amb un Cadastre de Sorolls que defineix les diferents zones de sensibilitat acústica del municipi. Aquest document ha estat elaborat des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya com a base per una posterior Regulació de la Contaminació Acústica. Així mateix, la Generalitat de Catalunya ha redactat una Ordenança municipal tipus per tal que cada ajuntament l’adeqüi a les particularitats i necessitats del seu municipi.
    L’Ajuntament no té cap Ordenança Reguladora de la Contaminació Acústica. A l’any 2002 s’ha registrat una queixa pels sorolls ocasionats per l’empresa Cárniques Brugués SA, ubicada al Polígon Industrial d’Argelaguer, per aquest motiu l’Ajuntament d’Argelaguer ha manifestat la seva intenció de dur a terme un Estudi Acústic de la zona.
    Alhora, un cop entri en funcionament l’autovia (A-26), es realitzará un Estudi Sonométric i es prendran les mesures adequades que se’n derivin, per tal de mitigar la possible Contaminació Acústica que pot afectar al municipi, especialment a la seva Escola.
    Residus. LA GENERACIÓ DE RESIDUS: En els últims anys es detecta un lleuger increment en la generació de residus, que es pot relacionar amb el model de societat de consum actual. Amb les dades existents peró, no es pot precisar si l’increment de producció es deu a les activitats económiques o a la població, fet que dificulta dur a terme actuacions de minimització i/o de valorització dels residus molt més ajustades. L’increment en la producció durant el periode 2001-2002 ha estat del 2,5%.
    Aquest increment de generació de residus requereix un major esforç de gestió, enfocat bàsicament a recollir-los i tractar-los de manera ordenada. En aquest sentit cal destacar la millora en la gestió i tractament dels residus als últims anys, que ha suposat la disposició controlada del rebuig a l’abocador comarcal de Beuda. També cal fer esment de la millora important en els punts d’abocament incontrolat, per una banda amb les campanyes de neteja d’aquests i per l’altra, amb la posta en marxa del servei de recollida de materials voluminosos — recollida porta a porta des del 1994 —.
    Els sistemes actuals de tractament i gestió tenen com a principal objectiu la disposició controlada i el reciclatge dels residus, però no es contempla com a objectiu prioritari el foment de la minimització dels residus, és a dir, no s’actua sobre la causa sinó directament sobre els seus efectes. Aquesta ha de ser la opció prioritària en el futur sobretot considerant el previst en el Programa de Gestió de Residus de Catalunya 2001-2006.
    La producció de residus per habitant i dia, durant l’any 2002 al municipi d’Argelaguer, s’ha situat a 1,10 kg/habitant-dia, inferior als 1,26 Kg/habitant-dia que recull el Programa de Residus de Catalunya.
    L’EFICACIA EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ: L’any 1989 la gestió dels residus a la comarca va ser delegada al Consell Comarcal de la Garrotxa, que ha redactat el Programa de Gestió de Residus Municipals de la Garrotxa com a marc de referéncia per als sistemes de gestió de les deixalles. Actualment aquest programa es troba en fase de revisió.
    La inexisténcia d’una ordenança reguladora dels residus, en l’ámbit doméstic, comercial i industrial, no permet un control eficaç del sistema. Així mateix, la manca d’una fiscalitat dels residus clara, que permeti bonificar les actuacions de minimització en la generació de deixalles i la correcta selecció i gestió dels mateixos, dificulta l’adopció d’hábits més sostenibles per part de la població.
    EL RENDIMENT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA: Segons la composició mitjana dels residus doméstics, el percentatge de materials reciclables és de l’ordre del 88%. Tot i que en els darrers anys els nivells de recollida selectiva de deixalles augmenten en valors absoluts, el rendiment d’aquesta recollida a Argelaguer— materials recollits selectivament en el municipi en relació a la generació total de deixalles — és d’un 11,25%.
    La capacitat de recollida selectiva va estretament relacionada amb el nombre de contenidors i la seva ubicació — referida a la seva proximitat amb el ciutadà — dins el municipi. Tot i que el nombre de contenidors de recollida selectiva per habitant a Argelaguer s’estima suficient, les caracterìstiques rurals del municipi, i la quantitat de població dispersa fan difícil assolir el nombre d’árees d’aportació suficients per donar un servei de proximitat a la població. Tot i això a Argelaguer es donen uns rendiments de recollida per a les diferents fraccions similars als d’altres municipis de la comarca.
    En aquests moments Argelaguer no disposa de servei de Deixalleria Local, que actu’i com a punt de recollida dels residus especials i valoritzables per a la població i petits comerciants i industrials. Aixó comporta la impossibilitat de valorar el rendiment de la Recollida de Residus Especials que es pugui donar per part dels habitants del municipi.
    Per altra banda l’existéncia d´una Deixalleria comarcal al terme municipal d’Olot ofereix la possibilitat als professionals i comerciants del conjunt de la comarca de disposar ordenadament els seus residus especials i valoritzables.
    Está prevista la incorporació d’un servei de Deixalleria móbil a nivell comarcal amb l’objectiu de fomentar i millorar la correcta separació dels residus especials i valoritzables.
    El municipi d’Argelaguer, segons la Llei de residus vigent, no está obligat a realitzar la recollida selectiva de matéria orgànica, per ser una població inferior als 5.000 habitants. La propera construcció d´una Planta de Compostatge al municipi d’Olot, així com les previsions del al Programa de Gestió de Residus de la comarca — manifestant la voluntat de tots els municipis de desenvolupar la recollida orgánica —, han d’ajudar a la implantació d’aquesta recollida al municipi en un futur proper.
    ELS RESIDUS D’ORIGEN INDUSTRIAL: Segons la Llei de residus, la recollida i el tractament de les deixalles industrials no és un servei d’obligat compliment per l’Administració. En els darrers anys, s’ha procedit a la desconnexió dels industrials del servei municipal de recollida i tractament de
    residus, amb l’objectiu que els propis processos industrials internalitzin els costos associats a la generació de deixalles.
    Els residus que es disposen a l’abocador comarcal procedents de la indústria són tipificats com a residus no especials al Catáleg de Residus de Catalunya. Així mateix, totes les empreses fan declaració anual de residus i disposen de la fulla d’acceptació d’aquests a l’abocador comarcal.
    Segons la Junta de Residus, al municipi es van declarar l’any 2000 un total de 1.150 tones de residus industrials, la totalitat dels quals van seguir la via de valorització.
    LES DEJECCIONS RAMADERES: El sector agrícola i ramader pren un paper important al municipi d’Argelaguer. Segons el cens de la cabanya ramadera actual, d’acord amb el Programa de Gestió de Dejeccions Ramaderes elaborat recentment pels serveis de Medí Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa, en el municipi no es donen excedents de nitrogen, ni en la producció de dejeccions ramaderes actual ni considerant el nombre máxim de places permeses.
    Malgrat que no es disposa d’analítiques de la qualitat de les aigües subterránies, l’elevada activitat agropecuáries i la poca profunditat de l’aqüífer poden contribuir a la contaminació de les aigües per nitrats.
    Sostenibilitat económica. MERCAT DE TREBALL D’ARGELAGUER: Argelaguer registra una taxa d’activitat —relació entre la població activa i la població de 16 anys i més — del 46%, inferior a la de la Garrotxa (51,6%) i Catalunya (53,4%). En els darrers anys aquesta taxa ha sofert un lleuger descens, de la mateixa manera que a nivell comarcal. Aquest descens es deu, en gran mesura, a l’envelliment de la població —que genera una davallada de població activa—, afegit al retard de la incorporació en el mercat de treball dels més joves.
    La taxa d’ocupació específica d’Argelaguer — relació entre la població ocupada i la població de 16 a 64 anys — és del 64%, i es manté superior a la de la Garrotxa i Catalunya, amb uns baixos nivells d’atur.
    La masculinització de la població ocupada és evident (60%), seguint la tendéncia generalitzada al mercat laboral. El grau de població masculina ocupada és similar al de la Garrotxa i lleugerament superior al de Catalunya.
    La meitat de la població ocupada d’Argelaguer treballa en el sector secundari (industria). El sector serveis ha experimentat un creixement en els darrers anys, passant del 25% al 35% durant el període 1986-1996. En canvi, el sector primari ha patit un retrocés important, passant de 11% (1986) al 3,7% (1996).
    El 77% de la població d’Argelaguer treballa fora del municipi, majoritáriament en el sectors terciari i secundari. Durant els darrers anys s’ha observat un augment en l’exportació de treballadors, sobretot en el sector industrial. Alhora un 61% dels llocs de treball que ofereix el municipi estan ocupats per treballadors d’altres poblacions, sobretot en el secundari.
    La taxa d’atur d’Argelaguer és lleugerament superior a la mitja comarcal. Cal tenir present que a la Garrotxa, on treballen la gran majoria de ciutadans del municipi, l’atur és poc significatiu.
    Malgrat l’aspecte positiu que suposa registrar baixes taxes d’atur, paradoxalment pot ésser un símptoma d´una economia local i comarcal estancada. Diferents estudis i dades objectives mostren que els ámbits geográfics amb un important dinamisme económic solen registrar taxes d’atur més elevades que aquelles zones més deprimides i on la seva economia es mostra menys activa.
    L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL MUNICIPI: Argelaguer és un municipi amb tradició histórica vinculada al món agrari. Actualment, però, el municipi ha apostat per una economia basada en el sector secundari, tot doblant el seu sól industrial. En els últims anys, el sector terciari ha experimentat un creixement, peró encara és molt inferior als nivells de la Garrotxa, comarques de Girona i Catalunya, on el terciari s’aproxima o supera al secundari.
    Durant el període 1991-1996, s’observa que les places laborals d’Argelaguer han augmentat en un 11%, passant de 127 a 141 llocs de treball, degut bàsicament a l’augment de places del sector terciari i, en menys mesura, del secundari.
    Durant l’etapa 1994-2000 el nombre d’establiments industrials ha passat de 10 a 14, i es preveu que continuï amb aquesta tendència, ja que s’ha aprovat un important creixement del Polígon Industrial.
    Aquest desenvolupament del sector industrial comporta, conseqüentment, un augment en el nombre de llocs de treball que ofereix Argelaguer, atraient cada vegada més treballadors residents en d’altres municipis.
    MOBILITAT LABORAL A ARGELAGUER ASSOCIADA A LA SEVA ÀREA URBANA: Dins l´àrea urbana funcional a qué pertany Argelaguer s’estableix un important flux de persones per raons de treball. A l’any 1996 el saldo de treballadors del sector secundari era positiu i, com a conseqüéncia de la progressiva instal-lació de noves empreses, tendeix a augmentar, convertint el municipi en un pol d’atracció de treballadors.
    Actualment el sector industrial es configura com el principal motor de l’economia local, fet que es reflecteix en l’elevat nombre de llocs de treball en aquest sector que ofereix el municipi. Al 1996 el 89% dels llocs de treball del sector són ocupats per població d’altres municipis, alhora que un gran nombre d’habitants d’Argelaguer es desplacen a treballar al sector industrial de Tortellà (Vall del Llierca), Besalú, Olot o Sant Joan les Fonts.
    La dependència observada en el começ q i els serveis, respecte l’àrea urbana queda reflectida en la mobilitat per raons de treball. El balanç de treballadors del sector terciari és clarament negatiu, amb un 74% de població ocupada en el sector serveis d’Argelaguer treballant fora del municipi.
    La mobilitat laboral —tan importadora com exportadora- ha augmentat en els darrérs anys a Argelaguer. Considerant l’absència d’un transport col-lectiu regular, es genera una clara dependència i un increment de l’ús del vehicle privat, amb totes les conseqüéncies ambientals i socials que això comporta.
    EL SECTOR PRIMARI: LA REGRESSIÓ DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA TRADICIONALS: A Argelaguer l’agricultura i la ramaderia tradicionals estan experimentant una tendència clarament regressiva, com succeeix a nivell català i comarcal.
    Les antigues explotacions eren de propietat privada, de petites dimensions, poc tecnificades, amb un baix valor afegit i que, actualment, suposen en una feble competitivitat del sector. En els darrers anys, el nombre d’explotacions i de treballadors dedicats a aquest sector ha disminuït de forma continuada, en canvi, s’esdevé tot el contrari en quant a l’arrendament de les terres, a la superfície cultivada i el nombre d’unitats ramaderes, que són sobretot del sector porcí i boví. També es constata una especialització en la ramaderia intensiva. Tot i aixó, l’envelliment de la població ocupada, així com la manca de recanvi generacional, dificulten la continuïtat i renovació del sector.
    Alhora, una part important de la superficie agrària del municipi s’ha destinat a usos industrials, demostrant la clara aposta del municipi pel sector secundari.

    EL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR SECUNDARI: El sector industrial d’Argelaguer s’está consolidant com a principal sector del municipi en relació als llocs de treball (63%), fet que es pot reforçar en un futur amb l’ampliació prevista del Polígon Industrial. Aquest fenomen es diferencia de la tendéncia generalitzada a la Garrotxa i Catalunya, on el sector terciari supera o s’aproxima al secundari. L’aprovació de l’ampliació del Polígon Industrial, ha incrementat l’oferta de noves parcel-les per a la instal.lació de noves activitats industrials.
    Pel que fa la distribució per activitats, Argelaguer ha consolidat un model industrial diversificat, amb indústries de Química i Metalls, productes alimentaris, etc. Aquesta pluralitat d’activitats, des de la perspectiva de la sostenibilitat económica, cal interpretar-la positivament perquè no hipoteca el futur del sector secundari en funció del desenvolupament d’un sub-sector.
    Les empreses més grans del municipi són de carácter manufacturer, d’alt consum energétic i requereixen d’un gruix important de personal no qualificat.
    El sector secundari és el que més places de treball ofereix en l’actualitat a Argelaguer, peró ja al 1996 un 89% eren ocupades per treballadors residents en d’altres municipis.
    EL SECTOR TERCIARI: EL TURISME, PRESENT I FUTUR: En el sector terciari s’hi diferencien tres branques d’activitat: comerç, servei i turisme.
    La poca oferta comercial del municipi, formada per establiments de proximitat amb estructura i concepció tradicionals — bàsicament de productes alimentaris -, ha provocat que els habitants d’Argelaguer hagin de desplaçar-se a Olot, Banyoles, Figueres o Girona per satisfer la gran majoria de necessitats de consum.
    El nombre d’establiments de serveis s’ha mantingut més o menys estable en els darrers anys. No obstant, el municipi no disposa de serveis tecnológics o generadors de valors afegits que puguin atraure mà d’obra qualificada.
    El patrimoni històric d’Argelaguer es troba ben senyalitzat i en bon estat de conservació, peró no es potencien els valors naturals del municipi. L’oferta turística és poc significativa, amb un total de 38 places hoteleres distribuides en tres residéncies-cases de pagés.
    Sostenibilitat social. EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: EL MOVIMENT NATURAL I LA INCIDÈNCIA DEL PROCÉS IMMIGRATORI: Argelaguer assolí el seu máxim demográfic als anys 1920 (881 habitants) i a partir de llavors perdé lentament població fins l’any 1998 (333 habitants). En aquests últims anys però, s’observa una lleugera recuperació de població, amb 395 habitants a l’octubre de 2003.
    Les causes que expliquen aquest darrer creixement demográfic a Argelaguer són els processos migratoris, sobretot interns, que compensen un creixement vegetatiu
    negatiu.
    Si s’analitza el moviment natural de la població durant el període 1986-2001 s’observa que el saldo final és desfavorable, amb un registre total de 62 naixements 184 morts. L’existéncia d’unes taxes de natalitat baixes, fruit d’una práctica natalista més reduïda, i l’augment de les defuncions, a causa d’una estructura d’edats clarament envellida, generen un moviment natural negatiu que no garanteix el creixement ni el manteniment de la població.
    Tot i que aquest fenomen demogràfic és una de les principals causes del descens d’habitants, les poblacions no són estàtiques i constantment estan influides pels fluxos migratoris.
    Durant el període 1988-2001, el saldo d’immigració és positiu, grácies a la migració interna procedent sobretot de la Garrotxa i de la provincia de Barcelona. Aquest fenomen, que s’està convertint en una realitat tangible a les societats occidentals, permet en molts casos mitigar el descens natural de la població i, fins i tot, propiciar un creixement. A Argelaguer la immigració externa és un fenomen poc significatiu, ja que a l’octubre de 2003 hi havia 23 persones amb nacionalitats estrangeres.
    En definitiva, es pot dir que amb l´actual moviment natural de la població es fa difícil garantir el manteniment demogràfic i el rejoveniment de l’estructura d’edats. Així doncs, si es vol positivitzar aquesta tendència caldria assumir l’arribada de nova població en el municipi, davant la impossibilitat que a curt termini es produeixin canvis en els factors vegetatius. No obstant, aquest escenari requerirà unes respostes adequades als problemes associats de segregació i manca d’habitatge que facilitin el benestar dels nous vinguts i assegurin una bona cohesió social amb els ciutadans d’Argelaguer.

    L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ, UNA REALITAT: El pes específic de la població d’edat més avançada al municipi és superior als registres de Catalunya i de la Garrotxa.
    Si s’analitza l’estructura d’edats d’Argelaguer s’observa un evident envelliment de la seva població. La disminució dels riscos de defunció que s’ha produït en les darreres dècades ha propiciat una major esperança de vida, fet que queda clarament reflectit en l’elevada presència de contingents poblacionals de més edat.
    La gent gran és un col-lectiu que precisa de serveis concrets, que moltes vegades van més enllà dels merament tangibles. Al municipi d’Argelaguer el 25% de la població té més de 64 anys.
    Per altra banda, entre els anys 1986 i 2001 es constata un augment apreciable de la població jove (0-15 anys), amb un índex d’infáncia superior al comarcal i catalá. Tot i això, la població només creix aquells anys que es registren saldos migratoris positius.
    L’índex de recanvi generacional —relació percentual de la població entre 15-19 anys i la població entre 60-64 anys- és del 119%, un valor molt superior a la mitjana comarcal (114%).
    L’índex de dependéncia — relació percentual de la població de menys de 16 anys i de més de 64, respecte la població de 16 a 64 anys- és del 77,8%, un valor clarament superior al comarcal i catalá, la qual cosa corrobora el fet que el pes de la població jove i de la tercera edat és molt important al municipi.
    TIPOLOGIA DELS HABITATGES D’ARGELAGUER: El municipi s’estructura en dos nuclis poblacionals —nucli d’Argelaguer i Hostalnou de Llierca, amb un 75% i un 6% de la població, respectivament- i la població disseminada (19%), que es troba al Guilar, a Sant Sebastià, a Santa Magdalena i al Pla de Tapioles.
    La dispersió de la població en diferents nuclis, tot i no ser molt elevada, dificulta el manteniment de les infraestructures i dels serveis básics per a la població. El petit nucli d’Hostalnou de Llierca (barri del Pont) és limítrof amb el nucli de Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca), per la qual cosa fa ús de les infraestructures i serveis d’aquest municipi.
    Al 1996 el perfil de llar del municipi és familiar en un 78%, alhora que la dimensió mitjana és de 2,8 persones per cada llar.
    La majoria d’habitatges són de primera residència (68%) i de propietat (80%). En contrast amb altres municipis de la Garrotxa, la presència de segones residències no és molt rellevant (22%). L’escassa incidència de pisos de lloguer és una mostra de l’arrelament de la cultura de la propietat a la nostra societat.
    Els habitatges es situen en edificis força antics, ja que dues terceres parts es localitzen en construccions d’abans del 1941. Aquest fet suposa una clara diferenciació respecte a la realitat de la província de Girona i de tot Catalunya, on aquest tipus d’edificis tenen un pes específic del 22,3% i 22,7%, respectivament.
    Segons dades de l’Institut Català d’Estadística, durant el període 1992-2002, dels 22 habitatges de nova planta construïts i acabats a Argelaguer, cap ha estat de protecció oficial.
    La manca d’habitatges de protecció oficial i d’una oferta d’habitatges de lloguer són factors que dificulten la retenció de la població jove en el municipi i impedeix atreuré persones que fixen la seva residència a la comarca, preferint altres punts on l’oferta d’habitatges és major i amb millors condicions financeres. De totes maneres, es podrìa solventar aquest aspecte si s’aprova l’ampliació prevista de la zona residencial.
    SALUT I PROTECCIÓ SOCIAL: L’envelliment de la població és un dels principals reptes de la salut pùblica de les societats occidentals. Aquesta tendéncia demogràfica palpable a Argelaguer, es seguirá pronunciant en el futur, requerint un reforç dels recursos per afrontar les necessitats sanitàries i socials de la gent gran.
    Aquesta problemàtica social es pot veure agreujada pel creixent nombre de persones d’edat avançada que viuen soles, molt sovint en edificis antics i algunes vegades sense instal.lacions bàsiques.
    Conversacions mantingudes amb els assistents i educadors del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa han permés considerar la mancança d’ofertes lúdiques i/o culturals diversificades, adregades als joves del municipi.
    La mobilitat és un altre aspecte destacable dins la sostenibilitat social d’un municipi. El nucli d’Argelaguer disposa de línies diáries regulars que l’uneixen amb Olot, Girona, Figueres i Barcelona. Amb la nova autoría (A-26) la freqüéncia des servei es pot veure reduïda.
    OFERTA EDUCATIVA I NIVELES D’INSTRUCCIÓ: El nivell d’instrucció de la població d’Argelaguer és relativament baix, ja que només un 39,8% de la població de més de 16 anys del municipi té formació de segon grau (ESO, EGB i FP) i el 13,8% té Estudis Universitaris, tot i que entre els anys 1986 i 1996 hi
    hagué un augment important del nivell d’instrucció de la població. Aquest augment, es pot atribuir principalment a l’arribada de població procedent de la provincia de Barcelona amb elevats nivells de formació.
    Malgrat això, l’estructura económica del municipi precisa de mà d’obra no qualificada i no ofereix llocs de treball que requereixin nivelis elevats d’instrucció.
    L’escola CEIP Montpalau d’Argelaguer está ocupada en un 77% de la seva capacitat.
    Prácticament tots els nens i nenes del municipi assisteixen a l’escola, excepte els alumnes del Barri del Pont, que assisteixen a l’escola de Sant Jaume de Llierca.
    El municipi no disposa de llar d’infants i els pares porten els seus fills a la ludoteca de Montagut i Oix o a la guarderia de Besalú.
    La principal demanda dels pares de l’escola és d’un servei de guarderia per abans i després de l’horari escolar, que s’adeqüi a l’horari laboral dels pares.
    Entre els anys 1996-2001, s’observa un important descens de la pobiació que escriu el catalá, passant d’un 69% I’any 1991 a un 40% al 2001, que pot ser degut a l’afluéncia significativa d’immigrants no catalano-parlants.
    CULTURA I ASSOCIACIONISME A ARGELAGUER: Tenint en compte les dimensions demogràfiques d’Argelaguer, es pot considerar que el municipi té una vida cultural i associativa propia. Existeixen 4 associacions amb una oferta lúdica activa i diversa: gegants, música, teatre, futbol, caça, etc.
    Argelaguer disposa d’equipaments esportius — camp de futbol i pista poliesportiva- i del Casal, punt de trobada i de reunió de la població i de les entitats.
    Les variades opcions de lleure, juntament amb els actes culturals, esportius, lúdics i festius permeten que al llarg de l’any hi hagi una oferta cultural global àmplia i diversa. Aquesta intensa activitat queda reflectida en la revista Argelaga, que es publica cada sis mesos.
    La immigració interna dels darrers anys ha ampliat l’oferta lúdica del municipi, sobretot vinculada amb el món de la música, alhora que ha permés la reobertura de l’escola CEIP Montpalau d’Argelaguer. La Garrotxa, octubre de 2003. Plans d´Acció Local per a la Sostenibilitat de: VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D’HOSTOLES Cap Les Planes d’Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres.
    ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÀ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau. Mes informació Agendes 21 Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot, Telf. 972.274871-Fax: 972.274.870 http://www.consorcisigma.org/ (apartat 5-Estudis i Treballs. Subvencionats per la Diputació de Girona Agenda 21. Document sense aprovació pel Ple Municipal del Ajuntament de Argelaguer. 8/12/2008.

  2. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)

    Núm. 18 – 26 de gener de 2012
    Núm. 866
    DI PUTACIÓ DE GIRONA
    Medi Ambient
    Edicte d’aprovació de les bases i de la convocatòria de la campanya “Del pla a l’acció”, any 2012, dirigida als ajuntaments de la demarcació
    de Girona
    El Ple de la Diputació de Girona, en sessió de data 24 de gener de 2012, va aprovar l’acord, la part dispositiva del qual és del
    tenor literal següent:
    “PRIMER. Aprovar les bases de la campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona, que
    tinguin aprovat un Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) i els ajuntaments de la demarcació de Girona signataris del
    Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic. El tenor literal de les bases és
    el següent:
    “BASES ESPECÍFIQUES REGULADORES DE SUBVENCIONS ALS AJUNTAMENTS EN EL MARC DEL PROGRAMA “DEL
    PLA A L’ACCIÓ”
    1. Objecte
    Regular les subvencions que concedeix la Diputació de Girona als ajuntaments per a l’execució de les accions per aturar la
    pèrdua de biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic que estableixi el pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) aprovat
    definitivament pel Ple. Aquests ajuts no es destinen a actuacions que, tot i estar incloses en el PALS, tinguin altres orientacions.
    També són objecte d’aquestes bases les accions que es desenvolupin en aplicació dels compromisos adquirits pels ajuntaments
    signataris del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic. En aquest
    cas no serà requisit indispensable disposar del PALS aprovat.
    L’atorgament de subvencions en el marc del programa “Del pla a l’acció” serà compatible amb altres ingressos que tinguin
    la mateixa finalitat, sempre que no hi hagi sobrefinançament. Tanmateix, serà incompatible amb la percepció d’ajuts per a la
    mateixa actuació previstos en altres convocatòries o programes que promogui la Diputació de Girona.
    Les activitats subvencionades podran ser subcontractades.
    2. Naturalesa i forma de concessió
    Les subvencions objecte d’aquestes bases tenen caràcter discrecional, voluntari i eventual, són lliurement revocables i reductibles
    en tot moment per les causes previstes en la legislació vigent, en l’Ordenança general de subvencions de la Diputació
    o en aquestes bases. No generen cap dret per a l’obtenció d’altres subvencions en anys posteriors i no es poden al·legar com
    a precedent.
    Les subvencions es concedeixen en règim de concurrència competitiva.
    3. Destinataris
    Poden concórrer a la convocatòria de les subvencions objecte d’aquestes bases:
    – Els ajuntaments de la demarcació de Girona que hagin aprovat definitivament un pla d’acció local per a la sostenibilitat,
    ja sigui d’àmbit municipal o d’un abast territorial més ampli.
    – Els ajuntaments de la demarcació de Girona signataris del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per a l’eficiència energètica
    i la lluita contra el canvi climàtic.
    4. Conceptes subvencionables
    Es consideren despeses subvencionables aquelles que, de manera indubtable, responen a la naturalesa de l’objecte d’aquestes
    bases. Les actuacions hauran de ser realitzades a partir de l’1 de gener de l’any corresponent a cada convocatòria i fins a
    l’acabament del termini que s’hi estableixi.
    Les accions hauran d’estar directament dirigides a algun dels aspectes que es relacionen a continuació:
    • Millora de la prevenció contra els efectes del canvi climàtic:
    – Redacció de plans d’acció d’energia sostenible (PAES), segons els criteris fixats per l’Oficina del Pacte dels Alcaldes,
    d’acord amb el model proposat per la Diputació de Girona.
    – Instal·lació de sistemes de producció d’energia renovable en edificis de propietat municipal.
    – A ccions de millora de l’eficiència energètica.
    – A ccions d’implantació o increment de freqüències o línies de transport col·lectiu de baix consum.
    – A dquisició de vehicles impulsats per energia elèctrica o solar, o altres energies renovables al cent per cent. Els vehicles
    s’hauran de destinar al servei per al qual han estat finançats durant un període de 5 anys com a mínim.
    • Millora de l’estat de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat:
    – A ccions de millora de la connectivitat ecològica entre espais naturals, ja sigui adquisició de terrenys que es destinin de forma definitiva i permanent a connectors, execució de projectes de restauració de la connectivitat, accions de custòdia
    del territori o redacció d’avantprojectes o projectes executius per construir elements de permeabilització d’infraestructures
    de comunicació.
    – A ccions per conservar els hàbitats o espècies catalogades en perill o vulnerables, o els espais naturals o rurals que estiguin
    amenaçats.
    – A ccions complementàries d’explicació i divulgació dels valors per conservar i les accions fetes, sempre que acompanyin
    accions efectives de conservació del patrimoni natural.
    – A ccions destinades a organitzar mercats de productes ecològics.
    En cas d’adquisició, construcció o millora de béns inventariables, caldrà que aquests es destinin a la funció per a la qual han
    estat subvencionats durant un període mínim de 5 anys, excepte en el cas de béns immobles, en què s’estableix un període
    mínim de 10 anys. Aquesta condició, així com l’import de la subvenció rebuda, s’hauran de fer constar en les escriptures
    corresponents.
    En cas de millores fetes en terrenys i destinades a la conservació de la biodiversitat o dels hàbitats, caldrà que els terrenys
    objecte d’actuacions es destinin a la funció per a la qual han estat subvencionats durant un període mínim de 10 anys o, en
    cas de canvis per a millores, s’estableixin les mesures compensatòries necessàries per garantir el compliment de la funció
    subvencionada.
    Quedaran exclosos d’aquesta convocatòria els conceptes no especificats com a conceptes subvencionables.
    5. Import màxim de la subvenció
    Cada sol·licitud serà avaluada d’acord amb els criteris de valoració establerts. Sobre la base de la qualificació aconseguida,
    el pressupost presentat i la dotació pressupostària establerta a la convocatòria, es concretarà l’import de la subvenció que es
    concedeix, en proporció als percentatges i els màxims que s’exposen a continuació:
    • Municipis de menys de 1.000 habitants, amb un màxim de 10.000,00 euros.
    • Municipis de més de 1.000 habitants, amb un màxim de 15.000,00 euros.
    El percentatge de finançament correspondrà, en tots els casos, com a màxim al 90 % de les despeses.
    Les propostes supramunicipals podran sumar els imports màxims per a cadascun dels municipis i gaudiran d’un percentatge
    del 95 %. Perquè puguin beneficiar-se d’aquest percentatge superior, caldrà que els sol·licitants especifiquin el caràcter supramunicipal
    de l’actuació i facin constar els municipis que hi participen. Les actuacions podran ser presentades per un municipi
    en nom de la resta o per tots i cadascun dels municipis que participin en l’acció; en el primer cas, caldrà que el sol·licitant
    presenti l’aprovació per part de la resta de municipis de l’acord de presentació de la sol·licitud.
    El càlcul de la subvenció es farà sobre la base dels conceptes desglossats de cada acció que tinguin una relació directa amb la
    sostenibilitat ambiental, segons es relacionen a l’article 4.
    La Diputació de Girona podrà atorgar un import menor del sol·licitat o del màxim atorgable, segons sigui el cas, amb l’objectiu
    de repartir proporcionalment el pressupost disponible entre accions que gaudeixin de la mateixa puntuació. Si el repartiment
    del pressupost disponible entre accions amb la mateixa puntuació representés una disminució de l’import per atorgar
    que donés com a resultat menys del 50 % del màxim atorgable o demanat, segons sigui el cas, es podrà no atendre les accions
    que es considerin tècnicament menys rellevants, en analitzar-ne la dimensió econòmica, abast territorial o poblacional, el
    percentatge de cofinançament compromès pel beneficiari o els efectes directes sobre la sostenibilitat ambiental.
    En tot cas, les subvencions s’entenen fixades en el percentatge establert en la resolució de la concessió a l’efecte del pagament
    de les quantitats justificades. Si el cost de l’objecte subvencionat finalment resulta superior, la subvenció es mantindrà en la
    quantia inicial. D’altra banda, si la justificació és inferior a la quantia determinada com a despesa subvencionable, es lliurarà
    la quantia que resulti d’aplicar el percentatge d’ajut establert en la resolució corresponent d’atorgament, sempre que s’hagi
    acomplert l’objectiu de la subvenció.
    6. Sol·licituds
    Els sol·licitants poden presentar una sol·licitud per a una de les accions previstes al seu PALS. En el cas de municipis signataris
    del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses, l’acció podrà ser la redacció del PAES o alguna de les accions d’aquest, si ja el tenen
    aprovat.
    La presentació de les sol·licituds s’ha de fer dins el termini que estableixi la convocatòria corresponent, mitjançant el model
    normalitzat disponible al web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat), d’acord amb les modalitats següents:
    Presentació convencional: Al Registre General de la Diputació de Girona (pujada de Sant Martí, 4 -17004 Girona), o per qualsevol
    dels mitjans que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
    públiques i del procediment administratiu comú.
    Presentació telemàtica (opció preferent): Mitjançant signatura electrònica de l’Agència Catalana de Certificació o de l’Agència
    Notarial de Certificació.
    La petició ha d’anar acompanyada necessàriament dels documents següents:
    a) En el cas d’accions supramunicipals presentades per un ajuntament en nom de la resta, el certificat de l’acord de tots els
    ajuntaments implicats en l’acció.
    b) Certificat de l’acord del Ple d’aprovació del pla d’acció local per a la sostenibilitat en cas que no s’hagi aportat amb anterioritat,
    excepte en el cas d’ajuntaments signataris del Pacte dels alcaldes que no disposin del PALS, que hauran d’aportar el certificat d’acord de ple d’aprovació de la signatura del pacte en cas que no s’hagi aportat amb anterioritat.
    c) Memòria valorada i justificació de les actuacions a realitzar.
    d) Desglossament de les fonts de finançament obtingudes o previstes per a cada actuació.
    e) Còpia de la part del PALS o del PAES en què s’inclouen les accions, excepte en cas d’ajuntaments signataris del Pacte dels
    alcaldes que presentin sol·licitud per a la redacció del PAES.
    En el cas que la sol·licitud es presenti mitjançant l’opció telemàtica, la documentació complementària s’ha de presentar en el
    Registre General de la Diputació o per qualsevol dels mitjans que preveu la Llei 30/1992, en el termini dels 3 dies hàbils següents
    a la data en què s’ha signat electrònicament la sol·licitud. Si l’últim dia coincideix en dissabte, serà el dia hàbil següent.
    ’esmena de defectes en la sol·licitud o l’aportació de documentació requerida, sens perjudici del que estableix el paràgraf
    anterior, s’ha de realitzar, després del requeriment i amb l’advertència de desistiment, en el termini màxim de 10 dies hàbils
    des de la notificació. Si transcorregut aquest termini no s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació preceptiva, s’entén que
    l’interessat ha desistit de la seva sol·licitud, amb la resolució prèvia que s’ha de dictar en els termes previstos a l’article 71 de
    la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
    i s’arxivaran les actuacions sense cap tràmit ulterior. Si l’últim dia de la presentació de la documentació complementària o
    d’esmena de defectes coincideix en dissabte, el termini finalitzarà el dia hàbil següent.
    7. Criteris de valoració
    Es valoraran les accions presentades seguint els criteris de valoració que es relacionen més avall.
    Per valorar les sol·licituds, es tindrà en compte el concepte de més magnitud econòmica entre els criteris objectius següents:
    Criteris Puntuació
    màxima
    Accions destinades a millorar la connectivitat ecològica entre espais naturals. Es puntuarà la incidència de l’acció
    i la prioritat del connector afectat, segons els estudis disponibles o aportats pel sol·licitant. 3
    Accions destinades a conservar els hàbitats o espècies catalogades en perill o vulnerables, o els espais naturals
    o rurals que estiguin amenaçats. 4
    Accions destinades a disminuir els efectes del canvi climàtic:
    • Redacció de PAES per part d’ajuntaments signataris del Pacte dels alcaldes
    • Instal·lacions de producció d’energia renovable
    • Estalvi d’energia
    • Foment del transport de baix consum
    • Organització de mercats de productes ecològics
    5
    El fet de mantenir activa l’Agenda 21 com a instrument de participació en constant revisió es puntuarà amb dos punts addicionals.
    Caldrà que el sol·licitant ho certifiqui en el moment de presentar la sol·licitud. Es considerarà activa l’Agenda 21 si
    es manté obert el procés de participació i es fa el seguiment dels resultats obtinguts de les accions efectuades, mitjançant els
    indicadors.
    Es considerarà obert el procés de participació si s’ha convocat almenys una sessió del fòrum de participació durant l’any anterior
    al de la convocatòria (1 punt). Es considerarà que es fa el seguiment si s’han mesurat els indicadors corresponents a les
    accions efectuades en anys anteriors (1 punt).
    Els municipis signataris del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic
    obtindran un punt addicional. Aquesta circumstància s’haurà de fer constar en la sol·licitud, quan sigui el cas.
    Les sol·licituds seran seleccionades seguint l’ordre de més a menys puntuació, de manera que les que tinguin menys puntuació
    podrien no ser ateses en cas de manca de disponibilitat pressupostària.
    8. Instrucció de l’expedient
    La instrucció del procediment de concessió d’aquestes subvencions correspon a Medi Ambient, sense perjudici de les delegacions
    que es considerin oportunes.
    La proposta de resolució l’elabora la Comissió Qualificadora, que queda definida en aquestes bases.
    L’òrgan competent per a la resolució del procediment d’atorgament de les subvencions és la Junta de Govern de la Diputació
    de Girona.
    9. Composició de la Comissió Qualificadora
    President: el vicepresident de la Diputació, president de la Comissió d’Acció Territorial.
    Vocals: el coordinador de Medi Ambient i el cap de Medi Ambient.
    Secretari: el secretari general de la corporació o el funcionari que delegui.
    Interventor: l’interventor general de la corporació o el funcionari que delegui.
    10. Resolució i notificació
    La Junta de Govern ha d’adoptar la resolució corresponent en el termini màxim de sis mesos, que computen a partir de la
    publicació de la convocatòria corresponent, sense perjudici que aquesta posposi els efectes a una data posterior.

    Un cop transcorregut aquest termini sense que s’hagi adoptat la resolució, els sol·licitants poden entendre desestimades les
    seves sol·licituds per silenci administratiu.
    La resolució s’ha de notificar a tots els beneficiaris de manera individualitzada en el termini màxim de deu dies, comptadors
    des de la data en què s’adopti, i haurà d’incloure, per a cada subvenció atorgada, el pressupost subvencionable, la subvenció
    atorgada, l’import a justificar i el percentatge de subvenció.
    11. Acceptació
    Per a l’efectivitat de la subvenció cal que el beneficiari accepti, sense reserves, la subvenció i les condicions amb les quals s’ha
    concedit.
    A aquest efecte, la signatura del justificant de recepció de la comunicació de la subvenció és suficient, sempre que el beneficiari
    no al·legui res en contra en el termini d’un mes.
    12. Obligacions del beneficiari
    1. Complir l’objectiu, executar el projecte, fer l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les
    subvencions.
    2. Justificar el compliment dels requisits i les condicions, i també la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat
    que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció.
    3. Sotmetre’s a les actuacions de comprovació que ha d’efectuar l’òrgan concedent, si escau, i a qualsevol altra de comprovació
    i control financer que puguin dur a terme els òrgans de control competents, tant nacionals com comunitaris, i
    aportar tota la informació que els sigui requerida en l’exercici de les actuacions anteriors.
    4. Comunicar a la Diputació, en qualsevol moment, i en tot cas abans de la justificació de l’aplicació dels fons, l’obtenció
    d’altres subvencions, ajuts i ingressos o recursos que financin les activitats subvencionades.
    5. Disposar dels llibres comptables, registres diligenciats i altres documents degudament auditats d’acord amb la legislació
    mercantil i sectorial aplicable al beneficiari en cada cas, com també de tots els estats comptables i registres específics
    exigits per les bases reguladores específiques.
    6. Conservar els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics, mentre puguin
    ser objecte de les actuacions de comprovació i control.
    7. Fer constar expressament el suport econòmic de la Diputació de Girona en qualsevol acte, publicitat o difusió dels
    programes, activitats, inversions o actuacions que siguin objecte de subvenció, així com els cartells que es puguin col·
    locar amb motiu de les actuacions i durant el període de vigència de l’obligatorietat de destinar els espais a les funcions
    subvencionades, segons el que estableix l’article 4 d’aquestes bases.
    8. Reintegrar els fons rebuts en els supòsits previstos en la legislació aplicable.
    13. Justificació i pagament
    La justificació es farà en una única tramesa un cop finalitzades totes les actuacions objecte de la subvenció.
    El termini màxim per justificar la totalitat de l’objecte subvencionat es determinarà en la convocatòria corresponent. Es considera
    despesa efectuada la que s’hagi produït durant el termini previst, encara que no hagi estat efectivament pagada anteriorment
    a l’acabament del període de justificació.
    La documentació que cal presentar és la següent:
    – El compte justificatiu simplificat, emplenat degudament, segons el model normalitzat, el qual ha de contenir la informació
    següent:
    a) U na memòria justificativa del compliment de l’activitat o projecte.
    b) U na relació classificada de les despeses de l’activitat o projecte, amb identificació del proveïdor, número de document,
    import, concepte i data d’emissió de la factura.
    c) Detall d’altres ingressos o subvencions que hagin finançat l’activitat o projecte, amb identificació de l’import i la seva
    procedència.
    d) U n exemplar o còpia de tots els materials de difusió o publicitat de les accions realitzades.
    e) Si és el cas, còpia d’escriptures inscrites al Registre de la Propietat, en què consti la subvenció concedida i el caràcter
    de bé de domini públic o la seva finalitat de conservació sense possibilitat de reversió.
    f) Si és el cas, còpia dels acords de custòdia.
    La Diputació es reserva el dret de demanar al beneficiari les factures acreditatives de les despeses justificades.
    En cas que el beneficiari no justifiqui correctament tot l’import que s’ha de justificar, segons el que estableixi l’acord de resolució,
    es farà el pagament de forma proporcional a la despesa justificada, sempre que s’hagi acomplert l’objectiu de la subvenció.
    La presentació del compte justificatiu per un import inferior al que s’ha de justificar comportarà la renúncia del beneficiari
    a percebre l’import no justificat. En ambdós casos es modificarà l’import de la subvenció, per ajustar-lo al que efectivament
    hagi estat justificat correctament.
    Es podrà atorgar una bestreta del 50 % de la subvenció, amb la sol·licitud prèvia del beneficiari. Tret d’aquest cas, la subvenció
    es farà efectiva en un sol pagament, una vegada justificada la subvenció.
    14. Modificació i nul·litat
    Respecte a la possibilitat de modificació o anul·lació de les subvencions, s’atindrà al que disposa l’Ordenança general de subvencions
    de la Diputació de Girona. Els beneficiaris podran demanar un únic canvi de destinació de la subvenció, que podrà ser concedit, amb caràcter excepcional, si el nou concepte té una puntuació igual o superior a la del concepte subvencionat
    inicialment i si la motivació del canvi està suficientment justificada per causa de força major o impossibilitat pressupostària.
    El beneficiari pot demanar, abans que acabi el termini fixat, una pròrroga per un termini màxim igual a la meitat del que
    tingui establert. La Diputació ha d’atorgar o desestimar discrecionalment la proposta, amb la valoració prèvia de la petició.
    La subvenció es modificarà d’ofici en els casos previstos en l’ordenança general de subvencions i, en tot cas:
    • En cas que el beneficiari no justifiqui correctament tot l’import que s’ha de justificar, segons el que estableixi l’acord de
    resolució.
    • En cas que el beneficiari presenti un compte justificatiu per un import inferior al que s’ha de justificar.
    En ambdós casos es modificarà l’import de la subvenció, per ajustar-lo al que efectivament hagi estat justificat correctament.
    El president serà l’òrgan competent per resoldre les modificacions, així com per resoldre els recursos que s’interposin.
    15. Verificació i control
    Les subvencions atorgades per la Diputació de Girona estan sotmeses a verificació i control segons el que estableix l’Ordenança
    general de subvencions.
    16. Reintegrament de les subvencions
    Els supòsits i procediment de reintegrament es regulen en l’Ordenança general de subvencions.
    17. Difusió i publicitat
    Les bases específiques reguladores de subvencions se sotmetran a informació pública durant el termini del vint dies hàbils,
    mitjançant la publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província de Girona, al tauler d’anuncis de la Diputació i una referència
    al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova
    el Reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals. Transcorregut el termini sense que s’hagin presentat al·legacions, les
    bases quedaran definitivament aprovades, i es publicarà un anunci al Butlletí Oficial de la Província de Girona en què se’n
    farà constar el caràcter definitiu.
    18. Règim jurídic
    En tot allò que no prevegin aquestes bases és aplicable l’Ordenança general de subvencions de la Diputació de Girona; la Llei
    38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament
    de la Llei general de subvencions, i la resta de normativa concordant.
    Disposició addicional primera
    La convocatòria de 2012 serà aprovada juntament amb aquestes bases. Les convocatòries corresponents a exercicis futurs amb
    subjecció a aquestes bases podran ser aprovades per la Junta de Govern de la Diputació de Girona. Es garantiran els principis
    de publicitat, objectivitat, lliure concurrència i igualtat mitjançant la inserció d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província de
    Girona.
    Disposició addicional segona
    En el supòsit que es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública de les bases o que una vegada aprovades
    definitivament s’interposi recurs, el president de la Diputació serà l’òrgan competent per resoldre, així com per resoldre els
    recursos que s’interposin contra la resolució de la convocatòria corresponent.”
    SEGON. Aprovar la convocatòria d’ajuts per a les actuacions que es regulen en les bases específiques per a la campanya “Del
    pla a l’acció”, aprovades juntament amb aquesta convocatòria, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona, que
    tinguin aprovat un Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) i els ajuntaments de la demarcació de Girona signataris del
    Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic. El tenor literal de les bases és
    el següent:
    “CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A LA CAMPANYA “DEL PLA A L’ACCIÓ” PER L’ANY 2012
    1. Objecte
    Segons les bases de la campanya “Del pla a l’acció”, aprovades pel Ple del dia 24 de gener de 2012, l’objecte d’aquesta convocatòria
    és regular les subvencions que concedeix la Diputació de Girona als ajuntaments per a l’execució de les accions
    per aturar la pèrdua de biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic que estableixi el pla d’acció local per a la sostenibilitat
    (PALS), definitivament aprovat pel Ple. Aquests ajuts no es destinen a actuacions que, tot i estar incloses en el PALS, tinguin
    altres orientacions.
    També són objecte d’aquestes bases les accions que es desenvolupin en aplicació dels compromisos adquirits pels ajuntaments
    signataris del Pacte dels alcaldes i alcaldesses per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic.
    Les activitats subvencionades s’hauran de portar a terme entre l’1 de gener i el 30 de novembre de 2012.
    2. Crèdits pressupostaris
    Els pagaments de les subvencions objecte d’aquesta convocatòria es faran a càrrec de la partida 400/172/46208, per a la qual
    cosa es disposa d’una dotació màxima de 382.000,00 €.
    3. Termini de presentació de sol·licituds
    El termini de presentació de les sol·licituds començarà l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria al BOP i
    finalitzarà el 29 de febrer de 2012.

    La presentació de les sol·licituds, juntament amb tota la documentació complementària que s’indica a l’apartat 6è de les Bases,
    s’ha de fer mitjançant el model normalitzat que és al web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat), a través de les modalitats
    següents:
    Presentació convencional: Una vegada emplenat el model, cal imprimir-lo, signar-lo i presentar-lo al Registre General de la
    Diputació de Girona (pujada de Sant Martí, 4 – 17004 Girona), així com per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 38.4
    de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.
    Presentació telemàtica: Cal signar-la electrònicament, mitjançant signatura electrònica de l’Agència Catalana de Certificació
    o de l’Agència Notarial de Certificació.
    En el cas que la sol·licitud es presenti mitjançant l’opció telemàtica, la documentació complementària s’ha de presentar en el
    Registre General de la Diputació o per qualsevol dels mitjans que permet la Llei 30/1992 en el termini dels 3 dies següents
    hàbils des de la data en què s’ha signat electrònicament la sol·licitud. Si l’últim dia coincideix en dissabte, serà el següent dia
    hàbil.
    Si la documentació presentada és incorrecta o incompleta, el centre gestor de Medi Ambient i Territori de la Diputació de
    Girona pot demanar que el sol·licitant ampliï la informació aportada en la sol·licitud. Si l’interessat no esmena l’error o mancança
    en el termini màxim de 10 dies s’arxivarà la sol·licitud sense cap tràmit ulterior.
    4. Termini de resolució i notificació
    En el termini màxim de 6 mesos la Junta de Govern haurà de resoldre i notificar la resolució del procediment. La resolució ha
    de ser notificada a tots els interessats, en el termini màxim de deu dies a comptar des de la data d’adopció de la resolució, i
    es farà pública de conformitat amb allò que disposa la vigent Ordenança general de subvencions de la Diputació de Girona.
    Un cop transcorregut aquest termini sense haver-se notificat la resolució, els sol·licitants poden entendre desestimades les
    seves sol·licituds per silenci administratiu.
    5. Règim de recursos
    La resolució de la convocatòria posa fi a la via administrativa. Contra aquesta es pot interposar un recurs contenciós administratiu
    davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al
    de la notificació. Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar un recurs de reposició davant el president de la
    Diputació de Girona, en el termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la notificació.
    6. Publicitat
    S’inseriran anuncis al tauler d’anuncis de la corporació, al Butlletí Oficial de la Província de Girona i al web corporatiu.
    7. Termini de justificació de les subvencions
    El termini per justificar les despeses objecte de subvenció en aquesta convocatòria finalitza el 30 de novembre de 2012.”
    TERCER. Sotmetre les bases a informació pública pel termini de vint dies hàbils, mitjançant anunci que es publicarà en el
    Butlletí Oficial de la Província de Girona, tauler d’anuncis i referència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de
    conformitat amb el que disposa l’article 124 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats
    i serveis dels ens locals. En el supòsit que durant el termini d’informació pública no es formulin al·legacions, les bases
    quedaran aprovades definitivament.
    QUA RT. Garantir els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació mitjançant
    la inserció dels corresponents anuncis de la convocatòria al Tauler d’Anuncis de la Corporació, Butlletí Oficial de la Província
    de Girona i a la web corporativa.
    CINQUÈ. Facultar àmpliament el president de la Diputació als efectes de procedir a l’execució dels presents acords i en especial
    per ordenar la publicació de l’anunci de l’aprovació definitiva de les bases específiques.”
    Girona, 25 de gener de 2012
    Jaume Torramadé i Ribas
    President

  3. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 9 – 14 de gener de 2013
    Núm. 255
    Diputació de Girona
    Medi Ambient
    Edicte sobre l’aprovació de la convocatòria de la campanya “Del pla a
    l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona signataris del
    Pacte d’Alcaldes i/o els ajuntaments que hagin aprovat definitivament un
    pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS), ja sigui d’àmbit municipal o
    d’un abast territorial més ampli
    La Junta de Govern de la Diputació de Girona, en sessió de data 8
    de gener de 2013, va aprovar l’acord, la part dispositiva del qual és
    del tenor literal següent:
    “PRIMER. Aprovar de forma anticipada la convocatòria de les subvencions de la campanya “Del pla a l’acció”, any 2013, dirigida als
    ajuntaments de la demarcació de Girona, que tinguin aprovat un Pla
    d’acció local per a la sostenibilitat (PALS), del següent tenor literal:
    “CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A LA CAMPANYA “DEL PLA A
    L’ACCIÓ” PER L’ANY 2013
    1. Objecte
    Segons les bases de la campanya “Del pla a l’acció”, aprovades pel
    Ple del 18 de desembre de 2012 i publicades al Butlletí Oficial de
    la Província de Girona núm. 246 de data 27 de desembre de 2012,
    l’objecte d’aquesta convocatòria és regular les subvencions que concedeix la Diputació de Girona als ajuntaments per a lluitar contra el
    canvi climàtic i per aturar la pèrdua de biodiversitat.
    Les activitats subvencionades s’hauran de portar a terme entre l’1
    de gener i el 29 de novembre de 2013, tret del cas d’instal·lació de
    sistemes de producció d’energia renovable, per al qual el termini
    finalitza el 30 de juny de 2014.
    2. Crèdits pressupostaris
    Els pagaments de les subvencions objecte d’aquesta convocatòria es
    faran a càrrec de les següents partides:
    Partida 400/172/46208, amb una dotació màxima de 135.000,00 euros.
    Partida 400/172/76204, amb una dotació màxima de 300.000,00 euros.
    Donat que la present convocatòria es tramita anticipadament, segons el que estableix l’article 56 del REIAL DECRET 887/2006, de
    21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de
    17 de novembre, General de Subvencions, les dotacions màximes
    Núm. 9 – 14 de gener de 2013 Pàg. 17
    tenen la consideració d’estimades i la concessió de les subvencions
    queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el
    moment de la resolució de concessió.
    En cas necessari, es podran redimensionar aquestes dotacions en
    funció de les sol·licituds rebudes, prèvia modificació pressupostària.
    3. Termini de presentació de sol·licituds
    El termini de presentació de les sol·licituds començarà l’endemà de
    la data de publicació d’aquesta convocatòria al BOP i finalitzarà el
    15 de febrer de 2013.
    La presentació de les sol·licituds, juntament amb tota la documentació complementària que s’indica a l’apartat 6è de les Bases, s’ha de
    fer mitjançant el model normalitzat que és al web de la Diputació de
    Girona (www.ddgi.cat), a través de les modalitats següents:
    Presentació convencional: Una vegada emplenat el model, cal imprimir-lo, signar-lo i presentar-lo al Registre General de la Diputació de Girona (pujada de Sant Martí, 4 – 17004 Girona), així com per
    qualsevol dels mitjans que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992,
    de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.
    Presentació telemàtica: Cal signar-la electrònicament, mitjançant
    signatura electrònica de l’Agència Catalana de Certificació o de
    l’Agència Notarial de Certificació.
    En el cas que la sol·licitud es presenti mitjançant l’opció telemàtica,
    la documentació complementària s’ha de presentar en el Registre
    General de la Diputació o per qualsevol dels mitjans que permet la
    Llei 30/1992 en el termini dels 3 dies següents hàbils des de la data
    en què s’ha signat electrònicament la sol·licitud.
    Si la documentació presentada és incorrecta o incompleta, el centre gestor de Medi Ambient de la Diputació de Girona pot demanar que el sol·licitant ampliï o esmeni la informació aportada en la
    sol·licitud. Si l’interessat no esmena l’error o mancança en el termini
    màxim de 10 dies s’arxivarà la sol·licitud sense cap tràmit ulterior.
    4. Termini de resolució i notificació
    En el termini màxim de 6 mesos la Junta de Govern haurà de resoldre i notificar la resolució del procediment. La resolució ha de ser
    notificada a tots els interessats, en el termini màxim de deu dies a
    comptar des de la data d’adopció de la resolució, i es farà pública de
    conformitat amb allò que disposa la vigent Ordenança general de
    subvencions de la Diputació de Girona.
    Un cop transcorregut aquest termini sense haver-se notificat la
    resolució, els sol·licitants poden entendre desestimades les seves
    sol·licituds per silenci administratiu.
    5. Règim de recursos
    La resolució de la convocatòria posa fi a la via administrativa. Contra aquesta es pot interposar un recurs contenciós administratiu
    davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la notificació.
    Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar un recurs
    de reposició davant el president de la Diputació de Girona, en el
    termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la notificació.
    6. Publicitat
    S’inseriran anuncis al tauler d’anuncis de la corporació, al Butlletí
    Oficial de la Província de Girona i al web corporatiu.
    7. Termini de justificació de les subvencions
    El termini per justificar les despeses objecte de subvenció en aquesta convocatòria finalitza el 30 de novembre de 2013, tret del cas
    d’instal·lació de sistemes de producció d’energia renovable, per al
    qual el termini finalitza el 30 de juny de 2014.“
    SEGON. Determinar que el termini de presentació de les sol·licituds
    comença l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria
    al BOP i finalitzarà el 15 de febrer de 2013.
    TERCER. Garantir els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al Tauler d’Anuncis de la Corporació, Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la web corporativa.
    QUART. Facultar àmpliament el president de la Corporació als efectes de procedir a l’execució del present acord i per resoldre els recursos que es puguin interposar contra la resolució de la convocatòria.”
    Girona, 9 de gener de 2013
    Miquel Noguer i Planas
    President accidental

  4. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) 1 – 2 de gener de 2014 Garrotxa.
    Núm. 14725
    DI PUTACIÓ DE GIRONA
    Medi Ambient
    Edicte d’aprovació de la convocatòria d’ajuts per a la campanya “Del pla a l’acció” per a l’any 2014
    El Ple de la Diputació de Girona, en sessió de data 17 de desembre de 2013, va aprovar l’acord, la part diapositiva del qual és del tenor literal següent:
    “PRIMER. Aprovar de forma anticipada la convocatòria de les subvencions de la campanya “Del pla a l’acció”, any 2014, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona per lluitar contra el canvi climàtic i per aturar la pèrdua de biodiversitat.
    “CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A LA CAMPANYA “DEL PLA A L’ACCIÓ” PER L’ANY 2014
    1. Objecte
    Segons les bases de la campanya “Del pla a l’acció”, aprovades pel
    Ple del 19 de novembre de 2013 i publicades al Butlletí Oficial de
    la Província de Girona núm. 226 de data 26 de novembre de 2013,
    l’objecte d’aquesta convocatòria és regular les subvencions que concedeix
    la Diputació de Girona als ajuntaments per lluitar contra el
    canvi climàtic i per aturar la pèrdua de biodiversitat.
    Les activitats subvencionades s’hauran de portar a terme en el període
    que comença a partir de l’1 de gener de 2014 i fins a la data de
    venciment del termini de justificació de les subvencions.
    2. Crèdits pressupostaris
    Els pagaments de les subvencions objecte d’aquesta convocatòria es
    faran a càrrec de les següents partides:
    Primera resolució:
    Partida 400/172/46208, amb una dotació màxima de 100.000,00 euros.
    Partida 400/172/76204, amb una dotació màxima de 650.000,00 euros.
    La segona resolució, si és el cas, disposarà de la dotació que, prèviament,
    haurà d’aprovar la Junta de Govern.

    Donat que la present convocatòria es tramita anticipadament, segons
    el que estableix l’article 56 del REIAL DECRET 887/2006, de
    21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de
    17 de novembre, General de Subvencions, les dotacions màximes
    tenen la consideració d’estimades i la concessió de les subvencions
    queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el
    moment de la resolució de concessió.
    En cas necessari, es podran redimensionar aquestes dotacions en
    funció de les sol·licituds rebudes, prèvia modificació pressupostària,
    si s’escau.
    3. Termini de presentació de sol·licituds
    El termini de presentació de les sol·licituds començarà l’endemà de
    la data de publicació d’aquesta convocatòria al BOP i finalitzarà el
    15 de febrer de 2014.
    La presentació de les sol·licituds s’ha de fer segons el que que
    s’indica a l’apartat 6è de les bases, mitjançant el formulari disponible
    al web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat). La sol·licitud
    s’haurà de signar electrònicament mitjançant signatura electrònica
    de qualsevol dels certificats admesos per la plataforma PSIS del
    Consorci AOC.
    En cas que la documentació presentada sigui considerada incorrecta
    o incompleta, el centre gestor de Medi Ambient de la Diputació de
    Girona podrà requerir que el sol·licitant, en el termini de 10 dies, ampliï
    o esmeni la informació aportada en la sol·licitud. Si transcorregut
    aquest termini no s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació
    reclamada, s’entén que l’interessat ha desistit de la seva sol·licitud,
    amb la resolució prèvia que s’ha de dictar en els termes previstos a
    l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic
    de les administracions públiques i del procediment administratiu
    comú, i s’arxivaran les actuacions sense cap tràmit ulterior.
    4. Termini de resolució i notificació
    La present convocatòria té caràcter d’oberta, amb possibilitat de
    successius procediments de selecció. En el termini màxim de 6
    mesos la Junta de Govern haurà de resoldre i notificar la primera
    resolució del procediment. La resolució ha de ser notificada a tots
    els interessats, en el termini màxim de deu dies a comptar des de la
    data d’adopció de la resolució, i es farà pública de conformitat amb
    allò que disposa la vigent Ordenança general de subvencions de la
    Diputació de Girona.

    Un cop transcorregut aquest termini sense haver-se notificat la
    resolució, els sol·licitants poden entendre desestimades les seves
    sol·licituds per silenci administratiu.
    Les sol·licituds que, seguint els criteris de puntuació, no hagin estat
    beneficiàries en la primera resolució de la convocatòria, i que no
    hagin estat excloses específicament per no complir amb les bases,
    formaran part d’una llista de reserva, que les habilita per a la seva
    eventual inclusió en qualsevol de les següents resolucions de la convocatòria.
    Les notificacions es faran per qualsevol mitjà que permeti a la Diputació
    tenir constància que l’interessat o el seu representant legal ha
    rebut la resolució, com també de la data, la identitat i el contingut de
    l’acte administratiu, sens perjudici de l’obligació de publicitat de les
    subvencions atorgades, d’acord amb el que estableix la normativa
    general de subvencions.
    5. Règim de recursos
    La resolució de la convocatòria posa fi a la via administrativa.
    Contra aquesta es pot interposar un recurs contenciós administratiu
    davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en
    el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la
    notificació. Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar
    un recurs de reposició davant el president de la Diputació de
    Girona, en el termini d’un mes, a comptar des del dia següent al
    de la notificació.
    6. Publicitat
    S’inseriran anuncis al tauler d’anuncis de la corporació, al Butlletí
    Oficial de la Província de Girona i al web corporatiu.
    7. Termini de justificació de les subvencions
    El termini per justificar les despeses objecte de subvenció en aquesta
    convocatòria finalitza 7 mesos després de la resolució d’atorgament,
    a comptar des de l’endemà de la recepció del trasllat per part del
    beneficiari.”
    SEGON. Determinar que el termini de presentació de les sol·licituds
    comença l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria
    al BOP i finalitzarà el 15 de febrer de 2014.

    TERCER. Garantir els principis de publicitat, transparència, concurrència,
    objectivitat, igualtat i no discriminació mitjançant la inserció
    dels corresponents anuncis al Tauler d’Anuncis de la Corporació,
    Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la web corporativa.
    QUA RT. Facultar àmpliament el president de la Corporació als efectes
    de procedir a l’execució del present acord i per resoldre els recursos
    que es puguin interposar contra la resolució de la convocatòria.”
    Girona, 18 de desembre de 2013
    Joan Giraut i Cot
    President

  5. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 46 – 9 de març de 2015
    DIPUTACIÓ DE GIRONA
    Medi Ambient i Territori
    Edicte d’aprovació de la convocatòria de les subvencions de la campanya “Del pla a l’acció”, any 2015
    Núm. 2636
    La Junta de Govern de la Diputació de Girona, en data d’avui, ha aprovat l’acord, la part dispositiva del qual és del tenor
    literal següent:
    “Primer. Aprovar la convocatòria de les subvencions de la campanya “Del pla a l’acció”, any 2015, dirigida als ajuntaments
    de la demarcació de Girona, del següent tenor literal:
    “CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A LA CAMPANYA “DEL PLA A L’ACCIÓ” PER L’ANY 2015
    1. Objecte
    Segons les bases de la campanya “Del pla a l’acció”, aprovades pel Ple del dia 17 de febrer de 2015, l’objecte d’aquesta
    convocatòria és regular les subvencions que concedeix la Diputació de Girona als ajuntaments per executar accions per a la
    millora de l’eficiència energètica i reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que hagin estat prèviament planificades
    en plans d’acció d’energia sostenible (PAES) i/o en plans d’acció local per a la sostenibilitat (PALS), aprovats pel Ple.
    Les activitats subvencionades s’hauran de portar a terme en el període que comença a partir de l’1 de gener de 2015 i fins a la
    data de venciment del termini de justificació de les subvencions.
    2. Crèdits pressupostaris
    Els pagaments de les subvencions objecte d’aquesta convocatòria es faran a càrrec de les següents aplicacions pressupostàries:
    Línia 1. Aplicació 400/1700/46208, amb una dotació màxima de 85.000,00 euros.
    Línia 2. Aplicació 400/1700/46208, amb una dotació màxima de 5.000,00 euros.
    Línia 3. Aplicació 400/1700/76204, amb una dotació màxima de 290.000,00 euros.
    Línia 4. Aplicació 400/1700/76204, amb una dotació màxima de 360.000,00 euros.
    En les següents resolucions, si és el cas, es disposarà de la dotació que, prèviament, haurà d’aprovar la Junta de Govern.
    En cas necessari, es podran redimensionar aquestes dotacions en funció de les sol·licituds rebudes, prèvia modificació
    pressupostària, si s’escau.
    3. Termini de presentació de sol·licituds
    El termini de presentació de les sol·licituds començarà l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria al BOP i
    finalitzarà el 10 d’abril de 2015.
    La presentació de les sol·licituds s’ha de fer segons el que s’indica a l’apartat 7è de les bases, mitjançant el formulari disponible
    al web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat). La sol·licitud s’haurà de signar electrònicament mitjançant signatura
    electrònica de qualsevol dels certificats admesos per la plataforma PSIS del Consorci AOC.
    En cas que la documentació presentada sigui considerada incorrecta o incompleta, el centre gestor de Medi Ambient de la
    Diputació de Girona podrà requerir que el sol·licitant, en el termini de 10 dies, ampliï o esmeni la informació aportada en la
    sol·licitud. Si transcorregut aquest termini no s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació reclamada, s’entén que l’interessat
    ha desistit de la seva sol·licitud, amb la resolució prèvia que s’ha de dictar en els termes previstos a l’article 71 de la Llei
    30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i
    s’arxivaran les actuacions sense cap tràmit ulterior.
    4. Termini de resolució i notificació
    En el termini màxim de 6 mesos la Junta de Govern haurà de resoldre i notificar la resolució del procediment. La resolució ha
    de ser notificada a tots els interessats, en el termini màxim de deu dies a comptar des de la data d’adopció de la resolució, i
    es farà pública de conformitat amb allò que disposa la vigent Ordenança general de subvencions de la Diputació de Girona.
    Un cop transcorregut aquest termini sense haver-se notificat la resolució, els sol·licitants poden entendre desestimades les
    seves sol·licituds per silenci administratiu.
    Les sol·licituds que, seguint els criteris de puntuació, no hagin estat beneficiàries en la primera resolució de la convocatòria, i
    que no hagin estat excloses específicament per no complir amb les bases, formaran part d’una llista de reserva, que les habilita
    per a la seva eventual inclusió en qualsevol de les següents resolucions de la convocatòria.
    Les notificacions es faran per qualsevol mitjà que permeti a la Diputació tenir constància que l’interessat o el seu representant
    legal ha rebut la resolució, com també de la data, la identitat i el contingut de l’acte administratiu, sens perjudici de l’obligació
    de publicitat de les subvencions atorgades, d’acord amb el que estableix la normativa general de subvencions.
    5. Règim de recursos
    La resolució de la convocatòria posa fi a la via administrativa. Contra aquesta es pot interposar un recurs contenciós
    administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent
    al de la notificació. Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar un recurs de reposició davant el president de la
    Diputació de Girona, en el termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la notificació.
    6. Publicitat
    S’inseriran anuncis al tauler d’anuncis de la corporació, al Butlletí Oficial de la Província de Girona i al web corporatiu.
    7. Termini de justificació de les subvencions
    El termini per justificar les despeses objecte de subvenció en aquesta convocatòria finalitza 7 mesos després de la resolució
    d’atorgament, a comptar des de l’endemà de la recepció del trasllat per part del beneficiari.”
    Segon. Autoritzar la despesa següent:
    – 90.000 euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària 400/1700/46208.
    – 650.000 euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària 400/1700/46204.
    Tercer. Determinar que el termini de presentació de les sol·licituds comença l’endemà de la data de publicació d’aquesta
    convocatòria al BOP i finalitzarà el 10 d’abril de 2015.
    Quart. Garantir els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació mitjançant la
    inserció dels corresponents anuncis al Tauler d’Anuncis de la Corporació, Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la web
    corporativa.
    Cinquè. Facultar àmpliament el president de la Corporació als efectes de procedir a l’execució del present acord i per resoldre
    els recursos que es puguin interposar contra la resolució de la convocatòria.”
    Girona, 3 de març de 2015
    Joan Giraut i Cot
    President

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: