Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El sou, l´atur i la pensió de jubilació de l´Alcalde d´Argelaguer

Posted by lejarza en 3 julio, 2011


Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Girona: El sou, l´atur i la pensió de jubilació de l´Alcalde d´Argelaguer.-Els alcaldes i regidors dels municipis de les comarques gironines (els que no arriben als 2.000 habitants) han rebut, durant l’any 2010, un total d’1,2 milions d’euros en sous per part del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya va decidir establir aquesta mesura ara fa tres anys, per tal que els càrrecs electes dels ajuntaments tinguin una compensació econòmica per la seva dedicació exclusiva a la vida municipal. Aquesta compensació (nomina, sueldo) va en funció de la població: es tracta de 861 euros mensuals per a les poblacions de 100 habitants, 1.033 per a les que en tenen entre 101 i 500 (Argelaguer Garrotxa) i uns 1.458 per als que arriben fins als 2.000 veïns.
El Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya ha repartit 4.757.302,22 euros € en sous per als càrrecs electes durant l´any 2010. D’aquests, un total de 1.267.265,5 euros corresponen a consistoris de Girona. Aquests diners es reparten entre 110 municipis, entre els quals es troben els de la Garrotxa: Argelaguer (Vall del Llierca), Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau.
Els politics electes municipals tindran dret a la prestació de l’atur (paro) quan pleguin, segons l’Associació Catalana de Municipis (ACM), segons la Ley 37/2006 relativa a la inclusió en el Règim General de la Seguretat Social i a l’extensió de la protecció per desocupació, per tal que el alcalde Josep Dorca i Serrat de l´Ajuntament d´Argelaguer i Conseller de la Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU-Olot) sense cap dedicació, tingui dret a l’atur en finalitzar el seu mandat, els càrrecs electes de les corporacions locals es trobaran en situació legal de desocupació quan es produeixi el cessament involuntari es a dir que perdin les eleccions municipals.
Segons l’ACM “els requisits per al naixement del dret a les prestacions són els previstos de forma general per a qualsevol treballador”. En aquest sentit, el que disposa en la llei s’aplicarà a les situacions legals de desocupacio, les cotitzacions per desocupació que s’haguessin pogut efectuar amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei tindran efecte i es computaran per al reconeixement, durada i quantia de les prestacions per desocupació que es reconeguin a les persones a què es refereix la Llei.
Segons l’Associació Catalana de Municipis, el govern ha aprovat les disposicions normatives als efectes de computar el temps que van estar exercint el seu càrrec, amb l’objecte que se’ls reconegui el dret a la percepció de la pensió de jubilació d´Alcalde.

29 comentarios para “El sou, l´atur i la pensió de jubilació de l´Alcalde d´Argelaguer”

  1. Josep said

    Sense “oposicions” els alcaldes “funcionaris” de pobles, cobraran un sou inconstitucional:Els alcaldes de pobles de menys de 2.000 habitants cobraran un sou.-El conseller de Governació, Joan Puigcercós, va anunciar a Tortosa la voluntat del Govern català que e1 1 de gener de 2008 entri en vigor el decret mitjançant el qual els alcaldes dels pobles de menys de 2.000 habitants cobraran un sou a càrrec de la Generalitat. El conseller va precisar que actualment s’està quantificant el cost anual que suposarà aquest decret, que podria beneficiar més de 300 municipis catalans, la qual cosa representa un terç dels ajuntaments de Catalunya. Joan Puigcercós va argumentar que amb aquest Decret de Retribucions dels Electes Locals es vol «posar fi a suspicàcies i dignificar la feina dels alcaldes als municipis petits. És una forma d’ajudar els municipis petits». La quantia d’aquests sous encara no ha estat determinada, tot i que el conseller va explicar que es determinaran tenint en compte diverses franges de retribucions de l’escala pública i de la població dels municipis. Això no obstant, el conseller va comentar que el Departament de Governació s’està plantejant la possibilitat de fer una «selecció per sota» per deixar fora del decret als municipis més petits -situats al voltant de la xifra dels 100 habitants- perquè «depenent del nombre d’habitants, la feina que comporta tampoc no justifica» aquest sou, va argumentar.

  2. Josep said

    Consell Comarcal de la Garrotxa indemnitzacions per assisténcia dels consellers comarcals.
    El president de CiU-Garrotxa, els vicepresidents i els consellers percebran, per assisténcia, els imports que es concreten a continuació: President del Consell Comarcal de la Garrotxa, 36.000 euros anuals, mes sou que te en Sant Joan Les Fonts i tambe cobra de Alcalde; vicepresidents primer segon,18.000 euros anuals; vicepresident tercer, 14.400 euros anuals; conseller delegat Josep Dorca Serrat (Ajuntament d´Argelaguer), 6.200 euros anuals; resta de consellers sense delegació: per assisténcia efectiva al Ple, 300 euros; a les reunions de portaveus, 150 euros; a la comissió informativa, 100 euros, i al “Consell de Alcaldes“, 60 euros. També es va fixar, per desplagaments, una indemnització de 0,27 euros/Km.

  3. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 131 – 11 de juliol de 2011

    Núm. 9294
    AJUNTAMENT D’OLOT (Garrotxa)
    Anunci sobre l’aprovació de les dotacions econòmiques dels grups municipals
    El Ple de l’Ajuntament d’Olot, en la sessió extraordinària celebrada
    el dia 30 de juny de 2011, va acordar, en relació a determinacions de
    les dotacions econòmiques dels grups municipals:
    Mantenir una dotació econòmica mensual a l’objecte d’atendre les
    respectives despeses de funcionament, als diferents Grups Municipals,
    a raó de 300 € per grup municipal i 150 € per regidor, donant
    els següents resultats:
    CiU……………………………….1800
    PSC……………………………….1200
    PxC……………………………….600
    ERC………………………………600
    PP…………………………………450
    Es fa públic per a coneixement general i als efectes oportuns.
    Contra la resolució transcrita, es podrà interposar potestativament
    recurs de reposició davant aquest mateix òrgan o ser impugnat directament
    davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
    El termini per la interposició del recurs serà d’un mes pel de reposició
    i de dos mesos pel contenciós administratiu, a partir del dia
    següent al de la notificació d’aquesta resolució.
    El termini per resoldre el recurs de reposició és d’un mes. En cas de
    desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició, el termini
    per impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa
    és de sis mesos.
    Es podrà interposar també qualsevol altre recurs o procediment
    d’impugnació o reclamació previst en la legislació vigent.
    Olot, 5 de juliol de 2011
    Josep Maria Corominas i Barnadas
    Alcalde

  4. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 131 – 11 de juliol de 2011

    AJUNTAMENT D’OLOT (Garrotxa)
    Núm. 9292
    Anunci sobre l’aprovació de les indemnitzacions als regidors
    El Ple de l’Ajuntament d’Olot, en la sessió extraordinària celebrada el dia 30 de juny de 2011, va acordar, en relació a les
    indemnitzacions als regidors:
    Fixar l’assistència a percebre per la concurrència efectiva a les sessions dels Òrgans Col·legiats dels quals formen part els
    regidors/es que no tenen dedicació exclusiva o parcial, en la quantia i condicions següents:
    Assistències Quantia
    Ple…………………………………………………………………………………………………………………. 475 €/ple (amb un màxim de 12 l’any)
    Portaveus……………………………………………………………………………………………………….. 95 €/Junta (amb un màxim de 12 l’any)
    Junta de Govern Local……………………………………………………………………………………. 104 €/Junta (amb un màxim de 48 l’any)
    Coordinació tècnica per delegació………………………………………………………………….. 775 €/mes
    Coordinació tècnica Comissió Informativa…………………………………………………….. 318 €/mes
    Es fa públic per a coneixement general i als efectes oportuns.
    Contra la resolució transcrita, es podrà interposar potestativament recurs de reposició davant aquest mateix òrgan o ser
    impugnat directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
    El termini per la interposició del recurs serà d’un mes pel de reposició i de dos mesos pel contenciós administratiu, a partir
    del dia següent al de la notificació d’aquesta resolució.
    El termini per resoldre el recurs de reposició és d’un mes. En cas de desestimació per silenci administratiu del recurs de
    reposició, el termini per impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa és de sis mesos.
    Es podrà interposar també qualsevol altre recurs o procediment d’impugnació o reclamació previst en la legislació vigent.
    Olot, 5 de juliol de 2011
    Josep Maria Corominas i Barnadas
    Alcalde

  5. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 131 – 11 de juliol de 2011

    AJUNTAMENT D’OLOT (Garrotxa)
    Núm. 9291
    Anunci sobre l’aprovació del règim de dedicacions i retribucions dels membres
    de la corporació
    El Ple de l’Ajuntament d’Olot, en la sessió extraordinària celebrada
    el dia 30 de juny de 2011, va acordar, en referència al règim de dedicacions
    dels regidors:
    – Determinar que el càrrec de PRESIDÈNCIA realitzarà les seves
    funcions en règim de dedicació parcial al 95% de la jornada a
    l’Ajuntament d’Olot.
    – Determinar que el càrrec derivat de les delegacions de cohesió
    social i atenció a es persones vell conjuntament amb el càrrec de
    primer tinent d’alcalde, realitzarà les seves funcions en règim de
    dedicació exclusiva.
    Establir a favor dels membres de la Corporació que exerceixen
    els seus càrrecs en règim de dedicació exclusiva o parcial, d’acord
    amb el que s’estableix en el punt primer, les retribucions mensuals
    que a continuació es relacionen.
    – El càrrec d’alcalde president percebrà una retribució mensual bruta
    de 3.903,26 €, per catorze pagues.
    – El càrrec de primer tinent d’alcalde percebrà una retribució mensual
    bruta de 3.071,43 €, per catorze pagues.
    Es fa públic per a coneixement general i als efectes oportuns.
    Contra la resolució transcrita, es podrà interposar potestativament
    recurs de reposició davant aquest mateix òrgan o ser impugnat directament
    davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
    El termini per la interposició del recurs serà d’un mes pel de reposició
    i de dos mesos pel contenciós administratiu, a partir del dia
    següent al de la notificació d’aquesta resolució.
    El termini per resoldre el recurs de reposició és d’un mes. En cas de
    desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició, el termini
    per impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa
    és de sis mesos.
    Es podrà interposar també qualsevol altre recurs o procediment
    d’impugnació o reclamació previst en la legislació vigent.
    Olot, 5 de juliol de 2011
    Josep Maria Corominas i Barnadas
    Alcalde

  6. lejarza said

    Augmenta el sou de l´alcalde un 49%
    L’Ajuntament de les Preses, en el seu darrer ple, va aprovar la dedicació exclusiva de l’alcalde, Pere Frigola (CiU-Olot). El grup de l’oposició Independents Progrés Municipal (IPM) es va abstenir. La retribució acordada és de 38.761,20 euros bruts per catorze pagues. El ple va decidir donar-lo d’alta al règim general de la Seguretat Social amb efectes del 13 de juny passat. L’anterior alcaldessa, Esther Pagès (PSC) tenia una retribució d’uns 26.000 euros bruts anuals per mitja jornada. El Departament de Governació i Administracions Públiques finançava 8.000 euros anuals del sou de Pagès. Respecte al de Pere Vila, el finançament està per determinar.

  7. lejarza said

    El ple del Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat el nou cartipàs, que dirigeix l’alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, i que situa el d’Olot, Josep Berga, i el de Sant Feliu de Pallerols, Joan Casas, en llocs destacats: al capdavant de la conselleria de Medi Ambient i Salut Pública i de la de Benestar Social, Família i Igualtat d’Oportunitats. Tenen com a consellers subdelegats la regidora de Santa Pau Esther Badosa i la regidora d’Olot Núria Zambrano. La conselleria de Joventut, Esports i Consum és per a l’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, i el subdelegat n’és l’alcalde de Mieres, Josep Rovira; la d’Hisenda, Règim Interior i Assistència als Municipis és de la regidora de Sant Jaume, Sònia Juanola, i el subdelegat n’és Josep Gelis, regidor a Olot, i la de Dinamització Econòmica i Turisme, de l’alcalde de les Planes, Eduard Llorà, amb el de Besalú, Lluís Guinó, de subdelegat. L’alcalde d’Argelaguer, Josep Dorca Serrat, s’encarregarà d’Ordenació del Territori, Mobilitat i Seguretat Pública, amb el regidor de les Preses Josep Maria Cros; l’alcalde de Castellfollit, Moisès Coromina, la de Participació Ciutadana i Societat de la Informació, amb el de Maià de Montcal, Joan Gainza, i la regidora d’Olot Maria del Mar Roca serà consellera d’Ensenyament i Cultura, amb el suport de l’alcaldessa de Montagut i Oix, Mònica Boix.

  8. lejarza said

    CiU incorpora ERC al govern municipal
    El govern municipal d’Argelaguer és d’unitat, malgrat que CiU va guanyar les eleccions per majoria absoluta. Les dues regidores d’ERC han acceptat la proposta dels convergents i, tal com va passar en el mandat del 2003 al 2007, han assumit el control d’unes quantes àrees. “Estem en un poble petit i entre tots ho hem de fer tot”, va argumentar ahir Marta Solanich, que aquests quatre anys estarà al capdavant de les àrees de Benestar Social i d’Educació. La seva companya de grup, Mirna Vilasís, serà la responsable de l’àrea de Cultura. Pel que fa a les responsabilitats que assumeixen els representants de CiU, el cartipàs ha quedat així: l’alcalde, Josep Dorca, es cuida de les àrees de Relacions i de Medi Ambient; Cèlia Roca porta les de Joventut i Esports; Valentí Llaguna està al capdavant de l’àrea d’Urbanisme i Obres; David Palomeras, d’Hisenda i Noves Tecnologies, i Xevi Quintana, de Serveis.
    r.e.

  9. lejarza said

    Sous i retallades
    Jordi Navarro
    La política de retallades indiscriminades del govern de la Generalitat està afectant la qualitat de vida de moltes ciutadanes i ciutadans del nostre país. Retallades en sanitat, educació i ajudes diverses estan afectant principalment els sectors més febles de la societat catalana: pensionistes, famílies, gent gran, majors de 45 anys, aturats, joves, nouvinguts… Són polítiques agressives que contribueixen a escapçar la cohesió social. Segons es desprèn d’un estudi publicat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya es calcula que al Principat l’índex de pobresa voreja el 20%, que la taxa d’atur juvenil ascendeix al 40% i que la taxa de pobresa entre les dones majors de 65 anys és del 33%.

    En canvi, la tendència s’inverteix pel que fa a la protecció social: la taxa mitjana percentual del producte interior brut (PIB) que hi dedica la UE puja fins al 26%, mentre que a Catalunya és només del 18%. Voldria remarcar un fet d’especial rellevància, i és que l’acció combinada de la crisi econòmica que sacseja amb crueltat els sectors més febles de la societat i la política agressiva de retallades està creant una societat dualitzada i polaritzada, un escenari en què la convivència s’està esmicolant de mica en mica.

    En aquest context marcat per les retallades i l’austeritat en general és lògic que aflori amb força el debat referent a les retribucions dels càrrecs electes (un debat del qual resten al marge, evidentment, els sectors empresarials i certes elits). Segons una notícia publicada per aquest diari el 17 d’agost, les retribucions dels càrrecs electes de les comarques gironines se situen en una mitjana que va dels 35.000 euros bruts anuals als 50.000. Hi ha casos en què la duplicitat de càrrecs (ajuntaments, Diputació, Parlament o Congrés de Diputats) comporta que els ingressos arribin fins als 90.000 euros bruts anuals, com és el cas de l’alcalde de Forallac.

    La percepció ciutadana d’aquesta contradicció de la democràcia (retallades socials i retribucions generoses de càrrecs electes) es tradueix en un creixement continuat de l’anomenada desafecció, que no fa res més que posar en entredit la legitimitat del sistema democràtic i aguditzar-ne les contradiccions. Es tracta d’un debat enverinat que es retroalimenta i que malauradament no fa altra cosa que donar ales a l’extrema dreta i els populismes feixistes.

    És per aquest motiu que els regidors i regidores de la CUP vam decidir subscriure un codi ètic de transparència i compromís que ens obliga, d’una banda, a ser absolutament transparents amb els nostres ingressos i, de l’altra, ens imposa un topall pel que fa a les nostres retribucions públiques, que no poden en cap cas superar dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional. Creiem que és important fer gestos en aquest sentit, que ajudin a netejar la imatge de les persones que han decidit dedicar una part del seu temps a intentar millorar les coses a través de les institucions públiques i a intentar demostrar que política i honestedat encara poden anar plegades.

  10. lejarza said

    Ni l’alcaldessa Mònica Boix DE MONTAGUT I OIX ni els regidors cobren res
    Complint el que van anunciar durant la campanya electoral, els membres del consistori de Montagut i Oix (tots de CiU, ja que la seva llista va ser l’única que es va presentar a les últimes municipals) no cobraran res durant els primers sis mesos. De cara a l’any vinent, miraran d’acollir-se a les ajudes que atorga la Generalitat de Catalunya per compensar els càrrecs electes dels pobles petits. (Vall del Llierca)

  11. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 176 – 14 de setembre de 2011 Núm. 11818
    DI PUTACIÓ DE GIRONA
    Secretaria General
    Anunci sobre retribucions, assignacions i indemnitzacions dels membres corporatius
    De conformitat amb allò que disposa l’article 75.5 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, es fa públic que
    aquesta Corporació en sessió plenària que va tenir lloc el 22 de juliol de 2011 va adoptar l’acord següent:
    “Les retribucions, assignacions i indemnitzacions que corresponen als membres corporatius, per a l’exercici de les seves
    funcions, venen regulades a l’art. 75 de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, al Text Refós de la
    Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per RD 2/2003 de 28 d’abril, articles 166 i següents, i al Reglament
    d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre
    (art. 13), sense perjudici dels acords generals que s’adoptin o de la normativa inclosa en el Reglament orgànic corporatiu,
    reguladora de l’estatut dels membres de la Corporació Local.
    En virtut de l’anterior, la corporació a proposta de la Presidència per unanimitat, ACORDA:
    PRIMER. Restar assabentada la Corporació de la resolució de la Presidència de 21 de juliol de 2011, per la qual es disposa que
    exerciran llur càrrec en règim de dedicació plena i, per tant, amb dret a retribució, els diputats següents:
    – El president, senyor Jaume Torramadé i Ribas, per exercir les funcions pròpies de la Presidència
    – Els vicepresidents senyors Xavier Soy i Soler, Miquel Noguer i Planas, i Miquel Calm i Puig, per atendre les delegacions genèriques
    que els són encomanades, exercir la direcció de l’àrea corresponent, i la presidència de la respectiva comissió informativa.
    – El diputat portaveu adjunt a la Presidència, senyor Pere Vila i Fulcarà, per atendre les funcions de suport a la presidència
    que té encomanades.
    – La diputada senyora Marta Felip i Torres, per atendre la vicepresidència primera de l’organisme autònom XALOC.
    – El diputat senyor Josep Blanch i Dalmau, per atendre la delegació específica de Xarxa Viària que té encomanada.
    – La diputada senyora Pia Bosch i Codolà i els diputats senyors Lluís Sais i Puigdemont i Roger Torrent i Ramió, per exercir
    les tasques de diputada i diputats de l’oposició.
    Els referits diputats, que ja han fet acceptació expressa del règim de dedicació plena, percebran les retribucions que es fixaran
    tot seguit i seran donats d’alta al Règim General de la Seguretat Social.
    La retribució que rebin en concepte de les dedicacions esmentades és incompatible amb qualsevol altra retribució amb càrrec
    als pressupostos de les administracions públiques i dels ens, organismes i empreses que en depenen.
    SEGON. Determinar les retribucions a percebre pels membres corporatius que tenen dedicació plena, en els termes que es
    detallen:
    Càrrec Dedicació Retribució anual íntegra Retribució anual neta
    President Plena 79.000’- € 57.670’- €
    Vicepresidents Plena 63.000’- € 47.250’- €
    Portaveu-Adjunt a Presidència Plena 63.000’- € 47.250’- €
    Diputada vicepresidenta 1a OA XALOC Exclusiva 60.000’- € 45.600’- €
    Diputat delegat de Xarxa Viària Plena 50.000’- € 39.000’- €
    Diputats oposició Plena 42.000’- € 34.020’- €
    La retribució de la presidència tindrà efectes des de la presa de possessió, 15 de juliol de 2011, i la resta de retribucions
    es començaran a percebre a partir del dia 16 de juliol de 2011, i es faran efectives en 14 pagues, dotze corresponents a les
    mensualitats de l’any i les dues restants els mesos de juny i desembre. Es revisaran anualment d’acord amb les previsions de
    la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al personal funcionari.
    TERCER. Els membres de la Diputació que no tenen dedicació plena tenen dret a percebre assistències per la concurrència
    efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de la Corporació (Ple, Junta de Govern, Comissions Informatives, Comissió
    Especial de Comptes, Consell de Presidència, Junta de Portaveus), a raó de 1.000’- €/sessió.
    Als efectes de guanyar operativitat en l’abonament de les assistències esmentades, es farà un pagament mensual, amb caràcter
    de bestreta, derivat de dividir la quantitat que es dirà en 12 pagues.
    • Diputat vicepresident primer de l’organisme autònom de Salut Pública (Dipsalut) amb un màxim de 50.000’- € anuals
    (incorpora les assistències al consell rector)
    • Diputat vicepresident executiu del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, SA amb un màxim de 50.000’- € (incorpora les
    assistències al consell d’administració)
    • Diputats membres de l’equip de govern amb un màxim de 40.000’- € anuals
    • Diputats de l’oposició amb un màxim de 24.000’- € anuals
    Les quantitats indicades tenen la consideració de màximes i seran abonades a raó de dotze mensualitats. Cada pagament
    mensual tindrà el caràcter de bestreta i serà objecte de regulació trimestral en funció de les sessions convocades i les assistències
    efectivament realitzades.
    QUA RT. Els presidents i portaveus dels grups podran percebre 9.000’- euros anuals bruts per aquest concepte si així ho
    manifesten per escrit i se’n donarà compte al Ple. De no realitzar aquesta manifestació ho percebrà el grup polític i s’afegirà
    al component fix distribuït mensualment.
    CINQUÈ. Tots els membres de la corporació percebran indemnitzacions per les despeses efectives ocasionades en l’exercici
    del seu càrrec, segons les normes d’aplicació general en les administracions públiques i les normes que puguin quedar fixades
    en les bases d’execució del pressupost.
    SISÈ. Establir, de conformitat amb el que preveu l’article 73 de la Llei 7/1985, una assignació econòmica mensual a favor de
    cada grup polític, segons el detall següent:
    Component fix: 1.500’- €/mes per cada grup polític
    Component variable: 500’- €/mes per cada diputat
    Aquestes assignacions han d’aplicar-se per atendre despeses relacionades amb el funcionament del grup polític i que no es
    corresponguin amb remuneracions de personal ni a la constitució d’actius fixos de caràcter patrimonial.
    SETÈ. Habilitar els crèdits corresponents en el pressupost del present exercici, amb la finalitat de poder fer efectives les
    retribucions, assignacions i indemnitzacions previstes en el present acord.
    VUITÈ. Publicar el contingut íntegre del present acord al Butlletí Oficial de la Província i al tauler d’anuncis de la corporació.”
    Girona, 7 de setembre de 2011
    Jaume Torramadé i Ribas
    President

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  12. lejarza said

    Governació paga els càrrecs electes
    El departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (CiU) ha resolt definitivament la convocatòria per atorgar compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions als càrrecs electes locals, per a l’exercici de 2011. D’acord amb el resultat, 115 ajuntaments de menys de 2.000 habitants de la província de Girona rebran les compensacions per a l’abonament de sous a determinats càrrecs electes locals.
    La convocatòria d’aquest 2011 ha rebut un total de 435 sol·licituds a tot Catalunya, 417 de les quals han estat aprovades i 18 excloses, per no complir amb els requisits que estableix la normativa reguladora i per manca de documentació. Cal recordar que Catalunya té actualment 600 municipis menors de 2.000 habitants, que podien acollir-se a la convocatòria. Això suposa un import global de 4.825.515 euros, mitjançant els quals es fa front a la totalitat de mesos de dedicació exclusiva o parcial en què els càrrecs electes percebin una retribució de l’ens local.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  13. lejarza said

    Pobra Generalitat
    JOAN CAPDEVILA
    La Generalitat de Catalunya no té diners, què farà la Generalitat? Retallarà aquí i allà, traient personal de sanitat, ensenyament, cultura, assistència social, etc.
    L’Agència Tributària catalana està passant temps difícils. No té ni un cèntim i com la necessitat desperta la imaginació, ha desenvolupat un refinadíssim sistema per escurar les butxaques dels ciutadans.
    De tot allò que ha passat per les seves mans, compravendes i cia, en repassa els valors que hi constaven, els revisa i hi aplica un liquidació complementària. Estem parlant d’uns quants euros: 4,10 amb els seus respectius cèntims fins a uns quants milers. Això ho fa abans que prescriguin els deutes, així pot aplicar els interessos per més temps i obligar a qui s’hi vulgui oposar a fer una despesa superior a la que haurà de pagar i, a més, sense garanties. Això respecte a la forma.
    En el fons el que fa l’Agència Tributària catalana és no acceptar els elevadíssims valors cadastrals que s’han posat en un procediment llarg i contrastat i -si la penúria no és tan gran- aplicar unes taules correctores internes, dictades sens cap garantia ni control i no subjectes a cap publicació. Si la penúria és tremenda -com actualment- hi ha un pèrit que va a preu fet i fa unes valoracions sense veure els objectes i que, aplicant teòricament les mateixes taules amb les quals es varen determinar els valors de la contribució, aconsegueix (per sorpresa de qualsevol lògica) uns valors molt superiors.
    Si arribat el cas s’ha recorregut el llarg camí dels tribunals, es veu que els valors cadastrals tampoc són el que són segons sentència, és a dir, que els pèrits de l’administració han de haver vist l’objecte que valoren i que els valors s’han de justificar.
    Si l’Agència Tributària catalana ha de retornar diners, passaran mesos sense cap moviment de cap mena i els escrits recordatoris seran purament això, escrits per anar a la paperera.
    En aquest moment en què pisos i habitatges estan caient en picat i en què hi ha demostració palpable per les adjudicacions en subhastes judicials de valors reals, l’Agència Tributària catalana continua amb les seves valoracions, revisions, multes interessos i sancions.
    Sembla que s’hagin reintroduït els mals usos de l’Edat Mitjana, els quals varen portar a la guerra dels Remences: el dret de penalitzar qualsevol transmissió segons el criteri de l’oficina liquidadora local (senyors o senyores feudals actuals).
    Darrere de cada liquidació hi ha una firma i una persona que l’ha informat. Costa entendre si s’actua per directives de “més amunt” o si es tracta d’iniciatives que són remunerades adequadament.
    Per al ciutadà -encara que com a professional que visc també d’aquests mals usos n’hauria de estar content i satisfet- a més de l’empipament, aflora el dubte de si estem participant en la misèria forçosa de la Generalitat o que aquesta i els seus servidors s’estan tornant miserables i han perdut l’ètica de la funció pública.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  14. lejarza said

    Catalunya acumula el 28,9% del deute autonòmic i s´acosta als 40.000 milions
    El deute del sector públic català va créixer a un ritme de 22,3 milions d’euros al dia entre el juny de 2010 i el juny de 2011. La Generalitat, les universitats públiques catalanes del seu àmbit i els organismes i empreses administratives dependents d’ella van tancar el primer trimestre de l’any amb un endeutament acumulat de 38.530 milions d’euros , després de créixer en 8.133 milions en un any. Segons les dades publicades pel Banc d’Espanya, el creixement anual de l’endeutament de Catalunya (25,5%), supera la mitjana del conjunt d’autonomies (23,5%), fet que provoca que la comunitat sigui l’autonomia que més s’ha endeutat d’un any per l’altre.
    Catalunya és la segona comunitat autònoma més endeutada en relació a la seva riquesa. Així té un deute del 19,2% del PIB, amb una xifra de 38.530 milions d’euros. Pel que fa al territori més endeutat, aquest és el País Valencià, amb un 19,9 per cent del PIB.
    D’un any per l’altre, a Catalunya el percentatge respecte el PIB incrementa en 3,7 punts. En aquest sentit, si el segon trimestre del 2011 el país devia 38.530 milions d’euros, en el mateix període de l’any passat la xifra era de 30.397.
    A més, el segon trimestre, Catalunya deu 3.104 milions més en comparació amb els tres primers mesos de l’any -passa de deure 35.426 milions a deure’n 38.530-. La diferència suposa un augment d’1,4 punts sobre el percentatge del PIB, que d’un trimestre a l’altre ha passat del 17,8% al 19,2%.
    En termes generals, l’endeutament de l’estat espanyol és del 65,2% respecte el PIB, mentre que el nombre absolut de deute és de 702.806 milions d’euros. El deute de les comunitats ha augmentat un 23,5% en aquest segon trimestre, fins a registrar 133.172 milions d’euros, el 12,4% del PIB, la xifra més alta de tota la sèrie històrica.
    Cantàbria és la segona comunitat que més incrementa d’un any per l’altre. Respecte el segon trimestre del 2010, el percentatge de deute respecte el PIB augmenta 3,6 punts, mentre que Extremadura ho fa en 3,5. La Comunitat de Madrid només puja un 0,8.

    Deute de l’administració
    Pel que fa al deute total de les Administracions Públiques, aquest ha augmentat un 16,5% en el segon trimestre després de situar-se en 702.806 milions d’euros, cosa que suposa el 65,2% del PIB. El deute de Barcelona ha estat de 1.091 milions d’euros, una xifra que demostra una reducció de l’1% de l’endeutament de la ciutat respecte el primer trimestre de l’any.
    Els 1.091 milions d’euros de deute de la ciutat comtal és una xifra baixa en comparació amb les obligacions que té l’Ajuntament de Madrid. En aquest sentit, el consorci madrileny deu, a finals del segon trimestre d’aquest any, un total de 6.819 milions d’euros. Tot i així, ha aconseguit reduir la quantitat d’endeutament fins a un 4,5% en l’últim any.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  15. lejarza said

    El patrimoni dels catalans més rics equival al 94% del PIB de Catalunya
    La fortuna de només 254.259 contribuents arriba fins als 196.882 milions d’euros
    GIRONA | O.P.
    La fortuna dels 254.259 contribuents de Catalunya que van realitzar la declaració de l’impost de Patrimoni -suprimit en l’exercici de 2008- s’eleva a 196.882 milions d’euros, una xifra equivalent al 94% del valor nominal del Producte Interior Brut (PIB) autonòmic i cinc vegades superior a l’últim pressupost d’ingressos i despeses de la Generalitat per a tot l’exercici 2011. Segons les dades de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), aquest gravamen va aportar a les arques públiques un total de 2.121,4 milions, dels quals 553 els va aportar Catalunya.
    La fortuna dels obligats a pagar l’impost del Patrimoni -l’habitatge habitual estava exempt i tot just afectava les classes mitjanes- es concentra sobretot en el capital mobiliari (deute públic, accions, obligacions, bons, així com dipòsits en comptes corrents o d’estalvi), el capital del qual ascendeix a 135.604 milions. Els béns immobles (de naturalesa rústica o urbana) valen46.285 milions.
    Un vehicle d’inversió utilitzat per les grans fortunes és el de societats d’inversió col·lectiva com les Sicav, ja que posseïxen una avantatjosa condició fiscal al tributar solament un 1 per cent pels beneficis, enfront del 19 per cent dels guanys patrimonials individuals. En aquest capítol els catalans tenen invertits 19.883 milions d’euros.
    D’altra banda, en béns sumptuosos és a dir vehicles, joies, pells, així com objectes d’art i antiguitats, els contribuents posseïxen actius valorats en 346 milions d’euros .
    Les dades d’Hisenda revelen, segons el balanç de l’Impost de Patrimoni, que gairebé un milió (981.498 liquidacions totals) d’espanyols estaven obligat a tributar al Fisc en aquest concepte. D’aquests, la meitat van reconèixer béns per un valor superior als 300.000 euros (és a dir 50 milions de les antigues pessetes).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  16. lejarza said

    Més de 47.500 gironins compten amb patrimonis superiors als 700.000 euros
    GIRONA Tècnics del Ministeri d’Hisenda agrupats al col·lectiu Gestha van estimar en uns 19,5 milions d’euros la recaptació que aportaria Girona si Catalunya aplica sense bonificacions l’Impost de Patrimoni que el Govern va aprovar ahir per a les fortunes superiors als 700.000 euros.
    Concretament, dels més de 4.500 gironins que segons els càlculs de Gestha hauran de declarar aquest Impost de Patrimoni, uns 1.870 posseeixen una fortuna d’entre 700.000 i un milió d’euros, mentre que n’hi ha 2.100 que disposen d’entre un i 2,5 milions d’euros; prop de 400 compten amb entre 2,5 i 5 milions d’euros; una mica més d’un centenar entre 5 i 10 milions d’euros; i uns 46 posseeixen un patrimoni superior als 10 milions d’euros.
    Segons les estimacions de Gestha a partir de les dades de l’exercici 2007 -últim que va estar vigent l’Impost de Patrimoni-, prop d’una tercera part dels 1.080 milions d’euros que l’Executiu espera recaptar amb aquesta mesura correspondrien a la Comunitat de Madrid (323 milions).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  17. lejarza said

    Ajuntaments a punt de fer fallida
    La crisi econòmica no entén de colors polítics i afecta tothom igual. Sigui quin sigui el partit que encapçala un ajuntament a la demarcació de Girona la prioritat és la mateixa: sanejar les finances locals i allunyar el fantasma de la fallida.
    Tant la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com l’Associació Catalana de Municipis (ACM) no es cansen d’advertir que els consistoris es troben davant una “situació límit”.
    ” En aquest moment hem tocat fons. Què pasarà a curt termini? El que ja està passant. Que hi haurà ajuntaments que diran que no podran pagar la nòmina de novembre, altres que hauran de reduir el personal, es tancaran alguns serveis…”, preveu el president de l’ACM, Salvador Esteve.
    En aquesta situació extrema s’hi ha arribat per diverses causes. La crisi econòmica i la falta d’ingressos han portat a un carreró sense sortida molts consistoris que també s’han vist perjudicats per assumir competències que no els pertoquen. Segons un estudi recent de la Diputació de Barcelona, el 26 per cent del pressupost dels consistoris es destina a serveis que no són de la seva estricta competència. “Fem coses que no ens toquen. L’ensenyament de 0 a 3 anys, per exemple, és competència de la Generalitat. En canvi ens en fem càrrec en bona part nosaltres”, explica Esteve. Davant d’aquesta situació, els municipis reclamen un nou model de finançament per evitar un “col·lapse” de les finances locals
    Els ajuntaments no tiren pilotes fora i expliquen la seva gestió. “Durant uns anys hem tingut uns ingressos extraordianris que venien de la construcció i com que han durat bastants anys, aquests diners els hem invertit en inversions que ara ens costen una despesa ordinària però, en canvi, no tenim l’ingrés”, explica Esteve. Malgrat tot, assegura que s’han produït pocs casos de mala gestió.
    A l’hora d’assenyalar quins són els consistoris gironins que passen per un moment més crític, el president d’ACM, Salvador Esteve, respon categòric: “La realitat és que tots estem molt malament”.
    Una resposta similar dóna el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos. “La veritat és que jo no tinc constància de quin ajuntament està bé. Tots estem en una situació extrema. N’hi ha que estan al límit. D’altres, en canvi, estan a punt de superar el límit”, assegura.
    Segons les dades facilitades pel Ministeri d’Economia, el deute viu dels ajuntaments gironins ascendia a finals de 2010 a 609,9 milions d’euros, un 4,7% més que un any abans i un 23% superior al de tancament de 2008. L’endeutament per habitant dels ajuntaments gironins es va situar en 809,9 euros, un 18,4% per sobre de la mitjana catalana (683,7 euros). Castell-Platja d’Aro (2.549), Sant Joan les Fonts (1.884) i Tossa de Mar (1.868) són els municipis gironins més endeutats.
    En termes absoluts, els municipis més poblats encapçalen el rànquing gironí: Girona (58,3 milions d’euros), Lloret de Mar (47,6), Blanes (39,2) i Figueres (35,8).
    Entre els grans municipis de la demarcació destaca el creixement anual de l’endeutament bancari de poblacions com Lloret (+47%) o Palafrugell (20 per cent).
    La quantia del deute viu de les administracions locals es calcula tenint en compte les següents operacions de risc: crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs o crèdits transferits a tercers. D’aquesta manera, el deute viu no inclou el deute comercial de les entitats locals, sinó únicament el bancari.
    Davant d’una situació econòmica i financera local “més que preocupant”, l’ACM i la FCM ?reivindiquen la necessitat d’una llei de finançament local. “Fa trenta anys que la demanem. És el nostre dret. Si no aconseguim un model estable de distribució dels recursos públics, el que es provocarà és un col·lapse de les finances locals”, adverteix Bustos.
    A la situació precària de les finances municipals s’ha sumat els últims mesos la reclamació per part de l’Estat de la devolució de les transferències de més que va atorgar a compte als municipis els anys 2008 i 2009, per causa d’una previsió errònia feta per l’Estat.
    Els municipis també recorden que la Generalitat els deu diners. Segons un càlcul aproximat realitzat per la FMC a partir del deute de 30 municipis, que representen 800.000 habitants, la Generalitat té un deute pendent de pagament de prop de 500 milions d’euros.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  18. Josep said

    EL SOU DE L’ALCALDE
    En el ple de la Diputació de Girona del mes de setembre passat es va aprovar l’acta del ple del Cartipàs celebrat el mes de juliol. Ara és el moment, doncs, d’aclarir, per a qui li pugui interessar, el que cobra el nostre alcalde, Josep Maria Corominas, de les administracions públiques (no sabem –ni volem saber– el que cobra de la seva activitat privada). De l’Ajuntament d’Olot rep un sou brut de 54.642 euros a l’any, que és el sou que cobrava l’anterior alcalde, Lluís Sacrest, abans d’autoplicar-se –basant-se en la més elemental de les solidaritats– la retallada de salaris que va afectar tots els treballadors públics el maig de 2010 (en el seu cas un 6 i escaig per cent).
    De la Diputació de Girona el nostre alcalde rep indemnitzacions per assistències –ja que és el vicepresident executiu de Dipsalut– que, en cap cas, no poden superar els 50.000 euros a l’any.
    La suma ens dóna 104.542 euros bruts a l’any. Amb aquesta xifra, el nostre és l’alcalde que cobra més de la província de Girona.
    El president de la Diputació i alcalde de Salt, que cobra 79.000 euros bruts a l’any, i el vicepresident de la Diputació i alcalde de Banyoles, que en cobra 63.000, han renunciat a qualsevol emolument dels seus respectius ajuntaments.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  19. lejarza said

    Jornada contra la Constitució, dilluns a Argelaguer
    01/12/11 – ARGELAGUER – Ramon Estéban
    A la vigília del dia de la Constitució tindrà lloc a Argelaguer la segona edició d’una jornada que, contra la carta magna espanyola, organitza Maulets de la Garrotxa amb l’explícit lema de Seguem cadenes! L’acte polític (20 h) serà la xerrada Des dels municipis construïm la República catalana, a càrrec d’Eudald Calvo, regidor de la CUP d’Argentona. La resta del programa té un caire festiu: començarà amb una cercavila (16.30h) i seguirà amb un torneig de botifarra (17h). Després de la xerrada hi haurà un sopar popular (21.30h) i finalment un concert i ball gratuïts (23h) amb Stukat del Bolet, Bacons i PD K-TI. A banda del cercavila, totes les activitats tindran lloc al Casal. Hi col·laboren l’Assemblea de l’Esquerra Independentista i el “Grup de Joves d’Argelaguer”.

  20. lejarza said

    Punts de distribució Informativa Vall del Llierca:

    Argelaguer
    Bar El Casal

    Besalú
    Ca l’Enric • El Rebost del Comtat de Besalú • Fleca Descamps • Forn de Pa Isabel • Fruites i Verdures Teixidor • Pròxim Mateu Ros • Valvi Supermercat

    Castellfollit de la Roca
    Ca l’Enric • Cal Tusset • Carnisseria Pujolar • Pròxim Pairó

    Hostalets
    Forn de Pa Bataller

    La Canya
    Autoservei Esmar • Can Miliu • Fleca Quiles • Forn de Pa Grabulosa • La Cresta

    Les Planes d´Hostoles
    Estació de Servei ERG • Forn de Pa Carles • Forn de Pa J. Busquets • Forn de Pa Riera Masmiquel • Supermercat Spar

    Les Preses
    Can Morera • Eroski • Fleca Can Dorca • Fleca Pastisseria Can Dorca • L’Ast de la Vall • Pròxim J. Andrés Espona

    Mieres
    Queviures Can Riera

    Montagut
    Carnisseria Picart • Fleca Miquel Palomeras

    Oix
    Cal Ros

    Olot
    La Cuineta • Can Carbasseres • Forn de Pa Costa • Forn de Pa Ca la Nàsia • Diaris Arcàdia • Ca l’Enric • BonÀrea • Multipreu Oriental Xino Xano • Botiga del Pa • La Sirena • Garatge Ri-Car • Fruites Mercader • Plaça Mercat • Teisa • L’Encant • Forn Santa Magdalena • La Nevateria • Carnisseria La Teuleria • Novetats Turró • Fleca Can Dorca • Videomatic • Forn La Fageda • Consum • Ràpid Olot • El Ràpid de Pekín • Forn Artesà 3 Pans • Bar Julis • Benzinera BP • Forn Sant Jordi • Can Corbaton • Spar Ángel Buendía • Rostisseria Plats Cuinats Anna • Club Natació Olot • Gimnàs D&P • Carnisseria Xarcuteria J. Martí • Benzinera Repsol Pla de Baix • Bar Ca l’Atrapat • Carnisseria Bonavista • Ca l´Huix • Forn Vilanova • Fleca del Carme • Forn Palau • Pastisseria Cròpic’s • Can 60 • Viena • Agrobotiga Verntallat • Spar Morrot • Carnisseria Xarcuteria Planagumà • Bar El Bufador • Pàrquing El Firalet • Estanc del Firal • Forn de Pa Tubert • Ecomercats Ufana • Green Grow Shop • Pavelló Esportiu Municipal • Electrònica Rafel • Queviures Mas Bernat • Supermercat Charter • Can Japot • L’Ast Olotí.

    Sant Esteve d´en Bas
    Estanc d’en Bas • Fleca l’engruna • Llibreria Mª Antònia

    Sant Feliu de Pallerols
    Agrobotiga Verntallat • Forn de Pa Can Trias • Forn de Pa Pastisseria Martori

    Sant Jaume de Llierca
    Autoservei Vila • Ca l’Agustí • Fleca Miquel Palomeras

    Sant Joan les Fonts
    Ca l’Enric • Carnisseria Eugeni • Estanc Roser Sucarrats • Forn Vidal • Pastisseria Domènech • Peixos Maria Teresa • Verduleria J. Garrido

    Santa Pau
    Can Menció

    Tortellà
    Aiguaviva • Cafè Roc Supermercat Picart • Fleca Ricard

    Vall de Bianya
    Can Dorca • Petrolis Vall de Bianya

  21. lejarza said

    Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona
    JOSEP DORCA ALCALDE D’ARGELAGUER (CIU)
    “Les entitats donen vida al poble”
    L’Ajuntament vol mirar d’implicar més els joves en el municipi i així evitar que se’n vagin
    Tot i que la situació econòmica del consistori és bona, han renunciat a executar algunes inversions
    02/04/12 – ARGELAGUER (GARROTXA) – Ramon Estéban
    Quin balanç en fa, del govern d’unitat amb ERC?
    L’experiència és bona. L’important són les ganes de tirar endavant el poble, al marge dels colors polítics. Si és per sumar, tothom és benvingut.
    En quina situació es troba l’Ajuntament, des del punt de vista econòmic?
    Estem bé, a tots els proveïdors els paguem les factures dins dels terminis acordats. Però hem hagut de renunciar a fer determinades inversions, que deixarem per a més endavant.
    Què podran executar aquest any i què hauran d’ajornar?
    L’única obra important que mantenim és la millora de la travessera urbana, que ja s’està executant. Per contra, la rehabilitació del barri vell –que puja a 800.000 euros– la deixem per a l’any vinent.
    Per tant, prudència per sobre de tot
    Exacte. De fet, sempre ho hem estat, de prudents. Fem com sempre, però des que la situació és tan complicada, encara vigilem més.
    La redacció del pla general continua pendent, no?
    Sí, com que hi havia algunes qüestions que van provocar controvèrsia, vam decidir parar el procés i tornar a començar, sense córrer i estudiant els punts que no es veien clars. Sabem que acontentar tothom és impossible, però mirarem que sigui el màxim de consensuat. Preveiem que estigui enllestit dins d’aquest mandat.
    Ara mateix, quins serien els reptes que té plantejats Argelaguer?
    En aquests moments el més important per a nosaltres és seguir potenciant la cultura i ajudar les entitats, posant-hi imaginació. Al cap i a la fi, les entitats són l’ànima del poble, són el que li dóna vida. I després, tot el projecte de la travessera, en què recuperem l’avinguda arbrada; anar actualitzant els serveis que han quedat antiquats; rehabilitar el barri vell; aprofitar el patrimoni…
    Es refereix a potenciar el sector turístic?
    Sí, tenint en compte que som a mig camí entre Besalú i la zona volcànica. No tenim un patrimoni extraordinari, però pensa que disposem d’ alguns edificis històrics ben conservats i, sobretot, el riu Fluvià i el seu ecosistema. Al pas per Argelaguer, el riu agafa unes dimensions considerables, s’hi conserva una vegetació molt interessant, s’hi concentren moltes espècies d’aus aquàtiques i encara hi ha antigues preses. Tot plegat és un paquet que podria servir com a atractiu perquè tinguessin vida els negocis relacionats amb el turisme. Penso que és de les poques maneres que tenim des de l’Ajuntament d’ajudar a generar llocs de treball.
    Un problema que solen tenir els pobles petits és que el jovent en marxa. Tenen una solució a això?
    Hi estem treballant. La nostra intenció és implicar-los en la vida del poble, mirar que participin més de les entitats.
    Però ja hi ha prou habitatge assequible per als joves?
    No n’hi ha prou, però estem mirant de solucionar-ho. Vam intentar fer promocions de pisos, però no van tenir acceptació. Ara pensem fer una promoció d’habitatges unifamiliars, que surtin a preu de cost. Serien cases adossades a la urbanització de Can Jan.
    Josep Dorca i Serrat és alcalde d’Argelaguer des del 2003, quan es va presentar per primer cop com a cap de llista de CiU. Sempre ha disposat de majoria absoluta, però –com ja va fer en el mandat 2003/2007– va incorporar a l’equip de govern les dues regidores de l’altre partit (ERC) que va aconseguir representació.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  22. lejarza said

    La cunyada del alcalde de CiU-Olot
    L´explotació com a alberg de l´edifici de les antigues escoles de SaCot a Santa Pau, un cop més haurà d´esperar. El primer intent va tenir lloc fa uns quinze anys quan el concessionari va cessar l´activitat per culpa de la manca d´un hidrant. Fa 3 anys, l´Ajuntament va fer un concurs d´idees i va trobar un adjudicatari. Aquest, però en veure el cost de la posada en servei, es va fer enrere. Ara, l´impediment han estat les afinitats parentals entre una concursant i l´alcalde i un regidor.
    Al ple del mes de febrer l´Ajuntament va aprovar les bases per a un concurs negociat. En aquella ocasió la portaveu de l´oposició, Esther Badosa (CiU) va reclamar un concurs obert. La diferència està en el fet que en un concurs negociat només es convoquen les persones o entitats que han manifestat un interès concret per la concessió i en un concurs obert s´hi pot presentar tothom. Com que no els van tenir en compte l´opció de fer-lo obert, CiU es va abstenir.
    Això no obstant el procés per a l´adjudicació va continuar. Van sortir 4 projectes, dels quals la mesa de contractació va escollir el de la germana del regidor Carles Masias (UsP-AM) i cunyada de l´alcalde (Josep Companys (UsP-AM). Després van fer les comissions informatives amb l´oposició de CiU.
    El darrer tràmit era l´aprovació de la concessió per ple. Va arribar el punt d´aprovació i l´alcalde i el regidor van apuntar que sortien de la sala per les afinitats. La portaveu de CIU, Esther Badosa, va precisar que per ella no era cap inconvenient que es quedessin, mentre no votessin. Tot seguit Badosa va argumentar que trobava excessiva la durada de la concessió 20 anys, i també valorar que el cost del projecte uns 60.000 euros era poc per posar l´equipament en condicions òptimes. CiU va proposar tirar enrera les condicions i posar-ne de noves. Volen que l´Ajuntament faci una inversió de 20.oo0 euros i que els aspirants aportin la resta. Llavors l´adjudicació seria pel concursant que aporti el millor projecte i la major inversió, a partir de 20.000 euros de l´Ajuntament. La durada de la concessió convergent està estipulada en 10 anys.
    El portaveu de l´equip de goverm, Narcís Feixas (UpSP-AM), va qualificar d´injustificables les concessions efectuades en temps de l´alcaldia de Badosa: centre cívic de Santa Pau (5oo euros mes) i centre de ca la Guapa (200 euros mensuals).
    Van passar a les votacions, en les quals l´oposició amb 4 regidors es va imposar als 3 de l´equip de govern que eren a la sala.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Pinya

  23. lejarza said

    LES PLANES D’HOSTOLES GARROTXA | DDG. L’alcalde de les Planes, Eduard Llorà (CiU-Olot), va acusar l’anterior secretari, Enric Benito, d’extralimitar-se en les funcions i de desordre en la tramitació d’expedients. Llorà ho va explicar en la valoració del primer any de mandat que va fer a Ràdio les Planes. De fet, les desavionences amb Llorà van ser la causa per la qual Benito va deixar l’Ajuntament el passat mes de febrer. Ara, el secretari és Isidre Llucià. Llorà va explicar que quan van entrar a l’Ajuntament es van trobar amb una situació econòmica difícil que es va complicar per motiu de la desorganització de l’Ajuntament.
    “Alguns treballadors desconeixien les seves tasques i hi havia una persona que s’extralimitava en les seves funcions”, va dir. També va acusar l’antic responsable de l’administració municipal d’extraviar expedients. En aquest sentit, va explicar que “alguns expedients d’activitats van estar aturats durant 2 anys només perquè s’havia perdut algun paper”. Segons ell, la nova responsabilitat, ara, revisa “els expedients antics per posar-los bé”.
    Pel que fa a la situació econòmica va indicar que han aturat “la dinàmica de generació de deute”. Va valorar que en un any l’Ajuntament ha aconseguit reduir els terminis de pagament als acreedors de 9 a 3 mesos i va preveure que la liquiditat de l’Ajuntament estarà resolta en 3 anys. El pla d’Ajust de l’Ajuntament de 170.000 euros de les Planes va ser acceptat el passat 4 de juliol pel Ministeri d’Hisenda, en una segona volta. El deute global és d’1.200.000 euros.
    Respecte a la situació econòmica, va considerar greu el fet que l’Ajuntament degui 14 mensualitats de la recollida d’escombraries al Consell Comarcal de la Garrotxa, uns 100.000 euros. “els diners del rebut de les deixalles han de serveir per pagar les deixalles”, va dir. Va afegir que “és evident que els diners s’han fet servir per pagar despesa de l’Ajuntament, però no és el que toca”.
    La valoració anual també la van fer els partits de l’oposició, Independents de les Planes (PM) i Grup Unitat Planenca. El portaveu dels Independents, Josep Soler, va valorar que “Llorà va estar 4 anys a l’oposició sense fer res i ara s’ha trobat la feina”. Va considerar que la situació econòmica de l’Ajuntament és greu i va valorar que ve de temps.
    Pel que fa a la relació amb l’equip de govern va considerar que un any després de la presa de possessió han sabut l’horari de l’alcalde i el de la regidora que té dedicació. Sobre el nou secretari va explicar que li han demanat la dedicació i els ha contestat que els la dirà en el proper ple. Solé va recordar que el secretari no és un polític per contestar en un ple.
    Sobre el deute de les escombraries va valorar que l’actual equip de govern sap el que deu. Va dir que “No ens hem amagat cap deute”. Va afegir que “quan vam entrar al cap d’un any encara es devien factures”.
    El portaveu d’Unitat Planenca. Marc Muntané, va valorar la feina de l’equip de govern de mediocre i el resultat de dolent. Va explicar que el seu grup farà una recollida de propostes pel poble. Va considerar que l’oposició no posa traves a la feina de l’equip de govern. Va enumerat que hi han hagut 6 plens ordinaris, en els quals s’han debatut 30 puns. “D’aquests només se n’han tombat 5, dos dels quals van ser en el darrer ple”, va dir.
    Va qualificar el projecte de netejar els riu i les vores del carril bici, tombat en el darrer ple, de sopar de duro. “Imagineu-vos que algú del vostre entorn us explica que us ven un pis de de 200.000 euros per 50.000 i us diu que signeu un paper perquè té un amic i que al final el pis no us costarà res”. Muntané va preguntar al periodista, Marc Puig, si signaria i li va contestar que no.

  24. lejarza said

    Malos aromas de Montserrat
    Ramon Miravitllas
    Ocultar las equivocaciones propias, sean penales, civiles, administrativas, éticas o estéticas siempre ha sido coser y cantar para la federación nacionalista catalana, la derecha identitaria. Bastaba con colocarlas bajo el manto de la incesante afirmación simbólica y sentimental de la diferencia, aunque fuera exagerándola para justificar posiciones extremas.
    Bastaba con poner a sublimar los supremos valores patrios de turno a fuego rápido, con la superioridad de siempre ante pueblos menos elegidos. Cuando el presidente de la GeneralitatJordi Pujol Soley fue imputado por el catacrac de Banca Catalana, respondió acusando al Gobierno González de “jugada indigna” (el Estado de derecho existe menos cuando no interesa) e inflamando una magna concentración de adhesión personal y familiar, donde los alaridos contra Madrid se hermanaban con piropos a Marta Ferrusola(“això és una dona!”) en el terreno de la etérea creencia, del imperativo categórico de la inocencia.
    El carismático político y discutible banquero Pujol nunca llevó la mancha mediática de la corrupción en el traje, salvo para el puñado de no adeptos a esta variante de teocracia que se resistían a ser iluminados. Convergència, confesaban sus predicadores, no era Unió, que se metía en uno, dos, tres charcos de lodo seguidos, sino la viva encarnación de la pureza por hacer país. Las acusaciones del exterior eran desmontables por el eterno odio y asechanza del enemigo centralista y las interiores, explicables por una izquierda perdedora y resentida, que bastante tenía con barrer su apestosa casa. “A la izquierda le falta exigencia moral”, dijoJordi Pujol cuando aún era ‘president’.
    Luego, el partido de orden por excelencia, el garante del statu quo del ‘seny’ ante cualquier caja de impuestos, de caudales o de reclutamiento, el epicentro del civismo burgués con acento cristiano y perfume sueco, el santo espíritu y seña de Catalunya, resulta que era carne de nuestra carne pecadora, carne picada en las tertulias: en el ‘caso Casinos’ se acreditó financiación ilegal (aunque no tipificada), el juez propuesto por CiU y su empresario de referencia resultaron ser unos delincuentes, igual que el abogado de Pujol en Banca Catalana y su asesor fiscal más cercano; Maragall desenterró el país del 3% de comisión, un ‘exconseller’ y un exsecretario de la Presidència “suciovergentes” se añadieron al ilustre banquillo, Millet se embolsó 630.000 euros del Palau, afloraron amigos del alma de la mafia rusa y, que conste, el ‘conseller’ Roma resultó no culpable pero encargó trabajitos a domicilio a la empresa que se los hacía en el Govern.
    MANADAS DE LOBIS
    Una gran porción de la política al servicio de los lobis aún no ha asomado, porque CiU no publicará la lista de donantes para que luego tengan represalias. En resumen, como bien recuerda el catedrático Jordi Matas Dalmases, una quinta parte de los consejerosde Jordi Pujol han sido imputados por corrupción. Deduzcan la calidad de nuestro Govern. Y la sociedad que se exoneraba de culpa y se regocijaba con los gangsters, cacos y caraduras del país vecino, estaba tan carcomida como él. Sin embargo (valencianos y catalanes ofrecen paralelismos curiosos) es materia probada que la mayoría de catalanes no quiere ver las letras de c-o-r-r-u-p-c-i-ó-n en el tablero luminoso del oculista si este es convergente.
    Así las cosas en el oasis fétido, vuelven a saltar las comisiones no obreras y los conseguidores de los recursos públicos, ahora, ojo, en la persona de Oriol Pujol Ferrusola. Debemos ser cautos: nadie ha demostrado que los hijos del ‘expresident’ se hayan hecho multimillonarios haciendo negocios con la Generalitat, por ejemplo gracias a adjudicaciones a sus empresas. Nadie es sospechoso por el mero hecho de ser hijo de, poseer poder o dinero. La carga acusatoria de las conversaciones telefónicas intervenidas, no obstante, parece ir más allá de los “aromas de corrupción” que el fiscal del Estado Eligio Hernández veía en las conductas económicas de la saga.
    La reacción de Oriol es más sensata que la de su padre en 1984, aunque no deja de rebozarse en la bandera estrellada. Desde luego, no es azaroso que este asunto brote como imputación cuando la imagen de la España podrida y negra de defraudar, que cada día se envilece más y más en las cuevas calumniadoras de la derechona, favorece con su mera imagen cualquier proceso soberanista que invite a ponerle tierra decente de por medio. ¿Lo véis? –nos deslizan los directores de orquesta en la sombra–: Bárcenas somos todos. Las manos mágicas que activan las compuertas de las coacas judiciales de los Estados y de los aspirantes a Estado, el partidismo ciego de la justicia, son una atenuante. Pero nunca eximirán de culpa. Culpa histórica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Pinya

  25. lejarza said

    L´Ajuntament de Castellfollit de la Roca a la Garrotxa aprova treure el sou de dos regidors i el dóna a l´Alcalde

    Vall del Llierca, Argelaguer – Castellfollit de la Roca – Olot :

    El ple de l´Ajuntament de Castellfollit de la Roca a la Garrotxa, ha aprovat treure el sou de dos dels sis regidors de l’equip de govern i donar-lo a l’alcalde, Moisès Coromina Soler (CiU-Olot), per compensar la seva jubilació. L’alcalde es va jubilar l’abril d’aquest any i, com que no pot cobrar dos sous públics, ha hagut de renunciar a la remuneració municipal. Però l’equip de govern ha decidit “compensar” la davallada de la seva retribució mensual fixant una “indemnització” anual de 6.000 euros per a l’alcalde. Els 500 euros al mes que rebrà l’alcalde surten del sou de dos regidors, que han acceptat no cobrar per la feina de govern local que fan. El grup municipal de CiU-Olot també rebrà menys diners.
    Si ens fixem en els sous d’alguns dels i del nostres representants municipals a la Garrotxa, ens trobem amb una realitat, que es contradiu amb el que la majoria dels veïns garrotxins està patint.
    Totes som persones, en general, amb menys recursos que la classe política comarcal i que patit les retallades de CiU-ERC en les nostres nòmines, i també en les prestacions socials que pal·liaven, en part, la nostra precària situació familiar i laboral. Per a nosaltres és molt difícil d’entendre una classe política municipal que tenen uns sous desorbitats en comparació amb la gran majoria de la població de Castellfollit de la Roca. No podem entendre que ens retallin les prestacions socials, es redueixin les subvencions per als llibres escolars, al transport de la Teisa i als menjadors dels Instituts a Olot (IES Garrotxa etc…), les subvencions a les associacions, els pressupostos de les nostres festes,… i que un alcalde cobre.
    Considerem que els salaris dels membres del consistori no reflecteixen la greu situació per on passen les arques de l’ajuntament i que les mesures d’austeritat només s’estan duent a terme fora d’aquest edifici municipal.
    Les compensacions per l’abonament de sous als càrrecs electes de Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, i Santa Pau, varien en funció del nombre d’habitants que té el municipi. Comença amb els 861 euros per a pobles de fins a 100 habitants; 1.033 euros per a municipis de 101 fins a 500 veïns, i un màxim de 1.458 euros per a pobles de 501 i fins a 2.000 habitants, a mes reben retribucions per a tot tipus de assistències.
    Aquestes retribucions per assistències no són res més que una manera de construir-se un sou entre naps i cols, en el cas d’alguns, i un sobresou, en el cas dels altres.
    Els alcaldes electes tenen dret a la prestació de l’atur (paro) quan pleguin, segons la Ley 37/2006 relativa a la inclusió en el Règim General de la Seguretat Social, i a l’extensió de la protecció per desocupació
    ICV-EUiA/Garrotxa reclama que es faci públic de forma obligatòria les retribucions, tant públiques com privades, dels polítics dels Ajuntament grans i petits, dels Consells Comarcals, i de les Diputacions catalanas.

  26. lejarza said

    Castellfollit treu el sou a 2 edils i el dóna a l´alcalde

    L’acord, aprovat al ple, fixa una remuneració anual de 6.000 euros per a Coromina en concepte “d’indemnització”

    03.10.2013

    CASTELLFOLLIT DE LA ROCA | X.VALERI

    L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca va aprovar treure les compensacions de dos regidors de l’equip de govern (100 euros de compensació i 65 per assistència al ple) i rebaixar l’aportació del grup municipal de CiU de 1.200 a 200 euros. Els canvis estan destinats a finançar les compensacions a l’alcalde de 500 euros mensuals (6.000 euros a l’any) per presidir els plens i les juntes de govern. Moisès Corominas (alcalde de Castellfollit per CiU) es va jubilar el 30 d’abril i es va trobar que no pot cobrar dos sous públics.

    L’aprovació es va fer amb el sistema de vot secret a petició d’ERC, a l’oposició. Això no obstant, la mesura va rebre el suport dels sis regidors de l’equip de govern, inclosos els favorables de Gerard Planella i Roger Vidal, els dos edils que a partir d’ara no cobraran per la seva feina a l’equip de govern. A més, Esquerra va recriminar que l’Ajuntament hagi avançat 900 euros a l’alcalde des del 30 d’abril, sense que s’hagués aprovat al ple.

    L’alcalde ja havia intentat portar aquest punt a aprovació del ple en tres ocasions, però l’havia deixat sobre la taula per intentar consensuar una proposta juntament amb l’oposició. Finalment, va incloure la mesura en el punt 3 de l’ordre del dia del ple de dimarts passat. En concret el punt deia: “proposant aprovar una indemnització per a Moisès Corominas per a l’exercici de l’alcaldia, després de la seva jubilació del règim laboral”.
    Només que l’alcalde va acabar de llegir, “no ens ha d’explicar res més”,va demanar Miquel Reverter (portaveu d’ERC). “Jo diria que no”, va contestar l’alcalde. Com que Reverter va mantenir la pregunta, Corominas va explicar la supressió de les retribucions a dos regidors i la baixada de l’aportació al grup de CiU en tant que proposta de modificació del règim econòmic. Tanmateix, Reverter va assenyalar que les mesures exposades pel batlle no cobreixen el total previst per les compensacions a l’alcalde. “I, els altres diners d’on surten?”, va demanar. “Doncs sortiran de la modificació de crèdits oportuna -va contestar Corominas- i de la partida que ens estalvíem de seguretat social d’aquí a finals d’any”.

    A partir d’aquí, el diàleg va tenir una progressiva pujada de to. “Això té caracter retrocatiu -va demanar Reverter-, perquè si en té aquests dos regidors han de tornar els diners que han rebut des del 30 d’abril [data de la jubilació] fins ara”. Per Corominas, la pressió d’ERC sobrepassava els límits de convivència en un poble: “Això és donar la volta al rull de cabells”. Va continuar: “Home -enfadat-, ells no [els regidors].”. Reverter va contestar: “Doncs si és així -amb la mà alçada-, has de tornar el que t’hem avançat fins ara”.

    El portaveu republicà va etzibar: “El que estem buscant és com és que sense haver-hi hagut un acord de ple, el senyor Moisès Corominas s’hagi beneficiat d’uns avançaments econòmics”. Va demanar: “Cal que ens expliqui quina quantitat de diners des del 30 d’abril fins ara ha cobrat i de quina partida ha sortir fins ara això”.

    Corominas va respondre que fer avançaments és legal. L’alcalde va rebre el suport de la secretària, la qual va explicar que “la llei preveu uns avançaments a la persona que tenia una retribució -va precisar-, i ell la tenia des del 2013″. Reverter va considerar:”Pot ser legal, però és molt lleig”.

    “De generós en sóc i em sembla que ho he demostrat -va contestar Corominas, qui va afegir-, ara de burro no”. Tot seguit, va recordar que era la quarta vegada que el punt arribava al ple per tal de buscar una solució consensuada i que la persistència demostrava l’esforç de l’equip de govern per trobar un consens.

    En aquest moment, es va donar el debat per acabat. Va ser quan Fidel Balés (regidor d’ERC) va dir: “Encara no!”. Llavors va demanar: “Ja que hi ha 3 persones de l’equip de govern afectades [2 regidors i l’alcalde] demanem una votació secreta”.

    “Llavors faig paperets?”,va demanar la secretària. I amb cara de resignació va començar a doblegar papers. Els va repartir entre els regidors que van apuntar si hi estaven d’acord o no. Tot seguit, la secrretària els va recollir, els va desplegar i els va comptar. El resultat va ser el mateix que si s’hagués fet a mà alçada, 6 de CiU per 3 d’ERC.

    El ple va continuar amb passades brusques de la cordialitat a la crispació, depenent sempre de la temàtica que es tractava

  27. lejarza said

    Sense el sou perquè l’alcalde de Castellfollit pugui cobrar
    Dos regidors de l’equip de govern de CiU renuncien a les indemnitzacions perquè Moisès Coromina pugui compensar la seva jubilació

    Els tres regidors d’ERC hi voten en contra

    Garrotxa 03/10/13 – CASTELLFOLLIT DE LA ROCA – JORDI CASAS

    Dos dels sis regidors de CiU del govern de Castellfollit de la Roca es quedaran sense indemnitzacions perquè l’alcalde, Moisès Coromina, pugui compensar la seva jubilació. En concret, i juntament amb una altra quantitat provinent del que percep el grup de CiU per la seva activitat municipal, la quantitat que rebrà l’alcalde són 500 euros mensuals, 100 euros de cada regidor, més una part de la partida destinada al grup –CiU rep 1.200 euros a l’any i ERC, 600– i una part de la partida del pressupost que servia per pagar fins ara la Seguretat Social del seu sou d’alcalde.
    Coromina cobrava 1.400 euros bruts al mes que provenien de la Generalitat perquè és alcalde d’un municipi de menys de 2.000 habitants. La Seguretat Social corresponent anava a càrrec de l’Ajuntament. A l’abril es va jubilar i, per tant, segons la legislació vigent no pot cobrar dos sous públics. Per tant, la manera que ha trobat l’equip de govern d’indemnitzar l’activitat de l’alcalde ha estat traient les retribucions de Gerard Planella, que és el regidor d’Hisenda, Turisme i Promoció Econòmica, i de Roger Vidal, que és el d’Esports i Ensenyament.
    Tant el govern com l’oposició, ERC, coincideixen que a l’alcalde li cal una retribució per la seva dedicació. Això no obstant, en el ple de dimarts a la nit van polemitzar per l’origen de la partida que ho ha de fer possible. Moisès Coromina va voler deixar clar que havia intentat buscar el consens amb l’oposició, però que això finalment no ha estat possible. En una votació secreta, els sis regidors de CiU van votar a favor de la retribució a l’alcalde i els tres d’ERC, en contra. La votació va ser secreta per si hi havia regidors convergents que no estaven d’acord amb la mesura, cosa que finalment no va passar. Coromina ha explicat que, per raons de feina, els dos regidors no sempre poden assistir a les reunions, cosa que ha facilitat que renunciessin a les retribucions.
    Miquel Reverter (ERC) ha dit que els ha sabut greu que l’alcalde estigui cobrant el complement de la jubilació des del mes d’abril. “Són diners d’un acord que encara s’havia d’aprovar”, ha lamentat, tot i afegir-hi que en cap moment els han informat per escrit de les quantitats avançades tal com havien demanat. Reverter hi ha afegit que ells aposten per una redistribució de la partida de retribucions ja pressupostada.

    LES XIFRES
    500 euros cobra l’alcalde de Castellfollit de la Roca al mes en concepte d’indemnitzacions per la seva feina.
    1.200 euros és la quantitat que rep el grup municipal de CiU, al govern, per poder desenvolupar la seva acció política.

    Un home jubilat que ha fet de comercial

    Moisès Coromina ha exercit d’agent comercial i d’alcalde. Ara, s’ha jubilat i, per la dedicació a l’alcaldia, demana una retribució que li compensi la pensió de jubilat, amb la fórmula aprovada en el ple.

    “Èticament, m’hauria agradat que els cinc de CiU haguéssim estat solidaris”

    Gerard Planella ha dit que el fet de quedar-se sense cobrar no comportarà cap crisi al govern. Això no obstant, ha lamentat que només s’hi hagin avingut ells dos. “Èticament, m’hauria agradat que els cinc regidors de CiU haguéssim estat solidaris i ens haguéssim rebaixat solidàriament el sou”, ha sentenciat. A més, hi ha afegit que ell està tranquil amb la decisió que ha pres i que no posa en dubte que l’alcalde ha de cobrar per la feina que fa.

    Resignació i una solució que no és agradable per a ningú

    Roger Vidal veu que el fet de quedar-se sense retribucions és l’única solució que han trobat a l’equip de govern de Castellfollit de la Roca per compensar la dedicació de l’alcalde. ERC aposta per redistribuir la partida pressupostada per a indemnitzacions.
    Vidal és un professional de l’ensenyament que exerceix a Olot. És molt popular perquè és jugador de la Unió Esportiva Olot, que juga a la segona divisió B

  28. lejarza said

    ERC de Castellfollit vol que l’alcalde torni diners

    Li demana que ingressi els 900 euros avançats de la retribució aprovada en l’últim ple que surt de les de dos regidors del seu grup

    El portaveu republicà diu que s’ha dut la legalitat al límit

    Garrotxa 04/10/13 – CASTELLFOLLIT DE LA ROCA – JORDI CASAS

    ERC, a l’oposició de Castellfollit de la Roca, ha demanat a l’alcalde, Moisès Coromina (CiU), que o bé faci retornar les retribucions als dos regidors del seu grup que amb caràcter retroactiu han servit per pagar la seva dedicació des de final d’abril, que ho faci ell, o que justifiqui de quines partides han sortit aquests diners. Cal recordar que el ple ha aprovat en la seva última reunió una retribució de 500 euros mensuals per a l’alcalde, per compensar-lo per la pèrdua del sou que li pagava la Generalitat pel fet de ser alcalde d’un municipi de menys de 2.000 habitants a causa de la seva jubilació laboral el 30 d’abril d’aquest mateix any.
    El portaveu d’ERC, Miquel Reverter, insisteix que no posa en dubte que l’alcalde ha de cobrar, però manté que, tractant-se de diners, les coses han de quedar clares. A més, Reverter insisteix que aquesta quantitat mensual ha de sortir de la partida que ja hi ha assignada al pressupost de l’Ajuntament per a les retribucions dels regidors –100 euros de compensació i 65 per assistència al ple– i de les quantitats que reben els grups municipals –CiU, 1.200 euros anuals–. Segons l’acord de ple, l’alcalde percebrà les retribucions del regidor d’Hisenda, Turisme i Promoció Econòmica, Gerard Planella, i del d’Esports i Ensenyament, Roger Vidal, i la resta, fins als 500 euros, de part de l’assignació a CiU i de part dels 6.000 euros que tenia previstos l’Ajuntament fins ara en concepte de pagament a la Seguretat Social corresponent als 1.400 euros bruts mensuals que cobrava de la Generalitat. Miquel Reverter, però, reclama un sacrifici perquè el total de la partida surti de les retribucions pressupostades i recorda que en cas contrari caldrà fer una modificació de crèdit. I hi afegeix que l’equip de govern hauria de ser sensible a la situació delicada que es viu a l’Ajuntament, on s’ha acomiadat personal i s’ha retallat el sou dels treballadors que han quedat.
    Moisès Coromina ha remarcat que els dos regidors no han de tornar diners, i ha dit que en tot cas és ell qui ho ha de fer. En concret, parla dels 900 euros que ha rebut en concepte d’avançament de les retribucions que li pertoquen dels últims cinc mesos, des del 30 d’abril, en què es va jubilar. El retard en aquests cobraments ha estat motivat per l’intent de negociar amb l’oposició la seva retribució i l’origen de la mateixa, després de deixar de percebre el sou d’alcalde per part de la Generalitat a causa de la seva jubilació.
    Sobre les declaracions de Gerard Planella en què afirmava que li hagués agradat que tots els regidors de CiU a Castellfollit haguessin demostrat més solidaritat, l’alcalde ha volgut agrair públicament la generositat dels dos regidors afectats per la mesura i també la seva capacitat de reflexió per entendre que l’alcalde ha de ser retribuït per la feina que fa .

  29. lejarza said

    Un alcalde generós però gens burro

    Josep Callol

    Hi ha alcaldes i alcaldes, però alguns són de nota. És el cas de Moisès Corominas, de Castellfollit de la Roca (CiU). Corominas ha descobert la sopa d’all per aquells que es jubilen i la seva paga no arriba al que ingressaven mentre treballaven. Fet i fotut, el que li deu passar a moltíssims pensionistes en el moment de canviar d’estatus. L’alcalde, doncs, ha aconseguit que dues ànimes caritatives -no se m’acut cap altra manera de definir-los- renunciïn a la seva assignació de regidors de l’equip de govern per regalar-la a Corominas. Per compensar la paga de jubilació, va justificar en el darrer ple. I com que amb els dos “sous” encara no arriba al total de la compensació, es farà “la modificació de crèdits oportuna”, va assegurar, i es va quedar tant ample. A l’oposició d’ERC no li va colar cap dels arguments de Corominas i era tanta la insistència dels regidors republicans que l’alcalde va perdre la paciència: “De generós en sóc i em sembla que ho he demostrat, ara, de burro, no”. Ja sabem que és generós, o almenys que ell es creu que ho és, el que no se sap, de moment, és qui és o qui són els burros

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: