Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El trencalòs i el pseudoscurpí a l’Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 6 julio, 2011


Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: El trencalòs i el pseudoscurpí a l’Alta Garrotxa.-El trencalòs és una espècie que s’havia extingit a l’Alta Garrotxa com a bona part de Catalunya. Gràcies a l’Estratègia per a la conservació del trencalòs, està recuperant la seva distribució, superant ja en l’actualitat el centenar de territoris en tot el Pirineu. Antigament havia criat a l’Alta Garrotxa, però, avui dia, encara ens trobem en l’àrea perifèrica d’aquesta recuperació. Per això, només el veiem esporàdicament en els llargs vols de dispersió que aquesta espècie realitza per trobar aliment. En els darrers temps, la situació ha canviat el trencalòs sovinteja de nou per la Vall del Llierca.
L’Alta Garrotxa no és cap territori remot on no ha arribat la petja humana, més aviat al contrari, podem de dir que fa més d’un mil·leni que la humanitat hi remena i tragina. Tot i així, encara ens amaga agradables sorpreses com que en ple any 2006 hi podem descobrir una nova espècie animal. Concretament, una nova espècie de pseudoscorpí descoberta en una cavitat, els pseudoscorpins son petits artròpodes que mesuren entre 1 i 9 mm, amb potes i un parell de pinces al davant, que els dóna l’aspecte de petits escorpins sense cua. D’aquí el nom de pseudoscorpins.
L’espècie ha estat batejada amb el nom de Roncus judsoni i popularment el podem anomenar el pseudoscurpí de Polí. Va ser recollit a una cova a la zona de Bassegoda o Bassegoiti, al municipi de Sales de Llierca (Vall del Llierca), actualment sols es coneix en aquesta cavitat.

2 comentarios para “El trencalòs i el pseudoscurpí a l’Alta Garrotxa”

  1. lejarza said

    El ratpenat més gran d´Europa dorm a la Fageda i menja a l´Estany de Banyoles
    L’única colònia d’aquesta espècie a Catalunya és al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
    OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d’en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l’Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
    “Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d’unes hores al seu refugi habitual”, explica el cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.
    Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s’enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l’any 2005, s’han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.

    Més enllà de la Garrotxa
    Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d’influència es limitava a la Garrotxa. S’ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l’Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l’Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. “Són animals que necessiten molt d’aliment”, explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s’hagin localitzat.
    El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d’en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l’Europa central però una autèntica “raresa” a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d’això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.
    Una altra dada que han conegut els experts és el procés d’aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d’Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d’aquí durant tot l’any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d’octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s’intentarà saber què fan els mascles durant tot l’any o per què no crien aquí les femelles.

    Un bon bioindicador
    El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de “bioindicador”; és a dir, que permet conèixer quin és l’estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà “impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació”.

  2. lejarza said

    Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP)

    CONSORCI DE L’ALTA GARROTXA Anunci sobre l’aprovació la Memòria valorada per a la conservació i millora del camí d’accés a Sant Aniol d’Aguja des del Gomarell

    Núm. 169 – 3 de setembre de 2013
    Administració Local Consorcis
    Núm. 9835

    Anunci sobre l’aprovació la Memòria valorada per a la conservació i millora del camí d’accés a Sant Aniol d’Aguja des del Gomarell
    En data 11 de gener de 2013, mitjançant decret de la presidència, s’ha aprovat la Memòria valorada per a la conservació i millora del camí d’accés a Sant Aniol d’Aguja des del Gomarell, redactada pel
    Consorci SIGMA.
    L’esmentada memòria valorada es sotmet a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de la corporació pel termini de 30 dies hàbils per tal que es pugui examinar i formular-hi les al·legacions pertinents.
    En cas que no es presentin al·legacions, la memòria restarà aprovada definitivament, donant-se, en aquest acte, per complet el que disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, sense perjudici que l’acord d’aprovació definitiva de la memòria valorada es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. Acords que es fan públics als efectes oportuns
    Olot, la Garrotxa, 26 d’agost de 2013 Santiago Reixach i Garriga President

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: